Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris innovació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris innovació. Mostrar tots els missatges

2 de març 2019

61/365: 2019

I have gone to Exporecerca to do the jury for a competition. I love this day becase it's one of the days that I start believe again in the young people. I'm impressed that youngsters are able to build these projects. Congrats, Magma Recerca for this job! 

14 de gen. 2019

14/365: 2019


I've just read this article by Albert Cuesta (great article!)  and I cannot avoid sharing with you these words.

Steve Jobs was the person more important in whole Apple story, about this no one can say anything. That is the question: if Apple will know to live without Steve Jobs. And, now, the time is saying that no, according, I think.

Steve Jobs was, in my opinion, one of the best visionaries of all times. He dreamed, thought and created most of devices and services to Apple. One of them was to think and design the concept of smartphone and how to improve the usability to be easy, intuitive, simple, ...  One point in favour by Steve Jobs was that. 

On the other hand, generally, when people leave from a company, institution, it represents there an opportunity to do different things and better than how it was doing: this is the theory. In this case, it hasn’t fulfilled, in my point of view.
No one knows how the future of Apple will be. Now, it is dropping the sales and people want not to spend more money to buy Apple devices because they find them cheaper. In contrast, Apple has 1.4 million customers on the world: will they know take advantage of that? Will they have the new services and devices inside the box and they will decide at which time will can be made public? 

That's the question: Which is the person or team that  will take the challenge and will return to put  Apple as a winner  in companies ranking more valued? The game is on! 

4 d’oct. 2015

Educació Demà des de la Fundació Jaume Bofill

Gran projecte per  "estimular l'esperit de transformació educativa a Catalunya a través del reconeixement i el suport als innovadors i emprenedors educatius i a les seves iniciatives, per a crear una comunitat de persones conscients de la importància de la innovació en educació, encuriosides per conèixer les últimes tendències i projectes educatius, inclinades a contactar amb altres persones del sector, interessades en transferir i sistematitzar experiències per a liderar el canvi educatiu, i creatives i col·laboratives per a promoure transformacions educatives reals." extret del web de la Fundació Jaume Bofill.  
Molt ben explicar en aquest vídeo. 

Animeu-vos a participar-hi. El link del web és:

 http://www.educaciodema.cat/




Innovació per alimentar el planeta






Quatre projectes de la UE aborden el repte d’alimentar tota la població mundial

L’any 2050, la població mundial podria arribar als 9.000 milions. La Unió Europea (UE) finança i promou diversos projectes de recerca per abordar el repte d’alimentar-la. A través d’un vídeo informatiu, s’explica com es pot fer front a aquests reptes i quines solucions es proposen per produir el 70% més d’aliments que s’estima que caldran. (clica aquí per llegir la notícia)

Via Recercat

2 de juny 2015

Repte Mango Smile 2015 (Post escrit per les guanyadores)



 (Post by Laia Estrany i Clàudia Casas)

Nosaltres, la Laia Estrany i la Claudia Casas, podem dir orgulloses que vam guanyar el primer premi del Repte Mango Smile el passat  12 de maig del 2015.



Tot va començar en una classe d’emprenedoria, on l’Estel ens va parlar del concurs. Ella sempre ens ha animat a presentar-nos a tots els reptes que sorgien, i amb aquest no va fer una excepció. Es tractava de com afavorir la mobilitat sostenible fent ús de la bicicleta, i nosaltres, com a alumnes d’emprenedoria de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, havíem de proposar idees de projectes en la pàgina web de Mango Smile, competint també amb alumnes d’ESCI, Elisava, ETP Xavier i Centre d’Estudis Prat. D’allà, van fer una primera selecció d’idees, on 35 de les 120 idees inicials van passar a la següent fase, on ja havies de començar a definir la teva proposta d’empresa mitjançant una petita presentació sobre els factors tècnics, econòmics, socials i mediambientals.



El nostre projecte s’anomenava “La bici que creix amb tú”, que més tard vam batejar com a “Growy”, i consistia en una bicicleta per a nens d’entre 3 i 11 anys que, mitjançant un sistema de punts i forats - semblant al de les bicicletes de spinning de les quals estàvem familiaritzades -  permetia que l’estructura base de la bicicleta adoptés 4 mides diferents (12”, 16”, 20” i 24”).  Això no només permetia un gran estalvi econòmic per a tots els pares - passant de comprar tres bicicletes durant la infantesa del seu fill (520€ aproximadament) a tan sols una (150€) - sinó que a més a més era una solució molt més sostenible, reduint l’impacte mediambiental de la fabricació d’aquestes mitjançant materials reciclats. Com? Investigant una mica, vam descobrir que la combinació de nylon i plàstic d’ampolles de politereftalat d’etilè (conegudes també com a ampolles PET, són les ampolles d’ús diari) permetia una estructura base de la bicicleta més flexible i resistent a l’absorció de l’impacte, mentre que alhora retiràvem material reciclat de la natura de manera significativa. A tot això vam voler posar-li un valor afegit, permetent la personalització d’aquestes amb un cost addicional (color, estampats, stickers, nom..) i la possibilitat d’afegir-hi marxes, rodetes, etc.



Amb aquest projecte entre mans, vam anar superant les diferents fases, fins arribar a la última on es realitzava la presentació final. Hi vam arribar juntament amb quatre companyes més d’emprenedoria: la Gemma, la Carla, la Cristina i la Ivette. Vam agafar un tren a les 10 del matí totes nosaltres i també la Estel. Les presentacions es feien a l’edifici de ESCI-UPF, en una sala de Mango. Quan hi vam arribar, vam comprovar que les presentacions es veien bé i vam esperar a la resta de participants per començar. En primera línia hi havia el jurat, d’entre dels quals es trobava la directora de Responsabilitat Social-Corporativa de la Càtedra de MANGO, el director del centre Formació i Treball, el director del centre ESCI i altres personalitats.

