11 de des. 2014

Think Big: Two Big Days!

Smartrash, Solar Tent o Smartline… a primera vista no ens diuen massa aquests noms, però si parlem de Sergi Coma, Sergi Rodríguez, Anna Costa, Cristina Jiménez i Ivette Paul, això ja és una altra cosa! Aquests cinc alumnes de 2n de Batxillerat de l'Escola Pia de Mataró van anar a València, els dies 28 i 29 de novembre,seleccionats pel concurs Think Big de Fundación Telefonica, en la seva fase Start.I vaig tenir el plaer d'acompanyar-los!

Primer de tot, què és Think Big?  És un projecte d’emprenedoria social liderat per Fundación Telefónica en col.laboració amb Movistar. Ofereix als joves d’entre 15 i 26 anys l’oportunitat de transformar una idea pròpia que busqui un canvi positiu en la comunitat en un projecte d’èxit.

En segon lloc, quins són els projectes? En poques paraules:
  • Smartrash: un sistema de nous contenidors pel reciclatge gamificant la recollida de la brossa
  • Solart Tent, una carpa recoberta de panells solars flexibles, que generés electricitat per una llar o per un event
  • SmartLine, un sistema que pretén substituir el famós “ojo de halcón”  utilitzat pel tennis i d’altres esports.

I què van fer a València? Doncs moltes coses: van anar a conèixer el seu mentor (que els ajudarà fins arribar en el mes de maig a la següent fase) , van rebre formació per desenvolupar el projecte i també 200 euros per poder utilitzar-los en el projecte en aquesta fase Start. S’ha de dir que van suar una miqueta per fer l’Elevator Pitch dels projectes davant dels mentors!

Però possiblement el més interessant que van fer va ser compartir aquests dos dies amb més 200 joves de tota Espanya parlant de projectes i sobretot de noves maneres de canviar i millorar el món. En aquesta fase,  més de 400 participants entre l’event de Madrid i el de València. I no només eren projectes en la fase Start, sinó que també van poder compartir amb joves que estan en el projecte des del més de juny, i per tant, ja són “veterans”.

La tarda del dissabte, abans de tornar a agafar el tren cap a Barcelona, van poder fer una sessió de “crowdlearning” on tothom que va voler, joves, mentors, ponents, van anar fent exposicions curtes dels seus projectes.

I després ja els comiats…mentors i joves es van donar mails, telèfons,... i de fet, només va ser l’inici d’una relació que durarà fins el mes de maig… o més…

La tornada en tren, on tots els joves de Catalunya ja es coneixien i tothom es va barrejar molt, va ser una mica complicada: el tren va atropellar un “animal de grandes dimensiones” i això va provocar un retard d’unes 2 hores. Primer va ser un ensurt, però després …. quasi que ho van agrair ja que l’experiència va durar una estoneta més!

Think Big  només ha fet que començar!

20141128_160100.jpg20141128_160208.jpg

20141128_160701.jpg20141128_160832.jpgIMG-20141128-WA0028.jpgIMG-20141128-WA0020.jpgIMG-20141128-WA0026.jpg20141128_200511.jpg20141128_205620.jpg20141128_205629.jpg20141129_183054.jpg20141129_231337.jpg20141129_231353.jpg

21 de nov. 2014

Explicant l'experiència de Goteo i EyeCopter a eldiario.es

Em va arribar un mail fa dies de la Vicky Bolaños, periodista,  demanant-me sobre l'experiència d'Eyecopter i Goteo, per tal d'escriure un article sobre l'avaluació del projecte.  I aquí està l'entrevista feta. Cliqueu sobre la foto.

http://www.eldiario.es/colaboratorio/crowdfunding-aprendizaje-prototipo-ESO-ensenanza-emprendizaje-drones-arduino_6_326227407.html



2 de set. 2014

Gran gran gran post de Marc Vidal!

Gran Marc Vidal! El que em sap més greu quan veig aquestes reflexions és que vinguin de gent que està fora del sistema educatiu, que no està a les "trinxeres" de les aules. És cert que això dóna "poder" per  sortir de la caixa i  permet dir coses que d'una altra manera no podria ser.

