27 de nov. 2016

Què és un Edcamp? (la meva versió lliure!)

Aquesta és la pregunta que em van fer quan vaig arribar a casa el dissabte 5 de novembre, cap a les 15 hores,  després d'haver estat en el primer Edcamp de Catalunya: Edcamp Mataró 2016. Vaig tenir l'honor de formar part de l'equip organitzador, juntament amb l'Eva Garcia, el Pep Prat, el Toni Aguilar, el Jordi Truñó, l'Eli Moreras i la Núria Cuyàs. 

"Es una metodologia...., és una manera de...., és com una franquícia...." 

Em costava definir: un edcamp és una vivència i, per tant, s'ha de viure per a poder explicar-ho. 

Continuant amb l'intent de definició amb els de casa, em va sortir la paraula TROBADA... és una trobada, on es parla d'EDUCACIÓ. Sí, d'educació: hi ha gent que té ganes de parlar d'educació en majúscules! 

Però fins aquí, podria ser també la definició de congrés, ponència, taller,... i un Edcamp és diferent: no hi ha ponents, no hi ha líders. 

El procés que es desencadena en un Edcamp, és un procés molt semblant al de la creativitat. Tot comença amb una idea personal (les idees surten de les persones; la seva transformació surten dels equips) que s'escriu en un postit i es penja en el mapa de les sessions: el mapa de què? De les sessions. I què és això? Doncs una taula de doble entrada on hi ha franges horàries per un costat i espais per un altre. Les hores ja acostumen a estar establertes, però els espais varien en funció del número de persones apuntades a l'Edcamp. Aquí poso una imatge del mapa de les sessions que es va fer a Mataró: 



I també el seu enllaç : mapa de les sessions Edcamp Mataró 


Cadascú va posant el tema/idea/proposta del qual vol parlar en una de les caselles (això ja és un canvi de paradigma! L'assistent proposa!); els organitzadors conecten idees similars. Això és una de les bases del procés creatiu.

I ja tenim la petita llavor per a començar cadascuna de les diferents sessions de l'Edcamp. Tohom ja coneix i pot accedir al mapa, i per tant, organitzar-se la jornada. 

Una vegada cadascú va cap als espais, la persona que ha proposat la idea inicia la CONVERSA, i a partir d'aquí tothom pot dir-hi la seva. Però no només això, sinó que també es recomana que els assistents a cada sessió vagi anotant en el mapa de les sessions (ara ja en un Drive) les idees, els recursos, .... que van apareixent en cadascuna d'elles. I així, en cadascuna de les franges horàries. Normalment hi ha algun senyal que avisa que s'ha de canviar de sessió. 

Tot plegat és molt ric: 

1. primer de tot,  per la idea inicial
2. en segon lloc, per la connexió de les diferents idees i poder crear una sola proposta per a cada sessió
3. en tercer lloc, per poder conversar de tu a tu en cadascun dels espais sobre el tema proposat
4. en quart lloc, per generar un "producte" en el núvol amb totes les interaccions que s'han donat en aquella sessió. 

Vaja, generar coneixement a partir d'una idea inicial i en el termini d'una hora.... BRUTAL!

A més a més amb la possibilitat de canviar de sessió en qualsevol moment, i no perquè siguis un maleducat sinó perquè hi poden haver molts motius que la sessió no va per on pensaves que aniria, i per tant, el canvi està totalment acceptat. Mai es considera una falta de respecte. 

I m'agradaria incidir en el concepte de tu a tu. Un Edcamp està obert a tota la comunitat educativa d'una ciutat, d'un barri, d'un territori,... i això vol dir, entre d'altres paraules oberta a tothom que vulgui parlar d'EDUCACIÓ, sigui docent, no docent, institucions properes, empreses, associacions, mares i pares,... És una oportunitat d'or per deixar entrar idees, recursos, conceptes,... És necessari que l'escola sigui transparent, i això vol dir que s'ha de poder veure què passa a les nostres entranyes, igual com el procés que han fet les cuines del nostre país, i que ha generat una cuina innovadora i reconeguda a nivell mundial. Fent innovació oberta han deixat que les idees flueixin i els cuiners i cuineres han millorat els seus productes, els seus serveis i amb això també hi hem guanyat com a país! 

L'escola millorarà en el moment que succeeixi aquest fet. No ens ha de fer por obrir l'escola en el nostre territori; és cert que cada institució té el seu paper, però deixar que corrin les idees, estic segura que ajudaria a que tothom pogués fer molt millor les seves funcions, les seves tasques ja que s'entendrien totes les necessitats i es llegirien totes les oportunitats. 

Un Edcamp és un espai porós, on les idees circulen en totes direcions, on se'n poden  generar de noves, on tothom, si vol, pot parlar, i a més a més, en deixen constància en el núvol. I si no mireu l'interior del mapa de les sessions: és així, no? 









