Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sistema educatiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sistema educatiu. Mostrar tots els missatges

27 de març 2014

"El diari de l'educació"

Poso el link de l'article, fet pel Pau Rodríguez, d' El diari de l'educació on hi surto esmentada, juntament amb més companys del Batxillerat de l'Escola Pia Mataró: Ismael Cabezudo, Manel Trenchs, Jaume Font, Toni Aguilar i Maite Núñez. 
L'article fa referència, entre d'altres aspectes, a la Flipped Classroom, metodologia que estem aplicant en Jaume Font  i jo a les classes de Geografia de 2n de Batxillerat. 

http://diarieducacio.cat/blogs/bits/2014/03/27/flipped-classroom-la-llico-a-casa-i-els-deures-a-classe/


1 de nov. 2013

Actitud Emprenedora versus Muntar Una Empresa



Crec que seria molt ingenu pensar que tots els educadors saben que els dos conceptes del títol no són el mateix; m'equivoco? 

Jo també els confonia, i això era per la ignorància sobre un dels conceptes: no sabia què volia dir actitud emprenedora. L'altre el tenia molt clar, més que res, per la meva formació. I el millor per combatre la ignorància (tinc una amiga que diu que la ignorància és molt agosarada),  és informar-te, llegir, contrastar opinions,... només així pots aprendre i comprendre sobre qualsevol concepte. I avui en dia, només qui vol és un ignorant!

I aquí una dada important, per entrar en debat, contrastada científicament, només entre el 3 i el 5% dels nostres alumnes acabaran creant una  empresa, com la tenim entesa tots plegats; ergo, per què tanta febre amb l'emprenedoria? Té sentit?

L'emprenedoria és una competència (segons la OCDE ha de ser bàsica), i com a tal, té lligades unes habilitats i unes actituds. Dins del nostre currículum (la llei no l'explicita com a tal) es correspondria amb la competència Autonomia i Iniciativa Personal. És una competència transversal (quina por!), i, com totes les competències, hem d'aconseguir que els nostres alumnes siguin competents en aquesta competència... sembla un embarbussament, oi?  Doncs, tot i que ho sembli, hem d'incorporar dins de les nostres aules activitats d'aprenentatge que portin a fer els alumnes més competents en totes i cadascuna d'elles.

Però què vol dir exactament aquesta competència? Podria donar-vos molta bibliografia sobre el tema, però no ho faré. Educar en la competència d' Autonomia i Iniciativa Personal, traduït en el nostre llenguatge correspondria a que els nostres alumnes haurien de ser : (Extret del document Aprendre a Emprendre del Fòrum Impulsa)
  • capaços per configurar la identitat personal
  • capaços per reflexionar i assumir amb responsabilitats les conseqüències dels actes
  • capaços per transformar idees en actes
  • capaços per planificar i gestionar projectes vitals i professionals
  • capaços per generar canvi en innovació en qualsevol entorn

I quin són els indicadors que hauríem de tenir en compte per observar aquesta competència?
  • Autonomia Personal: treballant l'autoestima, el talent individual, la presa de decisions, la resolució de problemes, l'esperit  de superació, ...
  • Lideratge: la comunicació, la direcció d'equips, l'assumpció de riscos, l'entusiasme, la implicació,...
  • Innovació: reconèixer problemes reals, donar solucions creatives, generar canvi, planificar i portar a terme projectes, treballar amb visió de futur,...
  • Habilitats Empresarials: traduir una idea en model de negoci, gestionar sosteniblement els recursos dels que disposen, actuar amb responsabilitat social i sentit ètic, utilitzar estratègies de màrketing,... 

Després de tot això: ens imaginem oferir una optativa que es digui Aprendre a Aprendre? O Social i Ciutadana? O Artística i Cultural?  I una optativa que es digui competència en autonomia i iniciativa personal o sigui Emprenedoria? Suposo que la resposta és negativa!

