28 de febr. 2012

Vella iniciativa de Volkswaggen


Malgrat que és una iniciativa que va portar a terme Volkswaggen en el 2009, sempre m'agrada recordar-la quan parlo de creativitat amb els alumnes; és un bon recurs. Observeu en aquests dos vídeos com fent les coses més divertides es poden arribar a canviar hàbits. 

Mireu, mireu...

Com fer que les persones no utilitzin les escales mecàniques? 




Es pot incentivar a tirar els papers a la brossa?


Només cal deixar volar la imaginació!

Teniu més vídeos  a  The Fun Theory 



 

26 de febr. 2012

Projecte solidari: contes amb nassos

Voldria explicar el projecte de l'Ari Clavell, alumna del 2on del Batxillerat Humanístic de l'Escola Pia de Mataró, com a exemple d''emprenedoria social, ja que malgrat el que molts malpensen, l'emprenedoria  és una actitud davant la vida, davant dels projectes, davant la feina,... Ser emprenedor vol dir haver desenvolupat unes habilitats i actituds que et condueixen a ser proactiu, bon comunicador, perseverant, engrescador, ... I això ho té "Contes amb nassos", però a més a més, amb el component social: un projecte que ajuda a millorar l'entorn local o global per intentar fer del món un espai més sostenible.

El projecte, en els seus inicis, pretenia la publicació d'un llibre, però després de fer les primeres anàlisis, l'Ari va observar que era possible que realitzant-la no pogués assolir el seu gran objectiu que era ajudar a "Pallassos sense fronteres". De manera que amb molt de seny, va prendre la decisió de modificar el projecte i el que va fer  és passar el conte a guió teatral amb la idea de representar l'obra. I no només això, sinó també va fer samarretes, punts de llibre,... per poder recaptar més fons. 

Doncs vinga!. Es posa a treballar de valent, enmig d'un intens segon de Batxillerat,  i aconsegueix el divendres 23 de desembre del 2011 representar l'obra al Foment Mataroní; tot un èxit de públic! L'obra anomenada "Papa, jo vull ser pallasso" en definició de la mateixa Ari: "És una obra pensada per a nens que toca més d’un cor adult. Divertida, senzilla i potser fins i tot emocionant".

Els "números" que ha obtingut  fins el moment són els següents.

Recaptació total en entrades, samarretes, xapes,… 1850
Despeses samarretes 380
Despeses xapes 70
Lloguer Foment 350
Despeses atrezzo i vestuari 250
Despeses totals 1050
Benefici per "Pallassos sense fronteres" 800

 L'Ari té moltes característiques dels emprenedors socials: hi ha una idea inicial amb un objectiu social  (ajudar a "Pallassos sense fronteres"), planifica una línia de projecte però després fa un canvi de rumb (això no és cap fracàs!), realitza una campanya de comunicació transmetent la il.lusió pel projecte (explica el seu projecte i engresca a tothom qui pot,  per anar a la representació o per recolzar el projecte), i finalment l'executa amb èxit ja que assoleix l'objectiu inicial.  Dins la campanya de comunicació, es dedica a buscar famosos que recolzin el seu projecte posant-se un nas de pallasso!!! Els famosos varen ser: l’Espartac Peran, en Xavi Coral, l’Àvia Remei, en Pep Anton Muñoz, en David Balaguer, en Pere Mas, en Carles Sánchez, el doctor Estivill, en Roger Pera, la  Mercè Marínez, la Mari Pau Pigem, en Joan Picó, en Jaume Madaula, l’ Ana Boadas, en Jordi Cadellans, els nois de The Free Fall Band, l’ Estel Solé, la Clàudia Costas i la Roser Capdevila.

Estic segura que l'Ari ha après molt d'aquesta història, estic segura que hi haurà un abans i un després i que l'ajudarà en el seu futur personal i professional d'una manera molt profunda. El treball de recerca és una oportunitat perque els alumnes desenvolupin un projecte des de la creació de la idea inicial fins la seva execució, passant per totes les fases i millorant les habilitats i actituds que es necessiten per emprendre un projecte: planificar, executar, modificar les línies d'investigació a partir dels primers resultats, ser proactius, treballar en equip, comunicar-se oralment i per escrit, crear nous continguts a partir dels aprenentatges establerts, ... en  resum, tot allò que necessiten els joves del nostre país per a poder fer-lo més gran, amb més empenta. Em dol sentir algunes veus a favor de treure el treball de recerca del nostre sistema educati; espero i desitjo que només siguin rumors...

Gràcies, Ari, per la teva actitud i per deixar-me publicar la teva experiència en el bloc!


PD: Si no vàreu poder assistir el 23 de desembre, és possible que hi hagi una altra actuació.

