24 d’ag. 2017

Audi's

Us vull parlar dels Audi's (tal com els hi deien entre els "dreamers") ja que encara no ho he fet i estic en deute amb ells i de l'experiència al Silicon Valley d'aquest Juliol 2017. No parlaré del projecte en sí, sinó de la vivència de l'equip. 

Sempre és important explicar l'origen de les coses. Tot va començar a l'Ifest, com aquell qui no vol la cosa. Un inici que poc m'ho esperava jo, i crec que ells tampoc,  que ara, en aquests moments podria estar explicant la meva/nostra experiència en el Silicon Valley en aquest Imagine 2017.

Dins l'Ifest, hi van haver tres equips guanyadors de cadascun dels reptes, i dels més joves d'aquests "teams", es va crear un equip per a poder participar a l'Audi Creativity Challenge: el Nil (jo havia estat la facilitadora de la seva taula), la Lídia i el Joan. El Xavier Verdaguer em va proposar fer de Driver de l'equip a l'Audi Creativity Challenge, prèvia consulta a la resta del team del Ifest, i sense pensar-m'ho massa vaig dir que si. Gràcies Xavi! Sense aquesta prèvia, no estaria parlant de tot això. 

Tot i saber les dificultats de la distància (el primer nom que vàrem tenir va ser Distance Isn't a Problem): un de Barcelona, una altra de Pradell de la Teixeta, un altre d'Olot, i jo de Mataró, vaig o millor dit, vàrem entomar el repte. Jo crec que tot l'equip podem afirmar que van haver dificultats, especialment perquè els equips necessiten "touch" i en aquest cas no el teníem, ni ens coneixíem tots físicament!

El projecte que havíem de desenvolupar aquest any a  l'Audi era sobre innovar en la cultura. Vàrem anar seguint l'Audi Creativity Challenge, amb menys temps que la resta ja que nosaltres vàrem començar el projecte en el gener, però amb insistència, skypes, recolzaments, Drive,... vàrem aconseguir presentar el vídeo final el dia 17 d'abril. Desenvolupar quina idea també ens va costar lo seu! 

El 15 de maig, rebíem la notificació que érem un dels 10 finalistes a la final de Madrid! Una gran sorpresa! I ens vàrem posar a treballar per la presentació final. Físicament, ens trobàrem tots plegats el dia 10 de juny per poder preparar molt bé la comunicació d'aquell esdeveniment.

I el dia 16 de juny cap a Madrid. El 17 de juny, sobre les 12:30 hores, aproximadament, sabíem que érem els guanyadors de l'Audi Creativity Challenge, i per tant, marxaríem a Silicon Valley a fer realitat el nostre projecte. Que fort, no? La il.lusió va ser tremenda (a moltes fotos se'm veia sense ulleres perquè estava plorant de l'emoció: jo, Estel Paloma, aconseguiria anar al Silicon Valley amb aquell equip de nanos, no m'ho podia creure!

El projecte Wherever You Want ja estava en marxa, doncs! Si és cert que la nostra vivència com a equip virutalment era molt gran, no ho era físicament, i necessitàvem aprofitar aquesta oportunitat, la d'estar 30 dies, 7 dies  la setmana i 24 hores,  per poder demostrar que també sabríem treballar a  nivell personal, de convivència.

I he de dir, que l'experiència ha estat excepcional, sense ser fàcil: ningú ens va dir que seria fàcil. No ens coneixíem, i crec que a partir d'ara, en cadascuna de les nostres vides, i haurà un abans i un després d'aquesta vivència. Almenys, per la meva part és així. 

I com és aquest equip? Cada membre té les seves coses, le seves particularitats, els seus punts de vista, les seves motxil.les vivencials (en el meu cas, és la mes gran), i tot i això, la compenetració ha estat molt bona, així, com també la interacció.

Hi havia una relació molt interessant entre cadascun d'ells individualment i jo, entre ells,  i com a equip. Són tres potes molt diferents i que totes aporten alguna cosa a l'equip. 

La Lídia era l'agregadora de l'equip, sempre amb un somriure encara que no hi estés massa d'acord; la coincidència amb mi era que les dues som molt exigents amb nosaltres mateixes (jo amb 51 i ella amb 16!), i això feia que, tinguéssim aquest feeling en els moments més crítics.  El Nil era el "jo vaig a la meva bola...fins que em deixin": en això també coincidíem força, i feia que la conexió fos bona. El Nil és dels que quan troba el seu filó, no para fins el final; i el Joan, era el motivat de l'equip, el que sempre estava engrescant; amb el Joan jo deia que érem com un matrimoni, els dos som capquadrats, i això feia que topéssim, que discutíssim, però no ens quedaven res per nosaltres, i això feia que poguéssim solucionar els problemes que teníem. Com en tota convivència de "4", vàrem tenir els nostres rifis-rafes, estira i arronsa,... però en general, crec que el fruit va ser molt bo. I així s'ha demostrat!