Perquè ens costa tant als que estem dins de criticar el sistema? Por, zona de confort, cultura, ja ens està bé,...?  L'escola, com a institució, ja està deixant de ser l'espai únic on l'alumnat pot crear coneixement: Internet, videojocs, xarxes socials, esplais, esports... i cada vegada n'hi hauran més. Les competències i habilitats que necessitaran els nostres alumnes, les hauran d'aprendre en d'altres espais. Compartir l'educació també voldrà dir això!

No existeixen veritats absolutes, com molt bé diu en Marc, però mai han existit; ara bé, ara ens ho creiem! Les veritats, igual com tot el que està viu en aquest món, és líquid, i per tant canviant. Si no canvia, és que està mort.

Gràcies Marc!


http://marcvidal.net/2014/09/ninos-del-futuro-en-escuelas-del-pasado.html?utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=ninos-del-futuro-en-escuelas-del-pasado

Setembre...1...

Un any més...i torna a començar el curs. És el clàssic Sant Tornemhi! 

Arribar a l'escola l'1 de setembre i veure bones cares, cares tranquil.les, relaxades,... són les mateixes: només han passat dos mesos; però al mig, unes vacances... llargues vacances. Som l'enveja de la societat!

Necessitem les vacances per adonar-nos que necessitem treballar. És un peix que es mossega la cua. I cal que rodi, i continuï rodant...

Tinc sort de fer la feina que faig. És veritat que fa mandra tornar a començar però vindran alumnes nous, amb projectes nous, amb ganes d'aprendre i ganes de compartir i això és un "subidón" any rera any. 

Aquest curs serà bo... ho sé... tinc un presentiment...

2 de juny 2014

Wipi, what is WIPI?

Què és Wipi? Tal com diu a la seva resenya:

"Printing solutions from mobile devices"

 I d'una manera molt fàcil d'entendre: printing without printer... com s'entén això? Doncs sí. Quatre nois de 3r d'ESO de l'Escola Pia de Mataró,en Pau Masip, en Pol Ramon,en Joan Simó i en Marc Teixidó, es van presentar al programa de mentoria Start-Up School de Fundació Escola Emprenedors, on, des del mes de març, estan treballant intensament per presentar un Business Plan en anglès davant d'uns quaranta inversors, emprenedors, professors, alts càrrecs públics,... i lluitar per quedar entre els dos primers. 

El projecte consisteix en imprimir des de qualsevol dispositiu sense necessitat d'una impressora: sembla una idea boja, no? Però és possible... amb la fotònica i paper fotosensible!! Ara bé, cal continuar investigant.

De 76 projectes inicials de diferents escoles de Barcelona i la seva àrea metropolitana, en van triar 38 per ser mentoritzats. I aquí ja va començar el treball "de veritat". L'objectiu era entrar en la gran final a 9 del passat 26 de maig. I sí; ells quatre, juntament amb la seva mentora la Mercè Santos,  enginyera industrial a l'empresa ABB (empresa líder mundial en enginyeria elèctrica i automatitzacions) van superar el "pase" a la "final-nine", el dia 19 de maig, o sigui, dels 38 projectes que es van presentar, WIPI va ser un dels 9 finalistes. I aquí, cal dir que l'Anna Aldomà, professora d'anglès de l'escola, també va fer una feina extraordinària!

La "final-nine" va ser molt disputada. Wipi va quedar en 4t lloc, tenint en compte que eren els més petits de tots!!!! La diferència de punts, entre els 4 primers, va ser tant petita... 

Però Wipi, és molt més que això. Els quatre components, han passat per totes les fases que passa un equip emprenedor i han après molts aspectes del treball que es troben en el dia a dia. Jo que vaig seguir d'aprop el procés, he de dir, que va costar, i que hi van haver molts estira i arronsa, però, que això és el que realment els hi servirà pel dia de demà: van ser capaços de posar-se d'acord, de gestionar les emocions, d'acceptar les opinions dels altres, d'acceptar l'error com a motor d'aprenentatge, de posar-se a la pell de l'altre, de defensar un projecte davant de 40 professionals del món de l'emprenedoria i la innovació (i en anglès!), de saber treure una oportunitat de les crisis, de reconèixer que les finances són importants en un projecte emprenedor, de transformar les idees en accions, ... i continuaríem amb una llarga llista.