Us proposo un repte: No ens veiem en cor, dins de cadascuna de les nostres disciplines,  de treballar aquestes capacitats amb aquests indicadors? I no em serveix: "És que ja ho fem!!!!!" No!!! (hauríem de tenir una petita descàrrega elèctrica cada vegada que ho diem). Hem de crear entorns d'aprenentatge dins l'aula (compte que fora de  l’aula ja s’estan creant!!!) que portin a assolir aquesta competència.

Repenseu activitats d'aula que facilitin :
- treballar a partir de problemes reals (hem d'evitar el que l'Alfons Cornella diu com a factor PQS:  "¿pa que sirve?" i que els alumnes no s’ho qüestionin!), fet que implica rastrejar el nostre entorn i fer-los ser més conscients del que succeeix al seu voltant.
- trobar solucions creatives, innovadores i diferents a la resolució d'aquests problemes; incorporar en el nostre llenguatge la pregunta : "I per què no?", treballar el pensament lateral, el pensar fora la caixa, ...
- compartir les solucions, qüestionar-les i incorporar allò que sigui més interessant dels altres: cal treballar el pensament crític, tot el que implica el co: co-operatiu, co-mpartir, co-crear, co-l.laborar,... 
- fer-ho visible i comunicar-ho: blocs, wikis, portar-ho a institucions públiques o privades donant solucions als problemes reals, ...

Us asseguro que treballant i incorporant dins de les vostres disciplines aquests 4 punts, estareu treballant la competència emprenedora (...i sense necessitat de passar per una optativa d'Emprenedoria!!!). Les competències, especialment, les transversals, les hem d'incorporar dins de la nostra pràctica habitual, en cadascuna de les nostres matèries. I no tingueu por de no fer el “vostre contingut”: l’estareu treballant i a més, d’una forma significativa pels nostres alumnes.

Això sempre ho diu Pericles (fundador del projecte Valnalón) que necessitem alumnes amb actitud emprenedora, tant dins de l’Administració Pública, dins de les ONG, dins de les empreses,... i evidentment, també emprenent. Si aconseguim persones amb aquesta actitud, seran capaces de canviar el món.

I us plantejo un altre repte: heu pensat treballar en clau repte-solució juntament amb d'altres disciplines? La multidisciplinarietat en els equips, genera solucions molt més riques (les innovacions a l’empresa venen des de la suma de dues vessants: l’experiència en el sector més l’experiència d’altres sectors). Què volem l'home (en sentit ampli) medieval o l'home renaixentista? Què volem “El gato al agua” o “Els quatre gats”, on la fusió de les disciplines creava uns productes extraordinaris? Estic segura de la resposta que quasi tots heu escollit. Us animo a crear projectes més enllà de les vostres disciplines.

En resum, treballar la competència emprenedora no servei només per muntar empreses, serveix per tenir alumnes que siguin capaços de transformar la nostra societat, fent-la més sostenible des de les tres vessants de la sostenibilitat: econòmica, social i mediambiental. 

Publicat a:

Papers 4.0
Butlletí de les Institucions Educatives de l'Escola Pia de Catalunya
Número 32, Octubre 2013














21 de maig 2013

Llei Wert = Arma de destrucció massiva de...

Intento ser positiva, intento  no perdre els nervis, intento veure que quan es tanca una porta se n'obre una altra, però... ja no puc més. M'he cansat de tants i tants atacs, a tot el que estimo, a tot el que crec i a tot el que podria convertir-se en un canvi estructural de la nostra societat.

La Llei Wert, és un atac més, però és aquell que fa vessar el got.

Tal com dic en el títol, la Llei Wert és una arma de destrucció massiva, no només del català, sinó també de la creativitat, del treball en equip, del talent, de les intel.ligències múltiples, de les competències, del lideratge positiu, de la diversitat, de l'aprendre a aprendre, del treball cooperatiu, del pensament lateral, del pensament crític, ... de tot allò que implicaria un canvi en el nostre país, aquell país de persones competitives que volem per poder transformar la realitat social, una realitat social cada vegada més mermada per la incompetència d'uns quants, i per la insistència de les retallades per les retallades.