I planejant, sobrevolant,  sempre estava el Xavi, supervisant, opinant, criticant constructivament, donant sentit a tot el que anàvem avançant. 

El grau de responsabilitat, que sovint els hi exigia el propi projecte i també jo mateixa, a vegades els despistava una mica, però havíem d'actuar com a una start-up, on teníem uns objectius a assolir cada setmana, i s'hi havien d'arribar, costés el que costés i sense renunciar absolutament a res del que es feia dins del mateix programa Imagine. I a això, no hi estaven acostumats. I la responsabilitat vol dir: saber què fer, amb qui ho puc fer i quan ho he de fer. Bé... a vegades em feien patir una mica... per exemple el Joan amb la seva "cursa" nocturna...però ho va aconseguir i a ell li feia una il.lusió "tremenda" poder participar a la mitja Marató... què mitja... si la va fer tota! 

Les relacions que s'establien entre ells eren molt professionals, en el sentit que tenien clar el perquè estaven allà, i que hi havien fites a assolir, i malgrat que era un tema recurrent, de seguida entenien que s'hi havien de posar. En definitiva, no havíem de ser amics (si no calia), simplement, donar el resultat que ens estaven reclamant des d'Audi. I en aquest sentit, van demostrar una gran maduresa. A mi em va impressionar. 

Personalment vaig aprendre molt d'ells, però destaco una cosa de cadascú: la resiliència del Joan, les habilitats socials de la Lídia i l'eficiència del Nil, van ser els meus grans aprenentatges de cadascun d'ells. I com a equip, vaig aprendre a ser més "flow",  a que tot ha de fluir, i que també cal caure per a tornar-se a aixecar. 

Tots ens necessitàvem, però també tots necessitàvem els nostres espais, i penso que vàrem trobar l'equilibri. Respectar aquests espais, va ser molt important. 

En el projecte, els meus aprenentatges, a part dels temes més tecnològics (espectacular la realitat mixta i les Hololens), hi van haver dues vessants molt potents: el prototipatge i la comunicació. L'experiència d'aquestes dues potes, tant importants, en qualsevol emprenedor, start-up, m'han donat un bagatge en tant poc temps que segur podré plasmar en les meves vessants més professionals. 

Jo sempre parlo molt de l'actitud emprenedora, i que cadascú, individualment, l' ha de tenir i s'ha d'entrenar,  però he de dir que a Imagine, i després d'un mes de treballar intensament en un projecte, amb la Lídia, el Nil i el Joan, me n'he adonat que la millor actitud emprenedora és la que sorgeix del propi equip. Individualment, cadascun dels membres , treballàvem la nostra versió de l'actitud emprenedora, però la suma de tots, resulta una actitud emprenedora amb un resultat de projecte que millora a nivell exponencial. I si li afegim  la diversistat dels perfils, tot això encara fa un resultat molt més potent. 

S'ha demostrat: són els equips els que generen projectes potents a partir d'idees; equips compromesos amb el propi equip i amb el propi projecte, equips de perfils diferents, de disciplines diferents,... perquè en la diferència, en la diversitat és on hi ha la riquesa.

Gràcies, DIP Team o equip de Wherever You Want, o millor Nil, Lídia i Joan per tots els aprenentatges i gràcies, també per acceptar-me tal com sóc i fer que encaixés dins l'equip. 

Això, com molt bé dieu, només ha fet que començar. Agafeu embranzida pel que ens espera! 

Ah! I torno a dir gràcies Xavi per aquesta oportunitat! 







30 de jul. 2017

#SiliconValley2017 (I): Gracias!

48 horas de llegada a casa, y a punto de marchar para NZ... e intentanto digerir todo lo vivido en este mes. 

Hablaré mucho más de esta experiencia, pero la primera cosa que me dice el corazón que debo hacer es agradecer. Nunca puedes olvidar dar las gracias; las personas somos lo que somos gracias a otras personas que lo hacen posible. Quiero decir, porque hay equipos que lo hacen realidad! 