Wipi, com a projecte i com a equip, només ha fet que començar. Són molt joves, i els espera un futur molt prometedor, on els somnis es poden transformar en realitat. 

Ja han posat un peu en el món real de l'emprenedoria... mica en mica s'hi aniran endinsant ja que és emocionant... traspassar el llindar de la imaginació i la creativitat i ser capaços de portar-ho a la realitat... diuen que poques coses són tant apassionants com aquesta.

Enhorabona pel projecte i continueu treballant que això ha estat el Kick Off! 

PD: Ui... Em deixava agrair als pares i mares tot l'esforç que han fet! Cotxes amunt i avall, sopars, dinars, ... en resum, acompanyar-los en tot, no només físicament, sinó també emocionalment! 

Fotos de la final (26/5/2014)







Fotos de les semifinals (19/05/2014)





 

 


1 de juny 2014

Flipped Clasroom a Geografia 2n Bat

Vídeo gravat amb en Jaume Font, professor amb qui comparteixo la matèria de Geografia a 2n de Batxillerat i amb qui aquest any ens hem llençat a la piscina amb l'experiència de la metodologia "Flipped Clasroom"



  



D'una manera ràpida, nosaltres hem traduït aquesta metodologia fent que l'aula es converteixi en l'espai on es puguin avaluar les competències transversals (també en quant a contingut), i per tant, l'aula és on s'apliquen els coneixements que s'han après a casa. La Geografia és una matèria on el més important és interelacionar tots els continguts apresos durant altres etapes educatives, bàsicament relacionades amb les ciències socials, i per tant, les classes expositives no hi tenen massa cabuda.

L'aula de geografia és on interaccionen els alumnes i poden compartir coneixement, treballant en equip i de manera cooperativa, portant a terme diferents tipus de produccions (vídeos, PPT, Prezi, Apps,...) . S'ha convertit des d'una aula passiva a una aula activa.

Per veure els materials que encara anem modificant sobre la matèria podeu consultar els següents Sites: 






Aquí poso un article fet per Pau Rodríguez de "El diari de l'educació" on, després de passar unes sessions amb els alumnes de les classes de Geografia de 2n de Bat, va escriure aquesta entrada en el bloc. 

http://diarieducacio.cat/blogs/bits/2014/03/27/flipped-classroom-la-llico-a-casa-i-els-deures-a-classe/


Per educar alumnes amb la competència emprenedora cal incorporar metodologies dins l'aula que permetin poder entrenar-la i també avaluar-la, sempre amb rigor. No és suficient posant optatives d'emprenedoria. Cal anar més enllà!


5 de maig 2014

Presentació de Xavier Sala-i-Martín el 5/05/2014 a l'Escola Pia Mataró

Bon dia a tothom! Quasi 49. He hagut d'esperar 48 anys i mig (sóc del novembre) de la meva vida per poder tenir tant a prop un candidat a premi Nobel!... i a més d’Economia!!! Estic segura que tanta espera haurà valgut la pena. Al final m’hauré de creure la hipòtesi dels 6 passos: qualsevol persona a la Terra es pot connectar a qualsevol altra persona a través d’una cadena de coneguts que no té més de 5 intermediaris. Diu un estudi de la Universitat de Milan que des de l’existència de Facebook ja s’han convertit en 4'74. Avui tenim aquí a Xavier Sala-i-Martín, en només, dos enllaços: el seu nebot Óscar i el seu pare Emili, o sigui el germà d’en Xavier. Moltíssimes gràcies a tots dos.

Qui es Sala-i-Martin? Va aparèixer a la meva vida amb el seu “Economia per a no economistes i no liberals”, cap allà el 2001, i des de llavors, que encara no n’ha sortit. Si algú d’aquesta sala no l’ha vist mai o no ha sentit alguna vegada el seu nom, és que no és “d’eixe món”. Ahir mateix, li deia al meu pare, que té 82 anys: Pare, demà presentaré al Sala i Martín a l’escola, i em va dir: Ah! El de les americanes i del Barça? I la frase següent va ser: Aquest és de Cabrera! Jo li vaig dir que no era ben bé així, ja que l’Emili em va explicar una mica les arrels familiars. Però la xarxa és una gran delatora: vaig trigar un quart de segon a trobar uns 300.000 resultats, però no només això, sinó que té més de 170000 seguidors al Twitter, uns 15000 vídeos al Yotube,... i podríem continuar ...