Les presentacions havien de durar d’entre 5 i 7 minuts, i érem el quart dels vuit grups que estaven a la final. Un cop acabades, ens van preparar un vermut mentre ells es retiraven a deliberar. L’espera va durar 45 minuts que ens van semblar eterns, els nervis eren a flor de pell.



Finalment, ens van tornar a reunir i van procedir a entregar dos premis: el projecte guanyador, premiat amb 1500€ i un segon a la persona més participativa a la plataforma, premiat amb un val de 300€ de roba MANGO.
Quan van anunciar el nostre projecte com a guanyador no ens ho podíem creure. A part d’un quantiós premi monetari, ens vam endur una gran satisfacció personal que encara ara, després de tres setmanes, mantenim i ens omple d’orgull.



Gràcies Estel, tant per l’oportunitat com el recolzament continu que ens has mostrat en aquest concurs i també al llarg del curs.




1 de juny 2014

Flipped Clasroom a Geografia 2n Bat

Vídeo gravat amb en Jaume Font, professor amb qui comparteixo la matèria de Geografia a 2n de Batxillerat i amb qui aquest any ens hem llençat a la piscina amb l'experiència de la metodologia "Flipped Clasroom"



  



D'una manera ràpida, nosaltres hem traduït aquesta metodologia fent que l'aula es converteixi en l'espai on es puguin avaluar les competències transversals (també en quant a contingut), i per tant, l'aula és on s'apliquen els coneixements que s'han après a casa. La Geografia és una matèria on el més important és interelacionar tots els continguts apresos durant altres etapes educatives, bàsicament relacionades amb les ciències socials, i per tant, les classes expositives no hi tenen massa cabuda.

L'aula de geografia és on interaccionen els alumnes i poden compartir coneixement, treballant en equip i de manera cooperativa, portant a terme diferents tipus de produccions (vídeos, PPT, Prezi, Apps,...) . S'ha convertit des d'una aula passiva a una aula activa.

Per veure els materials que encara anem modificant sobre la matèria podeu consultar els següents Sites: 






Aquí poso un article fet per Pau Rodríguez de "El diari de l'educació" on, després de passar unes sessions amb els alumnes de les classes de Geografia de 2n de Bat, va escriure aquesta entrada en el bloc. 

http://diarieducacio.cat/blogs/bits/2014/03/27/flipped-classroom-la-llico-a-casa-i-els-deures-a-classe/


Per educar alumnes amb la competència emprenedora cal incorporar metodologies dins l'aula que permetin poder entrenar-la i també avaluar-la, sempre amb rigor. No és suficient posant optatives d'emprenedoria. Cal anar més enllà!


5 de maig 2014

Presentació de Xavier Sala-i-Martín el 5/05/2014 a l'Escola Pia Mataró

Bon dia a tothom! Quasi 49. He hagut d'esperar 48 anys i mig (sóc del novembre) de la meva vida per poder tenir tant a prop un candidat a premi Nobel!... i a més d’Economia!!! Estic segura que tanta espera haurà valgut la pena. Al final m’hauré de creure la hipòtesi dels 6 passos: qualsevol persona a la Terra es pot connectar a qualsevol altra persona a través d’una cadena de coneguts que no té més de 5 intermediaris. Diu un estudi de la Universitat de Milan que des de l’existència de Facebook ja s’han convertit en 4'74. Avui tenim aquí a Xavier Sala-i-Martín, en només, dos enllaços: el seu nebot Óscar i el seu pare Emili, o sigui el germà d’en Xavier. Moltíssimes gràcies a tots dos.

Qui es Sala-i-Martin? Va aparèixer a la meva vida amb el seu “Economia per a no economistes i no liberals”, cap allà el 2001, i des de llavors, que encara no n’ha sortit. Si algú d’aquesta sala no l’ha vist mai o no ha sentit alguna vegada el seu nom, és que no és “d’eixe món”. Ahir mateix, li deia al meu pare, que té 82 anys: Pare, demà presentaré al Sala i Martín a l’escola, i em va dir: Ah! El de les americanes i del Barça? I la frase següent va ser: Aquest és de Cabrera! Jo li vaig dir que no era ben bé així, ja que l’Emili em va explicar una mica les arrels familiars. Però la xarxa és una gran delatora: vaig trigar un quart de segon a trobar uns 300.000 resultats, però no només això, sinó que té més de 170000 seguidors al Twitter, uns 15000 vídeos al Yotube,... i podríem continuar ...

En Xavier té el perfil de l'home del renaixement. Coneix molt bé diferents disciplines: economia, matemàtiques, art, filosofia, esports,...un d’aquells homes a l'estil de Leonardo da Vinci, on el domini individual d'elles i la seva capacitat de connectar-les ha fet que el seu coneixement hagi crescut de manera exponencial i penso que aquest és un dels seus valors afegits. Això l’ha fet gran professionalment: ha aconseguit doctorar-se a Harvard, ser catedràtic a la Columbia a Nova York, estar a la llista de candidats al Nobel d'Economia (com 4 dels seus col.legues de la mateixa Universitat que ja l’han aconseguit), haver estat tresorer al Futbol Club Barcelona, ser Patró Fundador de la Fundació Umbele, ser consultor del FMI o del Banc Mundial (aquelles institucions que heu estudiat a Socials i que es van fer després de la Segona Guerra Mundial i que ... potser caldria repensar-les?), participar en el Foro de Davos, i tantes i tantes accions i premis que sembla que no s’acabin mai. Però, a més a més, a tot això hi ha arribat molt jove, i encara fa més gran la seva proesa.