Què és un Edcamp? (la meva versió lliure!)

Aquesta és la pregunta que em van fer quan vaig arribar a casa el dissabte 5 de novembre, cap a les 15 hores,  després d'haver estat en el primer Edcamp de Catalunya: Edcamp Mataró 2016. Vaig tenir l'honor de formar part de l'equip organitzador, juntament amb l'Eva Garcia, el Pep Prat, el Toni Aguilar, el Jordi Truñó, l'Eli Moreras i la Núria Cuyàs. 

"Es una metodologia...., és una manera de...., és com una franquícia...." 

Em costava definir: un edcamp és una vivència i, per tant, s'ha de viure per a poder explicar-ho. 

Continuant amb l'intent de definició amb els de casa, em va sortir la paraula TROBADA... és una trobada, on es parla d'EDUCACIÓ. Sí, d'educació: hi ha gent que té ganes de parlar d'educació en majúscules! 

Però fins aquí, podria ser també la definició de congrés, ponència, taller,... i un Edcamp és diferent: no hi ha ponents, no hi ha líders. 

El procés que es desencadena en un Edcamp, és un procés molt semblant al de la creativitat. Tot comença amb una idea personal (les idees surten de les persones; la seva transformació surten dels equips) que s'escriu en un postit i es penja en el mapa de les sessions: el mapa de què? De les sessions. I què és això? Doncs una taula de doble entrada on hi ha franges horàries per un costat i espais per un altre. Les hores ja acostumen a estar establertes, però els espais varien en funció del número de persones apuntades a l'Edcamp. Aquí poso una imatge del mapa de les sessions que es va fer a Mataró: 



I també el seu enllaç : mapa de les sessions Edcamp Mataró 


Cadascú va posant el tema/idea/proposta del qual vol parlar en una de les caselles (això ja és un canvi de paradigma! L'assistent proposa!); els organitzadors conecten idees similars. Això és una de les bases del procés creatiu.

I ja tenim la petita llavor per a començar cadascuna de les diferents sessions de l'Edcamp. Tohom ja coneix i pot accedir al mapa, i per tant, organitzar-se la jornada. 

Una vegada cadascú va cap als espais, la persona que ha proposat la idea inicia la CONVERSA, i a partir d'aquí tothom pot dir-hi la seva. Però no només això, sinó que també es recomana que els assistents a cada sessió vagi anotant en el mapa de les sessions (ara ja en un Drive) les idees, els recursos, .... que van apareixent en cadascuna d'elles. I així, en cadascuna de les franges horàries. Normalment hi ha algun senyal que avisa que s'ha de canviar de sessió. 

Tot plegat és molt ric: 

1. primer de tot,  per la idea inicial
2. en segon lloc, per la connexió de les diferents idees i poder crear una sola proposta per a cada sessió
3. en tercer lloc, per poder conversar de tu a tu en cadascun dels espais sobre el tema proposat
4. en quart lloc, per generar un "producte" en el núvol amb totes les interaccions que s'han donat en aquella sessió. 

Vaja, generar coneixement a partir d'una idea inicial i en el termini d'una hora.... BRUTAL!

A més a més amb la possibilitat de canviar de sessió en qualsevol moment, i no perquè siguis un maleducat sinó perquè hi poden haver molts motius que la sessió no va per on pensaves que aniria, i per tant, el canvi està totalment acceptat. Mai es considera una falta de respecte. 

I m'agradaria incidir en el concepte de tu a tu. Un Edcamp està obert a tota la comunitat educativa d'una ciutat, d'un barri, d'un territori,... i això vol dir, entre d'altres paraules oberta a tothom que vulgui parlar d'EDUCACIÓ, sigui docent, no docent, institucions properes, empreses, associacions, mares i pares,... És una oportunitat d'or per deixar entrar idees, recursos, conceptes,... És necessari que l'escola sigui transparent, i això vol dir que s'ha de poder veure què passa a les nostres entranyes, igual com el procés que han fet les cuines del nostre país, i que ha generat una cuina innovadora i reconeguda a nivell mundial. Fent innovació oberta han deixat que les idees flueixin i els cuiners i cuineres han millorat els seus productes, els seus serveis i amb això també hi hem guanyat com a país! 

L'escola millorarà en el moment que succeeixi aquest fet. No ens ha de fer por obrir l'escola en el nostre territori; és cert que cada institució té el seu paper, però deixar que corrin les idees, estic segura que ajudaria a que tothom pogués fer molt millor les seves funcions, les seves tasques ja que s'entendrien totes les necessitats i es llegirien totes les oportunitats. 

Un Edcamp és un espai porós, on les idees circulen en totes direcions, on se'n poden  generar de noves, on tothom, si vol, pot parlar, i a més a més, en deixen constància en el núvol. I si no mireu l'interior del mapa de les sessions: és així, no? 