Punt de llibre
Ari Clavell amb Roser Capdevila





Notícies que em porten a la reflexió

Voldria destacar dues notícies que he rebut durant  aquest cap de setmana a través de Twitter en referència als emprenedors.

La primera des del " Foro de Emprendedores" d' ADEGI  de Guipuzkoa, editat pel Diario Vasco on signen un manifest exposant la capacitat dels emprenedors per crear ocupació, la necessitat de canvi radical en el sistema educatiu, la importància de l'arrelament dels emprenedors en el seu territori i els reptes de futur  que planteja la crisi pels emprenedors. 

La segona, és un informe realitzat  a França per Avise-La Croix, entitats que s'han associat per emetre el 2n informe sobre Emprenedoria Social a França on destaca, en general,  el creixement del sector.


Les dues notícies m'han portat  a la reflexió: la primera perquè cal que es comenci a sentir la veu dels emprenedors (habitualment PIMES)  i que la societat valori la feina que estan fent,  l'ocupació que estan creant i que poden crear, i  anant  una mica més enllà parlen de revolució i de canvi social;  i la segona perquè l'emprenedoria social en els països veïns, comença a prendre part important en les seves economies i això és molt bo, ja que a més de crear ocupació i riquesa milloren el seu entorn afavorint la sostenibilitat en els tres àmbits: econòmic, social i mediambiental. 

Cal que en prenguem nota per preparar els nostres joves. 


23 de febr. 2012

Pau Garcia-Milà: impressionant!

Dins de les activitats que faig amb els alumnes d'Economia d'Empresa per poder afrontar el projecte que han de desenvolupar en el tercer trimestre se'm va acudir de portar algun emprenedor mediàtic; perquè no provar-ho amb el Pau Garcia-Milà? El "no" sempre el tens, per tant, has d'intentar anar a buscar el "sí". Em vaig posar en contacte amb eyeOs "et voilà!", ahir, dimecres dia 22 de febrer, puntualment a 3/4  d'11 estava a la porta de l'escola. 

Al contrari del que sempre deien en el programa dels Dagoll Dagom, Oh Europa, "me l'imaginava més gran", vaig pensar: "Què alt que és el Pau!" (jo medeixo metro 59!!!!)  Ens varem saludar i el vaig posar en antecedents: alumnes de segon de Bat i  projecte d'empresa en el 3er trimeste.

Varem començar, com és habitual, amb una petita presentació del Pau, i després ell va engegar: amb 24 anys, davant d'uns 60 alumnes, sense PowerPoints i sense xarxa a sota!

Puc dir que des del minut 1 va enganxar en els alumnes, i per experiència professional, això quasi que no passa mai amb joves d'aquestes edats. Els hi va explicar la seva experiència amb molta humilitat però amb molta intensitat, fent ènfasi en aquells valors que sovint, els adults, no sabem veure en els joves: esforç, constància, perseverança i implicació. Va destacar que el treball en equip, fa molta més força, però ha de ser un equip de persones implicades amb el projecte, amb tota la grandesa de la paraula implicació. I també va fer molt d'èmfasi en un altre aspecte molt important: els projectes te'ls has de creure i hi has de posar molta passió, sinó és impossible tirar-los endavant (malgrat això no sempre prosperen, òbviament!).

Personalment, em va fascinar la capacitat comunicativa, quina enveja més sana! Costa de trobar un "nano" de 24 anys que parli amb aquesta seguretat, però és que aquesta seguretat ja la tenia, possiblement de manera innata, i algú se'n va adonar? Només cal veure'l en la ponència que va fer en el Forum Impulsa 2010 davant de l'Auditori de Girona, en presència d'unes 1000 persones i dels Prínceps d'Espanya. 

No sé el perquè però cada vegada que m'aproximo més als emprenedors (de totes les edats) observo que habitualment han estat alumnes que han passat desapercebuts per les nostres aules,  vull dir amb els barems clàssics que utilitzem (bon estudiant,...), i que habitualment confirmen que s'han avorrit molt (Ken Robinson tindrà raó?). Caldria fer un estudi més profunt sobre el tema, i en cas que es confirmés potser convindria prendre'n nota . Però encara diria més, l'altre dia sortia a Mestres en Manel Esteller,  científic reconegut a nivell internacional, que també confirmava la seva normalitat en les notes de l'escola. No som capaços de detectar el talent? A mi em fa reflexionar...

Bé, tornant al Pau, hi ha una alumna que al final de la xerrada va resumir molt bé el que estava passant en aquella sala. El Pau, quan va acabar la seva intervenció, va donar per obert un torn de preguntes, i quan ja semblava que ningú volia preguntar res més, el Pau la va assenyalar a ella, i allò que fan els alumnes, primer es va girar i després se'n va adonar que l'estava assenyalant a ella. El Pau comenta: Vols fer alguna pregunta? I la noia respon: "És que estic flipant des que ha començat la xerrada!".