Sala i Martín, és convidat a multitud de tertúlies, ja sigui a la televisió, la ràdio, conferències,... per parlar d’economia, del Barça, de les marques, de la independència, de les balances fiscals i del sistema educatiu, o fins i tot de la Lady Gaga, companya de classe a l’ institut on anava l’Úrsula, la seva filla i un eventual convidat en els seus concerts,... i una de les coses que més fascina és la seva llibertat (crec que és la seva filosofia de vida), per dir el que ell pensa, sempre fonamentat com a bon racionalista cartesià, i aquesta fonamentació li ha atorgat una llicència que habitualment s’adquireix amb l’experiència i amb l’edat, però, en el seu cas la té des de ben jovenet. Parli del que parli, sempre genera controvèrsia i debat (sembla que se senti còmode i segur en aquestes situacions ).

Però com ho ha aconseguit tot això? L’èxit de Sala i Martín es basa, jo crec, sobre tres pilars:

1) El primer pilar: el talent. El Xavier és una persona amb molt talent; però a l’Institut no tenia un equilibri: era d’aquells alumnes que era capaç en el mateix dia de treure un 10 en un examen que el motivava, i un 0, en un altre. M’encanta quan explica, que no sé si ho farà avui, el que li va generar llegir El Quijote. Quan tenia un parell d’anys més que vosaltres, havia de triar carrera i va decidir-se per Econòmiques, a la UAB, com hagués pogut fer puntes de coixí, si li haguessin dit que amb això es faria ric. I ves per on, va descobrir que l’apassionava. Ell defensa, igual com la majoria d’educadors més radicals, que el sistema educatiu no ajuda a descobrir el talent de cadascú; potenciar el talent és potenciar el món de les idees i innovació. Sense talent no hi ha innovació. I com més aviat es descobreixi, més creixerà. Aquí voldria destacar un institut públic de Nova York : la Bronx High School of Science, on la seva manera de treballar diferent (projectes multidisciplinars, mentors i laboratoris) ha generat que des de l’any 1972 tinguin 8 premis Nobel i 6 premis Pulitzer a les seves vitrines. Els seus estudiants s’enorgulleixen d’haver passat per les seves aules igual com de les universitats on després han estudiat. Treballar de manera diferent genera resultats diferents, i en aquest cas, millors.

 2) El segon pilar: picar pedra. El talent sense treball no és res: Ken Robinson o Mark Prensky o ell mateix en alguna de les seves conferències, afirmen que per aconseguir l’excel•lència en qualsevol especialitat s’han de treballar més de 10.000 hores. I això, ell ho ha fet; i el més curiós és que n’ ha gaudit!!!! Quan estàs fent allò que t’apassiona el temps es torna líquid i tot flueix.

 3) El tercer pilar: els idiomes, i en especial l’anglès. El domini d’aquest idioma, ha estat clau en el seu èxit. És quasi impossible poder estudiar a Harvard o ser catedràtic a la Columbia sense aquest idioma. L’anglès és important, però en el món de la ciència és imprescindible per poder estar al dia de tot el que es publica.

Però juntament amb aquests 3 pilars hi ha d’altres factors que de ben segur han ajudat a arribar on és: el recolzament dels seus pares en les seves decisions, l’adaptació als canvis (viure als USA no és fàcil, però no només s’ha hagut d’adaptar a aquests canvis, sinó també, per exemple, la incursió de la neurociència en l’economia amb la presa de decisions basada en aspectes irracionals ha fet trontollar les seves bases més sòlides i ja comencen a sorgir “Nobels” en economia com Kahneman o Shiller), també el reconeixement de l’audiència, o l’anàlisi dels seus detractors,... l’èxit de qualsevol persona, a l’igual que l’economia és multifactorial.

Avui, Sala i Martín, us parlarà de “La riquesa de les nacions”, el perquè hi ha països rics i països pobres. En aquesta aula, hi ha alguns alumnes que anireu cap el científic, altres cap a l’artístic, cap al social o cap al tecnològic, però estic segura que entendre com funciona el món, us ha d’interessar a totes i a tots, més que res, perquè l’hem de conservar i cadascú des de la seva vessant hi haurà de col•laborar. La seva xerrada no us deixarà indiferents: us agradarà o no, però us serà difícil posicionar-vos al mig de les seves tesis.

 La ponència durarà aproximadament una hora, i després obrirem torn de preguntes.

Amb tots vosaltres, Xavier Sala i Martín.


21 de gen. 2014

Projecte d'Emprenedoria pels de 2n de Batxillerat

Deixo aquí el Site que vaig el.laborar l'any passat per tal de poder desenvolupar el Projecte d'Empresa amb l'alumnat que cursen Economia d'Empresa 2 a 2n de Batxillerat. El timing és una mica apretat, però el resultat va ser molt bo.  Molt interessant el cas d'un dels projectes, Come&Go, el concepte del McAuto aplicat als supermercats, quan aquest any han vist que la seva idea l'han acabat desenvolupant el grup Bon Preu, mitjançant la nova línia de negoci Iquodrive.... sorpresa molt agradable!

Espero que us sigui útil.

https://sites.google.com/a/mataro.epiaedu.cat/projecteempresa2/

Salut!