És una llei que ens tornarà aquelles empreses ràncies, amb executius "trajats" i engominats, que ens han portat a la situació a la que estem: constructores, financeres, .... empreses d'estructures rígides, on la innovació brilla per la seva absència, on la lluita pel poder és aferrissada, on es valora el "¡Señor,sí señor!" i es decideixen les seves estratègies en luxosos restaurants o en llotges d'equips esportius, només pensant en el seu ego, en el seu benefici personal i familiar, per damunt de qualsevol altre cosa en les seves vides.

A vegades es fan canvis per no canviar res, però la llei Wert és un canvi per encara anar més enrere, i tornar a elogiar a aquelles actituds classistes que ens han portat a aquesta maleïda crisi. Segur que ho veuen, però això desmuntaria el seu regnat.

No sé si pensar que els informes de la OCDE, de la Comissió Europea, o de qualsevol organisme internacional o nacional on ens reclamen canvis des de l'arrel del nostre sistema educatiu, quan arriben a mans de segons quins polítics, potser és que estan en anglès i tenen dificultats per entendre el seu contingut, en fan una interpretació totalment errònia.

Tenim polítics sense cap legitimitat!!!! No tenen autoritat, no se l'han guanyada. Són mentiders, són falsos, són uns caragirats,... i a més insulten i amenacen. Com és possible que el Vidal-Quadras  continuï amb el càrrec que té en el Parlament Europeu? I òbviament no és l'únic, per desgràcia. Només ens n'adonem els que estem lluitant per tenir un país millor, i que no som pocs?

Em nego a que els joves d'aquest petit país adorin a gent incompetent, a lladres (perdó pressumptes), a gent que vol fer mal, a gent que és incapaç de mirar les necessitats que hi ha al seu voltant, a gent que només veu els seus interessos. No; intentaré ensenyar que hi ha una altra manera de funcionar, on les persones assoleixen la felicitat amb la felicitat dels altres, on les persones pensen que canviar el món és possible, on les empreses es gestionen de manera diferent i creuen en les possibilitats dels "humans amb recursos" que hi treballen que són un tresor, on s'innova per millorar l'entorn, on es preocupen del què li succeeix al veí, on s'aprèn que compartir, cooperar, col.laborar,... és com creixerem,...on els estats inverteixen amb un ordre de prioritats que no ha de ser un altre que el de la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental,... 

Cal lluitar, de la manera que ho sabem fer, perquè els missatges que arribin als nostres joves siguin d'esperança, de futur, de creure en ells i de confiar en ells: sabem que tenen talent, i que els hi farem aflorar per aconseguir aquest canvi que tothom desitja. Només ells poden capgirar aquesta situació.

Educadors, ensenyants,... unim forces, no les diversifiquem; no ens despistem en temes que no són rellevants en aquest moment: escola pública o privada, sindicats, retallades, .. si portem l'educació a les venes, lluitem en allò que sabem fer bé, que és generar canvi, el que jo anomeno ser un "shaker". 

Hi ha qui creurà que estic fent demagògia; no m'importa, lluitaré per allò que crec i la llei Wert no m'ho impedirà.





22 d’abr. 2013

JOVES+ CIÈNCIA+EMPRENEDORIA = LAC

El dijous 18 d'abril van venir a visitar als nois de l'optativa d'emprenedoria de 2n de Bat (sí, tots són nois),  la Núria Radó i el Pol Bartrès del LAC, Laboratori d'Aprenentatge Científic. No els coneixia personalment, però ningú s'escapa de la xarxa :-), i això em va ajudar a "rascar" què feien aquesta gent del LAC; de fet ja m'havien cridat l'atenció en la seva "presentació" a la ciutat de Mataró el 15 de febrer: el projecte era molt interessant. Però mica en mica vaig anar descobrint qui composava l'equip del LAC, i, NO ELS PODIA DEIXAR ESCAPAR!!!!: gent jove del Maresme, apassionats per la ciència, amb molta empenta, i amb ganes d'endegar un projecte que pogués millorar l'entorn més immediat, adreçat als infants i joves de la nostra comarca.  Vaig fer el contacte, i no s'ho van pensar dues vegades per dir-me que sí.