8 de nov. 2016

Potent recull d'eines per gestionar projectes

Des de Xarxanet ens ofereixen aquest recull d'eines per a gestionar projectes. El titular sembla com exclusiu per gestionar entitats, però són molt útils per a organitzar projectes en equips de persones. Sovint definir tasques, responsabilitats, dates, és una feina complexa, i aquestes apps ajuden molt a tot això. 

Important: la feina l'ha de fer cadascú!...quina novetat... però el que sí està clar és la seva ajuda a l'hora de planificar i executar. 

I no només a les entitats, sinó que a l'hora de fer equips en una aula també poden ajudar molt a l'avaluació i seguiment del projecte. 


http://xarxanet.org/informatic/noticies/5-apps-gratis-la-gestio-de-tasques-de-lentitat

21 de juny 2016

Les colònies i casals són necessaris!

Per aquestes dates, sovint escoltem que hi ha infants i joves, que degut als seus entorns desafavorits, els aprenentatges els perden! I això vol dir que arriben al setembre en pitjors condicions de les que van sortir en el mes de juny. Ostres! Això és molt gros! I el més greu és que passa a tot arreu!


Cal donar suport a totes aquelles accions que afavoreixin que els infants i joves puguin gaudir d'aquest tresor que són les colònies i els casals d'estiu. 

En aquest cas en concret és per infants i joves del Senegal i Mexicali, mitjançant Fundació Educació Solidària, fundació dins del paraigua Escola Pia de Catalunya.

Amb 15 euros ja podem pagar les colònies d'un noi/noia del Senegal! Sembla increïble, no? 

Aquí deixo les dades. 



18 de juny 2016

Tres WOW pel Marc Unzueta!

Ostres! I encara la diria molt més grossa! Molt emocionada que el Marc marxi a l'Imagine aquest mes de juliol.

Molt emocionada per moltes coses:

1. Perquè en Marc, després de 2 anys de deixar l'Escola Pia de Mataró encara estar agraït de tot el que li va passar en aquell segon de Batxillerat amb el projecte EyeCopter, juntament amb el Víctor Robert

2. Perquè veient en Marc, em fa creure que hi ha joves que volen retornar d'alguna manera tot l'ajut que van rebre

3. Perquè em reafirmo que l'educació és cosa de tots, i no només de les escoles: els múltiples agents que van fer de l'EyeCopter un èxit és el que genera aprenentatge per tota la vida: la família, l'Alfons Cornella, el Xavier Verdaguer, Goteo, l'escola... i tants d'altres!

4. Perquè, com en Marc, hi ha joves que somnien, i això és el que fa créixer una societat

5. Perquè, veient en Marc veig que  hi ha joves lluitadors i molt resilients

6. Perquè, encara hi ha joves que creuen que poden canviar el món, i estic segura que ho faran

7. Perquè el Marc ha sabut aprofitar les oportunitats: atenció, que no passen cada dia

8. Perquè, com el Marc, hi ha joves que són esponges, curiosos i amb ganes d'aprendre!

9. Perquè,només amb un bon equip es pot avançar més ràpid i arribar més lluny.

10. Perquè només confiant en els joves, generarem joves que puguin desenvolupar el seu talent!

Felicitats Marc!

Aprofita, com sempre has fet i no ho perdis mai, l'oportunitat que tens!







27 de març 2016

Molts dies sense publicar...

La veritat és que fa molts dies que no he publicat res, i  les darreres publicacions tampoc eren creacions pròpies. 
He canviat de feina. 
El mes de novembre d'aquest 2015 em vaig incorporar en el departament de Captació de Fons i Màrketing de l'Escola Pia de Catalunya. 
Després de més de 25 anys impartint classes a l'Escola Pia de Mataró, m'incorporo al món de la gestió, això sí, en el món educatiu, i sense deixar l'Escola Pia: treballant per tot el gran paraigua que representa aquesta institució. 
Emprendre un nou projecte, però des de l'altre costat de la barrera, continuant tenint clar que l'escola és el nostre tresor, i cal tenir cura de totes i cadascuna de les persones que formem part d'aquest gran projecte. 
És molt engrescador parlar de nous reptes: a mi m'encanta! 
Els canvis de paradigma en l'educació també generen canvis en l'estructura de les organitzacions això vol dir en el què i el com comuniquen internament i externa. I també canvis en el finançament, espai dins de qualsevol empresa en el que cada vegada caldrà ser més creatiu per poder diversificar les fonts i continar generant ingressos per sostenir l'estructura o generant estructures que ens permetin mantenir tot allò que desitjem.
Les institucions, TOTES, han de ser sostenibles: aquest és el gran repte. Sostenibles en lo social, en lo econòmic i en lo mediambiental.