Projectes sorgit de la Weekend Challenge del Tecnocampus 2013


Projecte, que malgrat que no va ser dels guanyadors a la Weekend Challenge del Tecnocampus, té un gran potencial, des d'una perspectiva del concepte de sostenibilitat, paraula clau pel desenvolupament futur de la nostra societat. 
 
Sensors per controlar la despesa de l'enllumenat

http://www.ara.cat/premium/suplements/emprenem/Sensors-controlar-despesa-lenllumenat_0_1069093102.html

Ànims equip!
 

18 de juny 2013

Quines tendències socials impactaran en el futur de l'educació?



PERSPECTIVES INTERNACIONALS D'EDUCACIÓ

Dijous 4 de juliol de 2013 a les 18.30h, al Cercle d'Economia de Barcelona (carrer Provença, 298 - davant de la Pedrera), la Fundació Jaume Bofill i la Direcció d'Educació de l'OCDE presentaran el nou informe de l'OCDE: Trends Shaping Education 2013 [Tendències que perfilen l'educació 2013]

Quins seran els efectes de la globalització post-crisi econòmica en l'educació? Com canvien l'escola els nous models de família? Quins efectes tindran les tecnologies emergents i els nous usos del temps en l'aprenentatge? Cap a on va el mercat laboral i quines noves competències requereix? Com afecta l'allargament de la vida laboral a les polítiques de formació? Quines són les tendències internacionals i el seu impacte en les polítiques d'educació?

El nou informe de l'OCDE destaca els canvis principals que afecten el futur de l'educació i que suposen reptes tant per als responsables de les polítiques com per als centres educatius. Aquest debat vol servir com un estímul per reflexionar sobre les tendències que influeixen i tenen el potencial d'influir en l'educació. L'OCDE convida la comunitat educativa dels diferents països a fer-se la pregunta: «Com poden influir aquestes tendències en el meu sistema educatiu i la meva feina?» En aquest cas ens preguntarem: «Quines són les tendències que definiran el futur del sistema educatiu de Catalunya?»

En l'acte debatrem a fons sobre les conclusions d'aquest nou informe que la Direcció d'Educació de l'OCDE acaba de publicar i sobre les estratègies que Catalunya podria adoptar per millorar la qualitat de l'educació.

Intervindran:
Tracey C. Burns, analista de polítiques educatives al Directorat d'Educació de l'OCDE i directora de l'informe que es presenta,

Alfons Cornella, fundador d'Infonomia.com i del projecte Co-Society, i

Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona.




Executive Summary | OECD Free preview | Powered by Keepeek Digital Asset Management Solution

21 de maig 2013

Llei Wert = Arma de destrucció massiva de...

Intento ser positiva, intento  no perdre els nervis, intento veure que quan es tanca una porta se n'obre una altra, però... ja no puc més. M'he cansat de tants i tants atacs, a tot el que estimo, a tot el que crec i a tot el que podria convertir-se en un canvi estructural de la nostra societat.

La Llei Wert, és un atac més, però és aquell que fa vessar el got.

Tal com dic en el títol, la Llei Wert és una arma de destrucció massiva, no només del català, sinó també de la creativitat, del treball en equip, del talent, de les intel.ligències múltiples, de les competències, del lideratge positiu, de la diversitat, de l'aprendre a aprendre, del treball cooperatiu, del pensament lateral, del pensament crític, ... de tot allò que implicaria un canvi en el nostre país, aquell país de persones competitives que volem per poder transformar la realitat social, una realitat social cada vegada més mermada per la incompetència d'uns quants, i per la insistència de les retallades per les retallades.

És una llei que ens tornarà aquelles empreses ràncies, amb executius "trajats" i engominats, que ens han portat a la situació a la que estem: constructores, financeres, .... empreses d'estructures rígides, on la innovació brilla per la seva absència, on la lluita pel poder és aferrissada, on es valora el "¡Señor,sí señor!" i es decideixen les seves estratègies en luxosos restaurants o en llotges d'equips esportius, només pensant en el seu ego, en el seu benefici personal i familiar, per damunt de qualsevol altre cosa en les seves vides.

A vegades es fan canvis per no canviar res, però la llei Wert és un canvi per encara anar més enrere, i tornar a elogiar a aquelles actituds classistes que ens han portat a aquesta maleïda crisi. Segur que ho veuen, però això desmuntaria el seu regnat.

No sé si pensar que els informes de la OCDE, de la Comissió Europea, o de qualsevol organisme internacional o nacional on ens reclamen canvis des de l'arrel del nostre sistema educatiu, quan arriben a mans de segons quins polítics, potser és que estan en anglès i tenen dificultats per entendre el seu contingut, en fan una interpretació totalment errònia.

Tenim polítics sense cap legitimitat!!!! No tenen autoritat, no se l'han guanyada. Són mentiders, són falsos, són uns caragirats,... i a més insulten i amenacen. Com és possible que el Vidal-Quadras  continuï amb el càrrec que té en el Parlament Europeu? I òbviament no és l'únic, per desgràcia. Només ens n'adonem els que estem lluitant per tenir un país millor, i que no som pocs?

Em nego a que els joves d'aquest petit país adorin a gent incompetent, a lladres (perdó pressumptes), a gent que vol fer mal, a gent que és incapaç de mirar les necessitats que hi ha al seu voltant, a gent que només veu els seus interessos. No; intentaré ensenyar que hi ha una altra manera de funcionar, on les persones assoleixen la felicitat amb la felicitat dels altres, on les persones pensen que canviar el món és possible, on les empreses es gestionen de manera diferent i creuen en les possibilitats dels "humans amb recursos" que hi treballen que són un tresor, on s'innova per millorar l'entorn, on es preocupen del què li succeeix al veí, on s'aprèn que compartir, cooperar, col.laborar,... és com creixerem,...on els estats inverteixen amb un ordre de prioritats que no ha de ser un altre que el de la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental,... 