Em vaig plantejar tres objectius de la xerrada:
  • parlar d'emprenedoria, com a una sortida de futur,  per aquests nois que acabaran el 2n de Batxillerat.
  • parlar de l'experiència personal i professional de la Núria i el Pol
  • parlar del projecte en sí: finançament, segment de mercat,... per poder treballar la metodologia CANVAS. 

Tots els  objectius es van acomplir amb escreix. Des del primer moment, van aconseguir entusiasmar als alumnes.  Tant el Pol com la Núria, són dos grans comunicadors, i no els hi va costar gens connectar amb ells. Es notava dues coses: la seva vinculació amb moviments associatius de la ciutat i que els hi apassionava el seu projecte. Van iniciar la xerrada de manera molt interactiva, i van saber transmetre la seva passió per la ciència, fet que no és fàcil. Vull afegir, també, que van afirmar que tenien un referent en la divulgació de la ciència que és: "El món d'en Beakman", qui, dels que l'han viscut, pot oblidar aquest programa?

Com ho van fer per transmetre aquest entusiasme? Doncs, d'una manera molt simple, parlant de Galileu, Watt i Volta. La passió amb que el Pol explicava l'aportació d'aquests científics a la humanitat i el paral.lelisme entre l'emprenedoria i aquests "grans" de la ciència, són dignes d'un TED:  els científics, en el fons han estat emprenedors, i  han de tenir una actitud emprenedora, entenent l'emprenedoria com "una eina de transformació social",  en paraules textuals de la Núria. Els tres eixos del mètode científic, en que el LAC basa l'aprenentatge han d'estar presents en els emprenedors: observar (s'ha de ser curiós), experimentar (cal provar i provar, i prototipar!) i sintetitzar (arribar a conclusions i prendre decisions) . Galileu, Watt i Volta, van ser grans observadors, grans experimentadors i amb capacitat de trobar resultats, però a més van pensar fora de la caixa (thinking outside the box) , van ser constants i perseverants (no cal que us digui Galileu!), i també pacients, i també planificats, i innovadors, i .... van millorar la societat! i... és per totes aquestes qualitats que van establir el vincle entre la ciència i l'emprenedoria. 

A l'explicar el projecte, es van centrar molt en la idea, i en la importància d'explicar-la i de compartir-la, per veure què en pensen els altres. El Pol i la Núria, comentaven que moltes de les aportacions que han anat recollint les han incorporat en el projecte; valoraven positivament el treball en xarxa i en equip. Ara bé, s'ha de dir, que tant la Núria com en Pol tenen moltíssimes ganes d'aprendre, i d'aprendre de tothom, dels grans i dels petits: cal que no ho perdin mai!

Tal com està descrit en el seu bloc, el LAC, és un espai de lleure per a l'expressió i l'experimentació científica i tecnològica.  Però tot això ho amaneixen amb el pensament crític, tan necessari a la nostra societat: "som una societat molt crèdula", deia l'Eduard, alumne de l'optativa. I és cert, s'ha d'ajudar  que els nostres joves puguin prendre decisions amb sentit crític. Els emprenedors han de ser capaços de veure un problema, per donar-li una solució innovadora i, tal com deia la Núria, transformadora de la societat, i a la vegada que aquesta solució es pugui convertir en un model de negoci, en el sentit de ser prou atractiu pel mercat a qui va adreçat. Quin és el problema que van detectar l'equip del LAC? La manca de vocacions científiques, d'esperit científic i de sentit crític, i això ho van solucionar creant aquest espai : el LAC.

Abans d'iniciar el projecte dubtaven molt de la seva viabilitat, com tots els emprenedors; però va haver un fet que els va fer entendre que sí, que s'havia de fer i va ser la concessió d'una subvenció per part del  "Ministerio de Economía y Competitividad" a través de la "Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)", subvencions que també reben altres divulgadors científics molt mediàtics en el nostre país. També el recolzament de l'Ajuntament de Mataró i del Tecnocampus mitjançant el programa Xnergic, els ajudà a "creure's"  que la seva idea ERA BONA!!!!!