Puc constatar que els alumnes van sortir amb unes ganes immenses de començar el pla d'empresa (també puc constatar que això mai m'havia passat!) i sobretot fer-ho  amb  empenta i treballant per un projecte que els hi servís per alguna cosa, per a un futur immediat; això sí, sense deixar d'estudiar!!!!!

No sé el futur del Pau, ni tampoc el meu, però els seus objectius a la vida són molt simples: poder viure sol, independent i poder treballar; i ho està aconseguint!

Ànims Pau amb tots els projectes que tens!



19 de febr. 2012

48 % d'atur juvenil: ens hi posem?

Les dades que ens arriben sobre atur juvenil i sobre Ni-Ni's a Espanya semblen venir d'una pel.lícula de terror futurista, dades que t'agradaria que mai arribessin a fer-se realitat. Les taules que exposo són extretes de l'estudi encarregat per la Fundació Príncep de Girona i realitzat per ESADE, publicat en el novembre del 2011(Libro Blanco de la Iniciativa Emprendedora en España).






La Marta Espasa publicava ahir dissabte 18 de febrer en el Ara un article on reflectia la necessitat de millorar el fracàs escolar i la formació per intentar aturar aquest greu problema. Però què cal fer?

L'escola, com a agent socialitzador, com a agent que ha d'ajudar a incorporar les persones  dins la societat ha fracassat totalment, igual com la institució familiar: no hem sabut donar les eines necessàries perquè els nostres joves puguin desenvolupar-se autònomament i amb responsabilitat dins la nostra societat.  Ens hem menjat una generació de persones, una generació que no està fent res, i quan dic això és literalment! I sí, les conseqüències seran i són molt greus, no només socials, sinó també econòmiques i demogràfiques. Hi ha una generació que no sap, que no entén,  que no aprèn, que no vol fer res i que ens l'haurem de carregar a les nostres espatlles, ens agradi o no. 

Davant d'aquet panorama, el sistema educatiu no hi pot començar a posar remei? És evident que cal canviar, però cap on? I en aquest punt i en aquest país, no ens posem d'acord. Els objectius, els maleïts objectius, el gran desaparegut de les darreres reformes: quina ha de ser la nostra direcció? 

Fent referència a l'estudi d'ESADE, diu que la societat i l'economia del coneixement té tres pilars bàsics: el coneixemenet dels idiomes estrangers, les tecnologies de la informació i la iniciativa emprenedora, competència desapareguda en el nostre sistema educatiu, malgrat que està entre les 8 competències de la UE (també està desapareguda la competència de comunicació en llengua materna: curiós, no?). No serà que el nostre sistema educatiu hauria d'anar en aquesta direcció? 

Cert que cada vegada més les escoles estan més interessades en dos dels pilars: les llengües estrangeres i les TIC, però la iniciativa emprenedora és la gran desconeguda i la gran oblidada. Suposo que els motius són molts, però sobretot no tenim clar el què vol dir iniciativa emprenedora. 

Voleu una definició? La de la Comissió Europea (2004): 

  “La iniciativa emprendedora incluye la propensión a inducir cambios en uno mismo, la capacidad de aceptar y apoyar la innovación provocada por factores externos, dando la bienvenida al cambio, asumiendo la responsabilidad por las propias acciones, sean positivas o negativas, para terminar lo que se empieza, para saber a dónde vamos, para establecer objetivos y cumplirlos y tener la motivación para el éxito” 

Fantàstica, no? I podem educar-la, es pot ensenyar a les escoles? Sí, només es tracta d'educar i potenciar aquelles habilitats i actituds que desenvolupen aquesta iniciativa. Segur que molts dels que estem en el món educatiu les estem desenvolupant, però no n'acabem de ser conscients, i els alumnes tampoc. Per tant, cal definir quines són les actituds i habilitats i fer-les sorgir en les nostres activitats a l'aula.

De la manera que hem fet les coses en el sistema educatiu està clar que no han funcionat: un 31 % de fracàs escolar clama al cel. I no tota la culpa és dels nanos, ni tota la culpa es de les famílies, alguna cosa hem fet des de les escoles en una direcció equivocada. Atenció: els recursos que hi hem dedicat són molts, fins i tot podríem dir que han estat massa, i a més a més, amb pocs fruits positius. I això causa frustració, en els docents i òbviament, en els alumnes que són els grans damnificats d'aquesta història. 