Cal lluitar, de la manera que ho sabem fer, perquè els missatges que arribin als nostres joves siguin d'esperança, de futur, de creure en ells i de confiar en ells: sabem que tenen talent, i que els hi farem aflorar per aconseguir aquest canvi que tothom desitja. Només ells poden capgirar aquesta situació.

Educadors, ensenyants,... unim forces, no les diversifiquem; no ens despistem en temes que no són rellevants en aquest moment: escola pública o privada, sindicats, retallades, .. si portem l'educació a les venes, lluitem en allò que sabem fer bé, que és generar canvi, el que jo anomeno ser un "shaker". 

Hi ha qui creurà que estic fent demagògia; no m'importa, lluitaré per allò que crec i la llei Wert no m'ho impedirà.





30 de gen. 2013

Seleccionats a Think Big Jóvenes

Aquest és el llistat de les 120 idees seleccionades pel programa Think Big Jóvenes patrocinat per la Fundación Telefónica  amb un munt de col.laboradors . 

 L'objectiu del programa és trobar idees innovadores entre els joves de 15 a 25 anys, que estiguin basades en "lo social i en lo local", mentoritzar-los i ajudar-los amb "seed capital".  

El seguiment del programa comportarà millorar les seves habilitats i competències emprenedores, les quals els hi serviran pel llarg de la seva vida professional i personal.

Idees molt potents que poden canviar el nostre entorn!!!!!







TEDxYouth@Barcelona

TEDxYouth@Barcelona

Interessantíssim!!!! Joves emprenedors alguns nascuts a l'any 1993!!!!! Ocasió única per escoltar-los en un TED. No us ho perdeu!!!!!

La data és 

16th February 2013

 TEDxYouth@Barcelona !!!!!!!!!!


21 de gen. 2013

Competències bàsiques com a canvi de paradigma metodològic

El dia 16 de gener la Conselleria d'Ensenyament va presentar el document de desplegament de les competències bàsiques, que permetrà unificar i donar coherència al currículum. 

El treball permet una integració clara de les competències en el conjunt del currículum i al mateix temps vol ser una referència compartida per tot el sistema educatiu a l’hora de fer avaluacions tant internes com externes. A més, dota també de coherència entre els propòsits competencials de l’educació primària i els de l’educació secundària. 

El document estableix, en cada etapa i per a cada àmbit, quina és la gradació de les competències bàsiques que hauria d’assolir l’alumnat. Alhora, determina els continguts clau associats a cada competència i inclou un seguit d’orientacions metodològiques per tal que el professorat les pugui aplicar a l’aula.

 Suposa una adequació als objectius de la Unió Europea pel 2020



En l'enllaç de la presentació podeu trobar també les Competències bàsiques a l'Educació Primària.

Per trobar materials d'aplicació a l'aula podeu consultar:

ARC










15 de des. 2012

Què és la zona de confort?

Durant el Màster que vaig cursar l' any passat, si van insistir en alguna cosa, va ser en la necessitat de sortir de la zona de confort, si el que pretenem és ser creatiu per a poder innovar. Aquest vídeo explica d' una manera molt visual què vol dir estar dins o estar fora d' aquesta zona. Cal saber que el que hi ha a fora és màgic!  Són 7 minuts; vinga que val la pena!!!!!





10 de des. 2012

Sorpresa a l'Església de Canet


Aquest diumenge, 9 de desembre del 2012, a l'església de Canet de Mar, em vaig sorprendre quan en el seu interior i al costat de la porta, vaig veure una màquina de "vending". M'imagino que els feligresos d'aquesta parròquia ja hi estan acostumats, però per mi i quants més, va ser una autèntica sorpresa.

Després de pensar (els que la vàrem veure), en diferents possibilitats (espelmes, el full parroquial, aigua beneïda, begudes, ...), finalment un d'ells va decidir posar-hi una moneda per treure'n l'entrellat.



Màquina de "vending" a l'Església de Canet




















I va sortir un ciri. 

Dues mides de ciri

Felicito la iniciativa!!!!


2 de nov. 2012

Dosi de pensament positiu: #Paro0

Interessant reportatge realitzat per Floqq, web on podreu trobar píndoles de formació en habilitats que demana el món laboral.




#Paro0 from Floqq on Vimeo.

12 de jul. 2012

Altra vegada Cornella: Update Educació

Alfons Cornella i Antonella Broglia, entre les moltes habilitats i aptituds que tenen, és que són grans comunicadors.
El 28 de juny, a les 6 de la tarda, començava puntualment l'Update Educació, emmarcat dins el Forum Impulsa 2012 a la  Factoria Cultural Coma-Cros de Salt (Girona).
Dues inteses hores varen passar  a una velocitat de vertigen amb Cornella i Broglia; va ser una exposisió en format TED, molt dinàmica, i amb poc temps per desconnectar: és impossible fer-ho tenint al davant aquests dos monstres!  Moltes coses són les que em fascinen de Cornella, però la que més és la capacitat d'aglutinar i endreçar un munt d'informació al voltant d'un tema que, a priori, no és la seva especialitat; però la pregunta és:  quina és la seva especialitat?

L'exposició es va dividir en 10 punts, el que ells van anomenar: Un recorregut per les noves idees i conceptes en educació.  