En un dels estudis de la OCDE Better Skills, Better Jobs, Better Lives, afirma que la majoria de les competències necessàries (estratègiques, de futur), no s'aprendran dins l'escola  sinó en altres entorns d'aprenentatge, com poden ser els grups d'esplai, els esports, actitvitats relacionades amb la dansa i la música, formació dins l'empresa,.... I això vol dir, que hi haurà d'haver entesa entre tots els components d'aquests entorns: ningú tindrà l'exclusivitat de la formació d'un jove, sinó que entre tots ajudarem a la seva formació. Pronostico, que, aquesta feina de conjunció no serà fàcil, però caldrà fer un esforç per acostar les posicions, amb l'objectiu de fer joves més competents per poder afrontar els reptes del futur, que ja el tenim aquí. 


LAC és i serà un d'aquests espais, un d'aquests entorns d'aprenentatge, que col.laborarà en la formació de tots aquests infants i joves fent-los més competents en un demà molt canviant. 

Felicitats pel projecte i molta força per tirar-lo endavant!







14 d’abr. 2013

Projectes d'Emprenedoria a Economia d'Empresa de 2n de Batxillerat (1)

Els nois i noies d'Economia d'Empresa de 2n de Bat ja han començat els projectes d'Emprenedoria. Tenen 10 sessions per donar-li forma a una idea i convertir-la en un model de negoci: l'objectiu és comprendre amb unes quantes pinzellades què vol dir això d'emprendre. 

El projecte l'han d'iniciar a partir d'una idea, fet que no és fàcil, però si li afegim que aquests nois i noies estan acabant una etapa de la seva vida (escola), per obrir-ne una altra (Universitat), encara ho complica una miqueta més. En les meves classes d'Emprenedoria, abans d'iniciar un projecte sempre hi ha sessions d'autoconeixement, i després les de creació d'equips, però en aquest cas, no ho he pogut fer degut a la premura del temps.

Com hem treballat la idea? Doncs en clau PROBLEMA/SOLUCIÓ, que és una bona manera de fer-ho: detectar problemes del teu entorn i investigar quines solucions se li poden donar, per després verificar que alguna de les solucions són una oportunitat en el mercat, i per tant, amb capacitat de poder esdevenir un model de negoci. 

En aquest post, el que vull mostrar, són alguns dels problemes que van detectar els equips, i les possibles solucions que, entre tota la classe van anar  construint. Abans de res han de fer equips de 3 o 4 persones (habitualment les dels equips definitius del projecte). L'activitat, que jo l'anomeno MERCAT DE LES IDEES, consisteix, primer de tot, en posar-se d'acord en quin problema volen solucionar, que és el que posaran al bell mig d'un paper d'embalar; els components de l'equip posen paraules, solucions, idees,...al seu voltant,  les que els hi vénen al cap al pensar en aquell problema. Després d'un parell de minuts, un  de l'equip es queda a la seva taula i els altres comencen a voltar a la següent taula, seguint les agulles del rellotge, on els esperarà algú que els hi explicarà un altre problema; ells hauran d'afegir més paraules associades,i així succesivament. S'ha de tenir en compte que la persona que es va quedant a la taula (a partir del 2n desplaçament), ja no és la que ha pensat en aquell problema, i això vol dir, que has d'entendre'l per explicar-lo en els que et vindran després. L'activitat és  molt rica:   a més del volum d'idees que troben quan retornen a la seva taula, també desenvolupen l'escolta activa (han d'explicar a un altre un problema que no és el teu, i per tant, l'han d'entendre) i la comunicació, en format Elevator Pitch.  L'activitat ha de ser molt àgil; el control del temps és fonamental. 

Més o menys, la classe va quedar distribuïda d'aquesta manera quan es va desenvolupar:





Aquesta activitat, no només és molt potent el seu resultat, sinó també el procés, i això és el que la fa interessant. Es pot observar i avaluar les competències personal i interpersonal, comunicativa i coneixement i interacció amb el món. 