En Xavier té el perfil de l'home del renaixement. Coneix molt bé diferents disciplines: economia, matemàtiques, art, filosofia, esports,...un d’aquells homes a l'estil de Leonardo da Vinci, on el domini individual d'elles i la seva capacitat de connectar-les ha fet que el seu coneixement hagi crescut de manera exponencial i penso que aquest és un dels seus valors afegits. Això l’ha fet gran professionalment: ha aconseguit doctorar-se a Harvard, ser catedràtic a la Columbia a Nova York, estar a la llista de candidats al Nobel d'Economia (com 4 dels seus col.legues de la mateixa Universitat que ja l’han aconseguit), haver estat tresorer al Futbol Club Barcelona, ser Patró Fundador de la Fundació Umbele, ser consultor del FMI o del Banc Mundial (aquelles institucions que heu estudiat a Socials i que es van fer després de la Segona Guerra Mundial i que ... potser caldria repensar-les?), participar en el Foro de Davos, i tantes i tantes accions i premis que sembla que no s’acabin mai. Però, a més a més, a tot això hi ha arribat molt jove, i encara fa més gran la seva proesa.

Sala i Martín, és convidat a multitud de tertúlies, ja sigui a la televisió, la ràdio, conferències,... per parlar d’economia, del Barça, de les marques, de la independència, de les balances fiscals i del sistema educatiu, o fins i tot de la Lady Gaga, companya de classe a l’ institut on anava l’Úrsula, la seva filla i un eventual convidat en els seus concerts,... i una de les coses que més fascina és la seva llibertat (crec que és la seva filosofia de vida), per dir el que ell pensa, sempre fonamentat com a bon racionalista cartesià, i aquesta fonamentació li ha atorgat una llicència que habitualment s’adquireix amb l’experiència i amb l’edat, però, en el seu cas la té des de ben jovenet. Parli del que parli, sempre genera controvèrsia i debat (sembla que se senti còmode i segur en aquestes situacions ).

Però com ho ha aconseguit tot això? L’èxit de Sala i Martín es basa, jo crec, sobre tres pilars:

1) El primer pilar: el talent. El Xavier és una persona amb molt talent; però a l’Institut no tenia un equilibri: era d’aquells alumnes que era capaç en el mateix dia de treure un 10 en un examen que el motivava, i un 0, en un altre. M’encanta quan explica, que no sé si ho farà avui, el que li va generar llegir El Quijote. Quan tenia un parell d’anys més que vosaltres, havia de triar carrera i va decidir-se per Econòmiques, a la UAB, com hagués pogut fer puntes de coixí, si li haguessin dit que amb això es faria ric. I ves per on, va descobrir que l’apassionava. Ell defensa, igual com la majoria d’educadors més radicals, que el sistema educatiu no ajuda a descobrir el talent de cadascú; potenciar el talent és potenciar el món de les idees i innovació. Sense talent no hi ha innovació. I com més aviat es descobreixi, més creixerà. Aquí voldria destacar un institut públic de Nova York : la Bronx High School of Science, on la seva manera de treballar diferent (projectes multidisciplinars, mentors i laboratoris) ha generat que des de l’any 1972 tinguin 8 premis Nobel i 6 premis Pulitzer a les seves vitrines. Els seus estudiants s’enorgulleixen d’haver passat per les seves aules igual com de les universitats on després han estudiat. Treballar de manera diferent genera resultats diferents, i en aquest cas, millors.

 2) El segon pilar: picar pedra. El talent sense treball no és res: Ken Robinson o Mark Prensky o ell mateix en alguna de les seves conferències, afirmen que per aconseguir l’excel•lència en qualsevol especialitat s’han de treballar més de 10.000 hores. I això, ell ho ha fet; i el més curiós és que n’ ha gaudit!!!! Quan estàs fent allò que t’apassiona el temps es torna líquid i tot flueix.

 3) El tercer pilar: els idiomes, i en especial l’anglès. El domini d’aquest idioma, ha estat clau en el seu èxit. És quasi impossible poder estudiar a Harvard o ser catedràtic a la Columbia sense aquest idioma. L’anglès és important, però en el món de la ciència és imprescindible per poder estar al dia de tot el que es publica.