Vaig a intentar fer un breu resum, fet complicat, de cada un dels 10 punts (podeu consultar el link on posa UpDate Educació), apuntant les webs i projectes més interessants sobre les que varen parlar. En el punt 9, es on Cornella va resumir les noves idees.

La Consellera hi va ser present. El missatge haurà arribat a la Conselleria d'Ensenyament? Esperem que així sia. 

  1. Per què als nens (ni a ningú) no els agrada l'escola?
Després d'algunes nocions de neurologia, va valorar molt positivament el fet que ja "sabem" com aprenem, i  per tant,  hauria de tenir  un impacte en l'educació.
Algú ha fet la prova de donar a un nen català una joguina amb les instruccions en coreà (i també amb imatges)? El nen l'acaba! Cornella ho va provar, i és més, el nen va modificar el resultat original!
La memòria és molt important per aprendre. Una eina que ens pot servir per introduir la memòria permanent és http://www.mapping.com/Brochure.shtml

Hem d'aprendre a recordar ( http://borjavilaseca.com/).

Hem de dissenyar l'educació per a fer pensar a l'estudiant sobre el significat del què s'ensenya.

El greu problema de l'educació el va anomenar amb un factor: el factor PQS ("¿Pa Que Sirve?").
Cal que els estudiants: practiquin, experimentin, fallin i connectin.
Interessant experiment: a partir d'un artefacte inventat pel professor (i que no serveix per a res) , el mostra a un grup d'estudiants i explica com funciona; en un altre grup els deixa sols i en un altre el professor estar a l'aula sense dir res. Les conclusions a les que arriben els diferents grups són molt diferents: el primer estan totalment condicionats per l'explicació del professor; el segon és el més creatiu, i el tercer, el resultat del per a què serveix, és un entremig dels altres dos.

Cal promoure la inquietud i la iniciativa dels joves. Exemple de la Jiajia Wang http://www.lavanguardia.com/lacontra/20101220/54089895005/mis-padres-dormian-en-la-banera-para-que-yo-estudiara.html

No es pot obligar a ningú a esforçar-se si no vol, no hi ha cap "aspirina" que ho solucioni, i això sovint ni pares ni professors ho entenen.

Com es pot fer que s'esforcin?  Els experts diuen que l'esforç i la motivació estan lligats a RESOLDRE PROBLEMES. ( http://howeverythingworks.org/HTW4eBI.html , com explicar física relacionant amb el nostre dia a dia).
Donem reptes reals als nostes alumnes i ens trobarem sorpreses com aquestes:

CAL QUE ELS NOSTRES ALUMNES RESOLGUIN PROBLEMES!

2. Mercat planetari del talent 

El talent està present a tot el planeta, i per tant, en l'actualitat no hi ha cap institució universitària que estigui tancant les seves portes. La permeabilitat serà cada vegada més present en aquest món.

Cal anar als USA a estudiar en universitats de prestigi? No. Actualment podem trobar seus d'universitats com la de Nova York a Abu Dhabi (http://nyuad.nyu.edu/) .

La xarxa i la globalització ha provocat que les universitats hagin d'anar a buscar el talent,  hagin de sortir del seu cau.  A la xarxa podem trobar les millors classes magistrals del MIT o de Harvard. 

I també ha apargeut el MITx,  plataforma on-line del MIT, on també donen titulacions (http://mitx.mit.edu/)

I perquè no parlar de la UOC? Cal ser estudiant de la UOC per poder consultar documents, casos,...? Només cal entrar a http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/?locale=ca
i accedir-hi.

També l'Antonella en aquest apartat ens va parlar de la proliferació d'universitats for-profit com per exemple http://www.kaplan.com/   o  http://www.devry.edu/

La Xina realitza un dels rànkings més importants d'universitats. Ells també volen estar en el centre de l'ensenyament del món. El govern està incentivant perquè els talents xinesos que estan voltant pel món, tornin cap a la Xina a desenvolupar el seu coneixement.  Actualment, i després dels USA, la Xina és el país que importa més estudiants de tot el món.

En el món hi ha noves nacions que volen tenir protagonisme en aquest mercat del talent. 


3. PBL: problem-based learning (també project-based learning): el futur? 

Per qui no conegui què és PBL o ABP, només cal mirar House i ho entendrà: el model està inspirat en el camp de la medicina, a partir d'un problema, analitzar la informació que sabem i la que no sabem, compartir-ho amb un equip multidisciplinar  i poder donar una o múltiples solucions. La clau: el procés, no el resultat. El problema és l'excusa per l'aprenentatge!


Treballant amb ABP, desenvolupem totes les habilitats necessàries per a resoldre problemes complexes del present i del futur.  Els problemes que hauran de resoldre els nostres joves no són de matemàtiques o de llengüés o de socials, sinó que són multidisciplinars. I si els nostres alumnes no saben comunicar, defensar teories, escoltar als altres, acceptar decisions conjuntes, ... no podran adaptar-se a les noves situacions de cada dia. 

Cal que a les escoles es treballi per projectes o per ABP. Hi ha molts centres que ho estan fent i els resultats són bons. Els recursos no poden ser l'excusa per no desenvolupar projectes; alguns dels centres que hi ha a continuació són de titularitat pública, amb alumnes amb risc d'exclusió social:

http://www.bie.org/  (Alfred Solis, és un alt executiu que ha tornat a l'escola per retornar tot allò que ha après en el món de l'empresa. És un fet cada vegada més freqüent.)