Treballar amb les opinions de tots els components d'una classe, és positiu en dos aspectes: 

1. fas sentir  partícep a tots i totes dels diferents projectes
2. les solucions al problema original són molt més riques i diverses   

El treball en equip i el pensament crític genera un volum d'idees infinites, idees que només amb l'equip original mai s'haguessin pogut arribar a imaginar. És d'aquí on els equips poden obtenir i concluir quina serà la millor solució al problema i treballar-la en el projecte per si aquesta pot ser una oportunitat de negoci. 

Els problemes, es repeteixen, però les solucions són les que es plantegen de manera diferent; això em reconforta i em fa pensar que aquests joves podran donar noves solucions als vells problemes, i això és simplement GENIAL!

Com queden els papers d'embalar, després d'haver passat tots els equips? Doncs aquí en van uns quants, que en són força representatius.


Come&go: cal canviar hàbits de compra
1365165884764.jpg
Aturemlatur: programa per inserir els més grans 











































EmptyHouse: Clàssic problema de la gent jove!
















Hi ha molts més projectes a l'aula, dels quals ja n'aniré parlant en d'altres posts que aniré fent. Això sí, recomano aquests tipus d'activitats, encara que no sigui per emprendre: a un problema  sempre li podem donar més solucions quan es comparteix que no pas quan l'intentes solucionar des de l'individualitat. Aquest fet no només ens passa quan hem d'engegar un negoci, no?

21 de gen. 2013

Reigniting the entrepreneurial spirit in Europe (ENTREPRENEURSHIP 2020 ACTION PLAN)

Entrepreneurship 2020 Action Plan 


The Entrepreneurship Action Plan is a blueprint for decisive action to unleash Europe's entrepreneurial potential, to remove existing obstacles and to revolutionise the culture of entrepreneurship in Europe. Investments in changing the public perception of entrepreneurs, in entrepreneurship education and to support groups that are underrepresented among entrepreneurs are indispensable if we want to create enduring change. Only if a large number of Europeans recognise an entrepreneurial career as a rewarding and attractive option will entrepreneurial activity in Europe thrivein the long term.


Competències bàsiques com a canvi de paradigma metodològic

El dia 16 de gener la Conselleria d'Ensenyament va presentar el document de desplegament de les competències bàsiques, que permetrà unificar i donar coherència al currículum. 

El treball permet una integració clara de les competències en el conjunt del currículum i al mateix temps vol ser una referència compartida per tot el sistema educatiu a l’hora de fer avaluacions tant internes com externes. A més, dota també de coherència entre els propòsits competencials de l’educació primària i els de l’educació secundària. 

El document estableix, en cada etapa i per a cada àmbit, quina és la gradació de les competències bàsiques que hauria d’assolir l’alumnat. Alhora, determina els continguts clau associats a cada competència i inclou un seguit d’orientacions metodològiques per tal que el professorat les pugui aplicar a l’aula.

 Suposa una adequació als objectius de la Unió Europea pel 2020



En l'enllaç de la presentació podeu trobar també les Competències bàsiques a l'Educació Primària.

Per trobar materials d'aplicació a l'aula podeu consultar:

ARC










15 de des. 2012

Què és la zona de confort?

Durant el Màster que vaig cursar l' any passat, si van insistir en alguna cosa, va ser en la necessitat de sortir de la zona de confort, si el que pretenem és ser creatiu per a poder innovar. Aquest vídeo explica d' una manera molt visual què vol dir estar dins o estar fora d' aquesta zona. Cal saber que el que hi ha a fora és màgic!  Són 7 minuts; vinga que val la pena!!!!!





29 d’ag. 2012

La Educación Prohibida

Ningú que cregui que el canvi  en el sistema educatiu és possible,  pot deixar de veure aquesta pel.lícula/documental. 

No us deixarà indiferents.



Per entrar en el lloc web, clica aquí