Però juntament amb aquests 3 pilars hi ha d’altres factors que de ben segur han ajudat a arribar on és: el recolzament dels seus pares en les seves decisions, l’adaptació als canvis (viure als USA no és fàcil, però no només s’ha hagut d’adaptar a aquests canvis, sinó també, per exemple, la incursió de la neurociència en l’economia amb la presa de decisions basada en aspectes irracionals ha fet trontollar les seves bases més sòlides i ja comencen a sorgir “Nobels” en economia com Kahneman o Shiller), també el reconeixement de l’audiència, o l’anàlisi dels seus detractors,... l’èxit de qualsevol persona, a l’igual que l’economia és multifactorial.

Avui, Sala i Martín, us parlarà de “La riquesa de les nacions”, el perquè hi ha països rics i països pobres. En aquesta aula, hi ha alguns alumnes que anireu cap el científic, altres cap a l’artístic, cap al social o cap al tecnològic, però estic segura que entendre com funciona el món, us ha d’interessar a totes i a tots, més que res, perquè l’hem de conservar i cadascú des de la seva vessant hi haurà de col•laborar. La seva xerrada no us deixarà indiferents: us agradarà o no, però us serà difícil posicionar-vos al mig de les seves tesis.

 La ponència durarà aproximadament una hora, i després obrirem torn de preguntes.

Amb tots vosaltres, Xavier Sala i Martín.


27 de març 2014

Ja era hora!!!!

Per favor!!!!! Més iniciatives com aquestes... som la meitat de la població mundial!!!!!!

http://valentinaproject.com/

Ens ho hem de creure!!!!!

"El diari de l'educació"

Poso el link de l'article, fet pel Pau Rodríguez, d' El diari de l'educació on hi surto esmentada, juntament amb més companys del Batxillerat de l'Escola Pia Mataró: Ismael Cabezudo, Manel Trenchs, Jaume Font, Toni Aguilar i Maite Núñez. 
L'article fa referència, entre d'altres aspectes, a la Flipped Classroom, metodologia que estem aplicant en Jaume Font  i jo a les classes de Geografia de 2n de Batxillerat. 

http://diarieducacio.cat/blogs/bits/2014/03/27/flipped-classroom-la-llico-a-casa-i-els-deures-a-classe/


21 de gen. 2014

Projecte d'Emprenedoria pels de 2n de Batxillerat

Deixo aquí el Site que vaig el.laborar l'any passat per tal de poder desenvolupar el Projecte d'Empresa amb l'alumnat que cursen Economia d'Empresa 2 a 2n de Batxillerat. El timing és una mica apretat, però el resultat va ser molt bo.  Molt interessant el cas d'un dels projectes, Come&Go, el concepte del McAuto aplicat als supermercats, quan aquest any han vist que la seva idea l'han acabat desenvolupant el grup Bon Preu, mitjançant la nova línia de negoci Iquodrive.... sorpresa molt agradable!

Espero que us sigui útil.

https://sites.google.com/a/mataro.epiaedu.cat/projecteempresa2/

Salut!






Projectes sorgit de la Weekend Challenge del Tecnocampus 2013


Projecte, que malgrat que no va ser dels guanyadors a la Weekend Challenge del Tecnocampus, té un gran potencial, des d'una perspectiva del concepte de sostenibilitat, paraula clau pel desenvolupament futur de la nostra societat. 
 
Sensors per controlar la despesa de l'enllumenat

http://www.ara.cat/premium/suplements/emprenem/Sensors-controlar-despesa-lenllumenat_0_1069093102.html

Ànims equip!
 

12 de gen. 2014

Open Innovation...a l'escola: un Treball de Recerca "diferent"

Sempre em fa il.lusió penjar un post que no sigui meu. En aquest cas dues alumnes de 2n de Batxillerat que han fet un treball de recerca sobre Open Innovation, en el qual i entre molts entrevistats hi ha l'Alfons Cornella, han elaborat una part pràctica, sobre reptes reals de les empreses. Crec fermament que acostar l'empresa i l'escola provocaria una societat molt més sostenible, en tots els àmbits. Aquí deixo un petit resum que han fet elles mateixes sobre aquesta part.