La NASA llença reptes per tal que els alumnes hi participin, no és motivador això per un alumne?  Mireu  http://quest.nasa.gov/

Però  no només es fan projectes en el món; també a Catalunya: 

Els reptes movilitzen energies i posen en funcionament els equips:



 4. No a la universitat

 Ens calen tants llicenciats o graduats? A Harvard es comencen a aixecar dels seients per abandonar les classes, a Sillicon Valley es contracten artistes, comencen a sortir articles sobre la no necessitat d'estudiar a la universitat,... què està passant? És possible l'excel.lència sense ella? http://www.uncollege.org/

El mentoring apareix amb força: http://www.foundersfund.com/team/peter-thiel


És possible no tenir títols, però sí el coneixement: tal com ja s'ha parlat en el Mercat Planetari del Talent, pots tenir les millors classes magistrals de qualsevol universitat per la xarxa: qui no vol tenir coneixement és perquè no vol.

Ken Robinson en el seu llibre El Elemento ja feia esment en aquest concepte: el coneixement no només està a la universitat.
5.Aprenentatge integratiu

No ens hem de quedar només amb els dos hemisferis del cervell. Hem d'educar per les habilitats del futur.  I quines són les habilitats del futur?

Aquí les teniu resumides:

1) Sense Making:
Ability to determine the deeper meaning or significance of what is being expressed.
2) Social Intelligence:
Ability to connect with others in a deep and direct way, to sense and
stimulate reactions and desired interactions.
3) Novel & adaptive thinking:
Proficiency at thinking and coming up with solutions and responses beyond that which is rote or rule based.
4) Cross – Cultural competency:
Ability to operate in different cultural settings
5) Computational thinking:Ability to translate vast amounts of data into abstract concepts and to understand data-based reasoning.
6) New media literacy:
Ability to critically assess and develop content that uses new media forms, and to leverage these media for persuasive communication.
7) Trans-disciplinary:
Literacy in, and ability to understand concepts across multiple disciplines.
8) Design mindset:
Ability to represent and develop tasks and work processes for desired outcome.
9) Cognitive load management:
Ability to discriminate and filter information for importance, and to understand how to maximize cognitive functioning using a variety of tools and techniques.
10) Virtual collaboration:
Ability to work productively, drive engagement, and demonstrate presence as a member of virtual team.
 
Algunes universitats han començat a experimentar en l'aprenentatge col.laboratiu.   http://www.rotman.utoronto.ca/
 
És impossible  aconseguir-les si no es realitza un aprenentatge integratiu. Cal que les assignatures estiguin connectades. (http://www.proyectolova.es/index.php?option=com_content&view=article&id=44&Itemid=62)

Interessant llibre al voltant del concepte: Teach like your hair's on fire: the methods and madness inside room 56 de Rafe Squith

Podem integrar Geografia i Societat: http://www.worldatlas.com/
o integrar l'ésser humà amb Shakespeare (http://www.hobartshakespeareans.org/); i encara una altra web per poder veure experiències: http://www.marcycookmath.com/  .

Hi ha webs que ens poden facilitar aquests aprenentatges integratius:
http://fold.it/portal/ (soluciona puzzles per la ciència)
http://ed.ted.com/ (lliçons en format TED per compartir)

No tenim recursos?
Cap problema: crowdfunding és la solució

I també cal utlitzar la imaginació! Es tracta de treure la punta al llapis i mobilitzar el que ja tenim

Cada vegada més els recursos vindran per aquestes microdonacions!

6. KIPP i les seves germanes

La innovació i l'experimentació en educació en els USA està portada a terme per les charter school públiques.  Les escoles en barris marginals han hagut d'innovar i experimentar per poder donar eines en els alumnes per fer-los competents i poder educar-los "for succes in college and in life".

Es destaca el programa KIPP (http://www.kipp.org/). El gran objectiu és que aquests nois i noies vagin a l'escola per aprendre alguna cosa útil. Però les escoles han hagut de canviar i s'han hagut d'adaptar a les malmeses famílies. Cal facilitar l'anada a l'escola: horaris diferents, vacances diferents, matèries diferents, projectes, reptes ,... Els pares accepten que l'escola entri en la vida familiar, ja que això els serà de gran profit pel futur dels seus fills. El compromís de tots els agents es documenta per escrit amb un contracte que signen: família, alumne i escola.

Altres exemples:
 http://schoolofone.org/ (increïble: Calendari personal per a cada alumne)

I tots són escoles públiques!

7. Cada persona, una història d'aprenentatge. La fi de l'educació industrialitzada.

 Innovar des de dins és molt difícil, i això fa que sovint la innovació vingui des de fora, ja que quan estem dins els límits ens els posem nosaltres mateixos i això no ens fa avançar. El mateix sistema no ens deixa canviar!  La lectura de Disrupting class, de Clayton Christensen, ens pot ajudar.

No es pot continuar amb la mateixa organització escolar que va servir per la industrialització: necessitem estructures diferents perquè la societat ha canviat. Ens cal molt menys temps per arribar a comprendre conceptes que abans hi dedicàvem una vida sencera!

No es pot generalitzar l'educació, cada alumne té la seva pròpia manera d'aprendre, i per tant, la tecnologia digital ens ha de permetre un ensenyament personalitzat. Interactuem de manera diferent que a l'era de la industrialització, i això fa que el sistema educatiu ha de canviar. 

Quan MIT i Harvard, decideixen llançar els cursos on-line (http://www.edxonline.org/), de cop i volta, l'objectiu és arribar a 1.000 mil.lions de persones, objectiu impossible d'arribar si només tinguessin en compte les parets de les seves universitats. I tot això, sense perdre prestigi!