El sistema educatiu ha de donar les eines i els recursos necessaris perquè els nostres alumnes siguin independents, puguin guanyar-se la vida, puguin ser útils per la societat i per ells mateixos,... i crec fermament que educar la proactivitat, la comunicació oral, la por al fracàs, l'autoestima, les habilitats socials, la creativitat.. facilitaran que la seva incorporació a la societat sigui molt més fàcil i molt més útil per a tots, i també per a ells.

Ja hem perdut una generació, no ens podem permetre el luxe, ni tampoc els nostres fills  ni les generacions que vénen al darrera s'ho mereixen, de continuar formant Ni-Ni's. 

Aquest és un dels motius que em va portar a escollir com a projecte  pel Màster la incorporació de la iniciativa emprenedora a les escoles; sóc fan número 1 del projecte, (normal, no?) i fan número 1 de les persones que estan treballant perquè això sigui possible, des de qualsevol racó del món. I n'hi ha moltes!










17 de febr. 2012

Innovació: el difícil canvi del paradigma

No calen paraules. Gaudiu del vídeo per conèixer les dificultats, els riscos,...  que ens podem trobar els emprenedors davant d'una idea creativa per poder-la transformar en una idea innovadora. Siguem positius, avançarem de mica en mica! Malgrat tot, la realitat supera la ficció...


12 de febr. 2012

Nutrexpa, inici d'emprenedoria social?

Com des de ja fa molts anys, he tornat a visitar la fàbrica de Nutrexpa amb els meus alumnes de 1er de Batxillerat dins la matèria d'Economia d'Empresa.

En aquest segon trimestre, habitualment, treballem departaments d'aprovisionament i de producció, i la visita a la fàbrica ens va perfecte per poder observar com es treballa dins d'aquests departaments en una empresa real.

Per què m'agrada Nutrexpa? Per molts motius:
  •  perquè és una empresa catalana
  •  perquè és una empresa que ha millorat les exportacions del nostre petit país
  •  perquè és una empresa, que ara per ara, sap fer-se gran
  •  perque fa una deslocalització molt positiva: produeix a la Xina per vendre a la Xina.
  • perquè té més d'una marca líder en el mercat, marques que els consumidors arribem a confondre amb el propi producte, com és el cas de Cola-Cao o de Nocilla.


Per què m'agrada visitar Nutrexpa? Què hi treuen de bo els alumnes?

  • veure la fantàstica cadena d'envasat
  • conèixer in situ una empresa industrial
  • poder diferenciar entre els diferents tipus de mercaderies que hi ha en una empresa industrial
  • la importància de la tecnologia i l'enginyeria en els processos industrials
  • observar com treballen els treballadors dins d'una empresa
  • estar a prop d'una marca amb notorietat
  • apreciar com cuiden la marca i com la protegeixen els propis treballadors,....

I alguna cosa més? Doncs que és una empresa catalana que va néixer d'una oportunitat: la necessitat de fer un producte nutritiu que es pogués barrejar amb la llet. L'alimentació en els anys de la postguerra era molt difícil i els senyors Ferrero i Ventura, emprenedors en aquell moment,  van crear el Cola-Cao a l'any 1946 . Estic segura que no es podien pensar el que arribarien a ser a l'any 2012: empresa líder en el mercat espanyol del cacao en pols. Perquè no es pot considerar aquesta empresa, en els seus inicis, d'emprenedoria social? Malgrat la seva posterior evolució i el seu espectacular creixement, l'oportunitat de negoci era cobrir una necessitat social, i en una ciutat: Barcelona.


Tornant a  la visita, el que més voldria destacar aquest any és el canvi en quant a comunicació que ha fet la pròpia marca, i això vol dir que s'estan reinventant dia a dia. Ja l'any passat varen remodelar tot l'espai de benvinguda pels visitants, amb una apetitosa fotografia a l'entrada del recinte, de la part de dalt  d'un got ple de Cola-Cao amb "grumitos"; només entrar ja et vénen ganes de beure't un Cola-Cao!. Però a més, li han donat importància als seus colors, el groc i el vermell, aconsegueixen que els visitants identifiquin els colors del Cola-Cao ja que estan impregnats en tots  i cadascun dels racons de la fàbrica.


I una de les coses que més agraden en els alumnes és el final de la visita, però no precisament perquè s'acaba sinó perquè sempre hi ha una grata sorpresa, que no l'explicaré: per això és una sorpresa, no?

Vull agrair, doncs a Nutrexpa, i en especial a la Rosa Yábar, la seva atenció i la paciència que té amb els alumnes: sempre està responent a tot el que li demanen. 

Recomano a tothom la visita i aprofiteu-la, també, per parlar d'emprenedoria .

Llarga vida a Nutrexpa (i també la fantàstica visita!).








































4 de febr. 2012