 
Som la Laia Altaba i l'Anna Gelabert i, com tot alumne de 2n de batxillerat, aquest any ens ha tocat realitzar el treball de recerca, el qual, després de molt rumiar, hem encarat cap al món de la innovació empresarial, més concretament en l'anomenada "Open Innovation". Aquesta teoria, creada pel professor Henry Chesbrough, defineix un model de gestió de la innovació on les empreses, en lloc de desenvolupar idees mitjançant recursos interns, recorren a la cooperació amb altres empreses, institucions i experts per a aprofitar els seus coneixements. Així doncs, accepten idees de l'exterior per tal de tenir-ne un major nombre, més diverses i disruptives i, per tant, tenir més fàcil accés al mercat.



Com que la teoria d’Open Innovation es basa en que, per aconseguir una millor innovació, més eficaç i eficient, s’ha de buscar coneixement extern, idees noves i diverses i, sobretot, buscar idees en perfil de persones de diferents pensaments, hem considerat que una bona part de la pràctica per aquest treball de recerca seria poder solucionar diferents problemes o reptes reals d'una empresa “emprenedora”, concretament KinderTic, una empresa ubicada en el Tecnocampus de Mataró, presentant aquests reptes a classes de secundària o cicles formatius, per tal que aquests alumnes puguin donar el seu punt de vista i trobar-hi possibles solucions. Es va treballar amb tres grups diferents d’alumnes, un de tercer d’ESO, l’altre de quart també d’ESO, i el tercer d’una agrupació d’alumnes de diferents cicles formatius.



KinderTic és una plataforma tant a nivell informàtic per ordinadors, com per aplicació de tablet o smartphones, per a guarderies, amb el fi de poder substituir l’agenda tradicional de seguiment diari dels infants. Aquesta funciona mitjançant una tablet que té cada professor, on pot, a través d’un sol “clic”, informar al pare sobre les activitats que està fent el seu fill/a en concret, la seva dieta o el seu comportament, informació que arriba de manera immediata als pares a través de l’app al telèfon mòbil o ordinador. Aquesta plataforma compta de moltes altres opcions, com són les de penjar fotografies de les excursions o activitats, comunicació directe pares-guarderia a través d’un xat, un calendari dels esdeveniments propers… El que pretén aquesta empresa és reduir el temps que el professor inverteix en anotar a l’agenda tota aquesta informació de cada un dels seus alumnes, per a que així pugui invertir aquest temps en estar pendent nens.



Els reptes que es van intentar resoldre d’aquesta empresa van ser:



    Trobar una manera de promocionar-se més original, més enllà de diaris, revistes…

    Descamarcar-se de les empreses que els han intentat copiar la idea de manera més simple i a un preu més baix, elogiant les fortaleses de KinderTic

    Trobar maneres més dinàmiques de fer les presentacions a les escoles, especialment, davant dels pares.

    Mostrar a les persones reàcies a l’ús de les noves tecnologies a les guarderies (sembla que és un sector que posa molt resistències a aquests canvis) que són eficients en el seu ús.



3r d’ESO

A la classe de 3r d’ESO (Optativa d'Emprenedoria) se’ls van plantejar els reptes en forma de joc dinàmic semblant a un Brainstorming, és a dir, una pluja d’idees, però de manera escrita i amb una altra dinàmica, anomenada també Brainwriting. El Brainwiting que vam organitzar consisteix en dividir una classe en diversos grups el més multidisciplinaris possible. Cada grup, assegut al voltant d’unes taules conjuntes, té al mig una gran cartolina amb el nom d’un repte adjudicat, on han d’escriure totes les idees que sel’s acudeixin per resoldre aquell repte en concret. L’objectiu principal és escriure tantes idees disruptives i creatives com es puguin, deixant enrere prejudicis i vergonyes. Així doncs, es va organitzar la classe de manera en que quedessin quatre grups de cinc/sis persones. Cada grup havia d’escriure, en set minuts, una idea per cada persona de l’equip com a mínim i, un cop esgotats aquests minuts, la cartolina rotava a una altra taula amb un altre grup adjudicat, que havia de tornar a escriure les idees que els pertocaven, però vigilant de no repetir-ne cap que ja estigués escrita. Aquest procediment es va repetir quatre cops, de manera que tots els alumnes van aportar diverses idees a cada repte.