Que els estudiants puguin tenir un ordinador per a ells implica que podem personalitzar el seu aprenentatge, però compte: no vol dir que hagin de treballar soln, tot el contrari. Les noves maneres d'interactuar que tenim a la societat, ha de provocar que els nostres alumnes també aprenguin a actuar en xarxa.

Les TIC permet l'aprenentatge en xarxa i personalitzat:

 http://www.khanacademy.org/  (lliçons des de tot el món)
http://www.dmae.upct.es/~juan/lasmatematicas/  (matemàtiques a la xarxa)
 http://www.youtube.com/education (Youtube per Educació)

La personalització de l'educació:

http://www.aplia.com/
  http://www.apexlearning.com/Home.htm

Les eines les tenim per avançar en aquesta línia, però també ens cal descobrir el talent de cadascú (llegir Ken Robinson, The Element). Tots poden ser Einstein si es motiven bé (Fernando Alberca, http://criatures.ara.cat/blog/2011/09/28/tots-els-nens-poden-ser-einstein-si-els-motives-be/)


Però hi ha una pregunta: estan les noves tecnologies tendint a paquetitzar l'educació, i per tant,  anem cap a un aprenentatge individual i no cooperatiu? No hauria de ser així. 

Està sorgint un nou moviment, anomenat EDUPUNK, que tenen premises com No a la comercialització de l'aprenentatge, o Cadascú ha d'aprendre al seu ritme. (http://www.dreig.eu/caparazon/2008/06/10/%C2%BFmovimiento-edupunk-socialismo-educativo-o-educacion-20/;  http://www.fastcompany.com/magazine/138/who-needs-harvard.html)

 Estem a l'era dels "makers", nens que fan, gent que fa,... :



Webs que ens ajuden a descobrir com els nens aprenen millor si ho fan al seu ritme:


S'ha d'entendre que l'educació personalitzada no vol dir aprendre sol, algú ha d'ajudar en la trajectòria dels estudiants.Torna a aparèixer amb força la figura de l'aprenent (http://www.apprenticeships.org.uk/)  i també s'ha de redescubrir la figura del mentor (http://www.rolexmentorprotege.com/en/index.jsp  , iniciativa de Rolex) .

8. Aprenentatge P2P

Què ens diu a "El maestro ignorante" en  Jacques Rancière ? Tothom pot aprendre de tothom. 

Els instruments digitals ens faciliten aquesta teoria (https://p2pu.org/en/)

La xarxa ens dóna l'ocasió de compartir qualsevol habilitat que tinguem (http://www.skillshare.com/)

També ens ajuda en aquesta tasca altra vegada http://ed.ted.com/videos amb les seves lliçons per a compartir.

I cada vegada més, també el microcrèdit estarà vigent en l'educació, com per exemple, KIVA

I perquè no vendre un Màster a través de  Groupon?  Doncs ja s'està fent...

9. Una equació bàsica per a l'educació: OPDS (One-to-one, based on Projects, Doing and not reading, Social impact)
Doncs en aquest punt es parla sobre  les grans línies a seguir. Quines són aquesta línies? Què hauria de tenir en compte el sistema educatiu? :


 1. El sistema educatiu ha de continuar donant igualtat d'oportunitats i aquest element és bàsic. Hi ha molt talent que s'està perdent arreu del món perquè no arriben les oportunitats per tothom.  Iniciatives com la de  http://www.worldreader.org/  la de portar 1000000 d'e-books a l'Àfrica és meravellosa.


2. Educació Personalitzada: No es tracta de treballar sol, les TIC, en alguns casos, és el que ha provocat, i per tant, cal canviar-ho. Cada alumne ha d'aprendre al seu ritme i tenim eines que ens hi poden ajudar (que ja s'han anat comentant).

Els resultats no són importants, sinó el procés. Els exàmens medeixen el que no saps. Si els estudiants tenen reptes, podrem avaluar el procés.

Ken Robinson ho explica molt bé a The Element.

3. Cal una educació basada en projectes, en problemes  (mirar la pel.lícula http://www.21foundation.com/).

4. Els nostres alumnes són "makers" , aprenen millor fent que no pas llegint o interpretant.

5.  Si preguntem als nostres alumnes què els preocupa del que ens envolta, ens sorprendran.  És molt important que vegin revertit el seu aprenentatge en el seu entorn. L'impacte social del que han fet els hi és gratificant.

6. Cal deixar experimentar als col.lectius que estan al voltant de l'educació dels nostres joves;  els entorns d'aprenentatge van més enllà de les escoles: les escoles no tenen l'exclusivitat del coneixement.

Les coses que fins ara semblaven que funcionaven ho deixaran de fer, i no ens serviran per un futur que ja està aquí.

L'educació no té la finalitat que els alumnes siguin feliços sinó  en trobar sentit a les coses.

Tal com diu Fernando Alberca, ens hem de centrar en el perquè i el per a què hem d'ensenyar. Som animals socials: només podem educar quan estimem a algú.



10. Models de productivitat universitària 

Acaba l'Update l'Antonella, dient que quan s'analitzen factors de productivitat a les universitats, es treballen indicadors que a la llarga seran perjudicials pels alumnes. S'ha de potenciar l'ús de paràmetres qualitatius, sinó perdrem precisament la qualitat dels centres.



És molt llarg el post, ho reconec, però van donar tants recursos que sap greu que no quedin recollits  (i els que m'he deixat...)

Una plaer, una vegada més, escoltar l'Alfons Cornella, acompanyat de l'Antonella Broglia.