Les solucions més originals i útils trobades per aquests estudiants van ser les següents:



-    Per donar-se a conèixer:

    Anunciar-se als paquets de bolquers.

    Penjar cartells al carrer, escoles, botigues de nadons i guarderies.

    Organitzar events patrocinats.

    Fer samarretes amb el logo.

    Fer una cançó.

    Presència a les xarxes socials.

    Regalar globus i papers informatius al carrer.



-    Per a fer presentacions més dinàmiques:

    Permetre’ls l’ús de l’aplicació gratuïta durant la presentació (o més temps).

    Fer participar als pares: que diguin la seva opinió.

    Ficar-hi vídeos.

    Donar un aperitiu (ex: galetes en forma de xumets o nadons)



-    Per desmarcar-se dels competidors:

    Ampliar el mercat → residències

    Fer concerts solidaris.

    Fer una altra app per vendre productes de nadons.

    Fer una patent.

    Comprar les empreses dels competidors.

    Fer un vídeo de presentació del projecte.



4t d’ESO

A la classe de 4rt d’ESO (Optativa d'Emprenedoria) es van plantejar els mateixos reptes que als de tercer amb la mateixa dinàmica de Brainwriting. La única diferència es presentava a l’hora de rotar, donat que les cartolines es quedaven fixes damunt les taules i els qui rotaven eren els alumnes, que havien d’escriure totes les idees que tinguessin, igual que amb l’altre grup, a tots els reptes. Aquests alumnes, un cop finalitzades les rotacions, en un altre dia, van haver de crear unes presentacions en format PowerPoint amb les millors solucions proposades i presentar-les davant la resta de companys.



Aquestes són les millors idees generades per aquest grup:



-    Per donar-se a conèixer:

    Paradetes publicitàries.

    Penjar cartells publicitaris.

    Fer anuncis televisius.

    Publicitat amagada a programes de televisió.

    Vendre el producte a la Generalitat.



-    Per a fer presentacions més dinàmiques:

    Disfressar-se de nadó per a fer la presentació.

    Període de prova per als pares.

    Suport de pares o guarderies que ja utilizen la aplicació i n’estan satisfets.



-    Per desmarcar-se dels competidors:

    Personalització de l’aplicació per cada pare.

    Acumulació de punts amb un obsequi final.



-    Per motivar i convèncer a la gent reticent:

    Conscienciar sobre l’ajuda al mediambient i l’estalvi que suposa.

    Conscienciar sobre l’estalvi de temps i eficàcia.

    Aplicació en versió Beta



Cicles formatius

La dinàmica de generació d’idees en aquest grup classe va ser la mateixa, el Brainwriting. Es va generar més moviment i creativitat que als altres grups, fet donat per la ja esmentada presència de diferents grups multidisciplinaris, entre ells alumnes de cicles formatius de màrqueting, empresa o informàtica. Un cop finalitzada la rotació de cartolines, al disposar d’una hora més de realització de l’activitat (2h) que amb els anteriors grups (1h), aquests alumnes van realitzar, ràpidament, unes diapositives PowerPoint a la mateixa aula, sobre les millors idees generades de cada repte, que seguidament van presentar. Al acabar les presentacions, cada grup va fer, conjuntament, una votació de les idees que més els convencien.



Les idees més interessants per a l’empresa van ser:



-    Per a desmarcar-se dels competidors

    Obrir nous mercats: Jubilats.

    Implementar l’aplicació per que sigui funcional per usuari, així els pares podrien fer servir l’aplicació per aportar un control del seu fill en quant a menjar, canvis de comportament…

    Joint-venture# amb altres empreses del sector infantil.

    Implantar-ho fora d’Espanya (internacionalització).

    Fer notificacions via Whatsapp o missatge instantani quan el nen es posa malalt.

    Poder observar la classe en directe.

    Utilitzar altres tecnologies per a que l’aplicació sigui gratuïta com per exemple el Dropbox.

    Fer un manteniment gratuït.

    Fer vídeos amb els nens per poder-los també penjar.

    Descomptes en marques infantils al contractar aquest servei.

    Oferir obsequis al cap d’X temps (regals als nens).

    Licensing

    Fer reunions periòdiques per aclarir dubtes, ajudar en alguns problemes…

    Oferir serveis de la guarderia de manera gratuïta.

    Que la mascota tingui una mascota virtual per que els nens puguin jugar (com per exemple l’aplicació del “POU” per a mòbils).

    Crear guarderies pròpies.

    Accessibilitat simple i dinàmica.

    Passar ISO#.

    Posicionament SEO#.



-   Per a fer presentacions més dinàmiques:

    Oferir una versió beta de l’aplicació.

    Demostració en directe del producte.

    Fer les presentacions amb el programa Prezi.

    Fer la presentació vestits de nadons.

    Simular un dia normal amb els nens i els pares.

    Fer la presentació en àmbit més dinàmic, com per exemple el pati.

    Suport de la APP amb veu.

    Fer participar el públic.

    Cantar i crear una música amb la que se’ls pugui identificar.

    Vídeos per fer les presentacions més divertides.

    Excursions amb els pares i nens per fer una reunió.

    Portar a les presentacions usuaris satisfets del producte.

    Posar les presentacions en xarxes socials i a Youtube.

    Tenir figurants entre el públic (estimula la venda).

    Organitzar obra de teatre relacionada.



-    Per donar-se a conèixer:

    Publicitat a fires i salons del sector.

    Anunciar-se als pediatres i hospitals.

    Fer merxandising de la marca (xumets, pitets, carteres…)

    Publicitat a revistes del sector.

    Aplicar la app a les universitats.

    Fer trending topic el hashtag #kindertic a Twitter.

    Sortir a series (product placement).

    Associar-se a una marca relacionada amb bebes.

    Donar-se a conèixer a “l’hora del conte”.

    Publicitat en els packs de bolquers.

    Comunicació amb els ajuntaments.

    Fer sortejos virals a xarxes socials.

    Implantar-ho als convenis.

    A banda de tenir una plataforma, crear una web on s’expliqui el servei i les novetats.

    Anar disfressat de nen petit pel carrer.

    Contractar un especialista en posicionament SEO.

    Publicitar-se en els busos .

    Publicitat als parcs, a les zones infantils dels supermercats i xiquiparks



-    Per a motivar i convèncer a la gent reticent:

    Incentivar la proximitat i el control de l’estat del nadó.

    Fer entendre que les TIC són el futur i generen estalvi.

    Reunions informatives obertes.

    Regalar productes.

    Mostrar els exemples d’altres clients que ho utilitzen i n’estan satisfets.

    Ensenyar que es tracta d’una App segura i provada.

    Període d’adaptació o prova gratuït.

    Informació restringida als usuaris de la aplicació (comptes…).

    Vídeo promocional dels usos i potencial de la App.

    Tutorials curts en vídeo per a preguntes senzilles.

    Demostrar que és un estalvi de diners i de temps.

    Reunions informatives obertes.



Hem pogut concloure que agafant un grup de nois i noies que no han escoltat mai a parlar del tema i que no saben les dificultats i limitacions que té l’empresa, en una hora han pogut imaginar i idear solucions que poden ajudar en un futur. És probable que moltes de les solucions aportades es quedin pel camí, però també hi haurà d’altres que seran d’utilitat i, fins i tot, que obriran les portes a noves idees o futurs reptes.

També cal dir, que al tractar-se d’una situació real els alumnes també van tenir certes dificultats en donar solucions, en el cas dels alumnes de 3r d’ESO, per exemple, al fer la recopilació de les solucions, es va haver d’eliminar el repte d’atraure i convèncer a la gent reticent, ja que no havia tingut cap idea suficientment bona. Gràcies a aquest fet, vam poder observar la dificultat de generar idees respecte alguns reptes, però que amb la col·laboració d’altres persones, com serien els de 4t d’ESO i els de cicles formatius, es pot arribar a trobar-hi solucions.

Així doncs, un cop tots els alumnes implicats en el projecte van fer les seves aportacions, vam poder concloure que, al tenir una visió externa i, per tant, objectiva de l’empresa, els és més fàcil  poder contribuir amb idees innovadores i disruptives sobre els reptes ja esmentats.

Cal afegir que l’empresa KinderTIC va estar molt agraïda de totes les aportacions que es van fer. Algunes d’elles segur que es portaran a terme. Ja ens aniran informant dels seus progressos.





Laia Altaba i Anna Gelabert.