Y mi agradecimiento va en clave de un cuadrado perfecto (de momento), donde necesitamos todos los lados para poder verlo, para que exista. Y donde todos los lados son iguales, si no, la figura geométrica no sería un cuadrado. 

Mi primer lado del cuadrado, mi primer agradecimiento va a los "audis", los mejores "challengers"/"dreamers" (amor de driver)  del mundo! Nil, Lídia y Joan: 

  • Nil, con su adolescencia en su mejor momento: sí, es cierto,... pero con una eficiencia en la ejecución del proyecto fantástica.
  • Lídia, con su muy buen hacer, poniendo el lado más amable, pero a la vez muy exigente con su trabajo y con ella misma: deberás a aprender a vivir con ello. 
  • Joan, con su visión hacia delante; lo que se propone (ajustándose a sus posibilidades y esto es muy difícil con su edad) lo consigue. Esto hace que su lucha sea hasta la extenuación! 

Han trabajado muy duro. Lo constato: han seguido el ritmo marcado y hemos conseguido los hitos programados. Sí, lo sé: con alegrías, enfados, tristeza, remontadas, ... vaya con todo lo que implica colaborar casi 24 horas durante 1 mes con las mismas personas y con retos para conseguir. 

El siguiente  lado del cuadrado es para  Audi por darme y darnos, esta oportunidad. Oportunidad aprovechada al 100%, y yo aún diría más: al 200 %. Solo os pido que continueis con el concurso del Audi Creativity Challenge, para poder impregnar a otros jóvenes y drivers de esta actitud emprendedora. Whereveryouwant debe servir de ejemplo. 

El otro lado del cuadrado es para el staff: Berta, Núria, Sebas, Sandra, Sergi, Ideami, Clara, Marta, Mery (y Mia), Marc, María (la más pequeña del staff) y Daria (desde la lejanía) y  me dejo a uno para el final:
  • Berta, muchas gracias por plasmar de la mejor manera que tu sabes estos días vividos. Haces que todo lo ocurrido sea mágico. 
  • Nuria gracias por tu experiencia en los USA, tu saber hacer, tu saber decir las cosas de manera empática; espero ver el relato que has estado escribiendo en estos días! Muchas ganas!
  • Sebas, cuanto he aprendido de ti! Tu silencioso trabajo! Brutal!
  • Sandra, gracias por tu cariño con todos y para todos, y tu trabajo aún es más silencioso (mucho más que Sebas!). Increíble! 
  • Sergi: que crack que eres! Pero ¿cómo puedes saber tanto? 
  • Ideami: ostras! La cabeza te va a mil por hora... o a dos mil! A veces descansas, no? Focalizas en todo (¿o és una incoherencia lo que acabo de decir?).  Grande Ideami! 
  • Clara: sensata, atenta y, aunque a veces no lo parezcas, sensible con todo. 
  • Marta: terremoto Marta! Pata pim pum pam chimp! Pero ahí estás: ¿dónde vamos hoy, guys?
  • Mery (y Mia): gracias por tu paciencia con todos, tu escucha activa ha sido, para mi, muy úitil
  • Marc: otro que parece que no esté, pero y tanto que está! Está para todo y para todos! Gracias Marc! 
  • María: curiosa, muy curiosa, que capacidad de esfuerzo que tienes, y que gran corazón!
  • Daría: la solucionadora de todo lo que se le ponga por delante! Im-presionante! 


El último lado para los dreamers : Rocío, Marc, Alberto, Ernesto, Kitti, Sara, Joan Francesc, Jan i Xavi :

  • Rocío: la alegría de la huerta y eso que eres de Gijón.
  • Marc: gironí de pura cepa! El mayor de la familia, "el seny i la rauxa"
  • Alberto: talento para la música, pero también para compartir tu pasión por ella
  • Ernesto: México lindo! Tambíen la alegría de la huerta, pero en masculino! Sigui así!
  • Kitti: hungaresacanaria... que complicado, no? Vamos Kitti, suerte en tu emprendimiento!
  • Sara: una de las pequeñas, pero siempre muy positiva, con ganas de hacerlo todo! Comerse el mundo, no, Sara? Adelante que es tuyo! 
  • Joan Francesc: paso a paso, con firmeza... pero con un gran sentido del humor! 
  • Jan: objetivo, lucha, objetivo, lucha.... nunca te cansas! Go!
  • Xavi: orden, puro orden, sin pelos en la lengua pero con grandes habilidades sociales! 


Y todo esto, y mucho más que seguiré contando que es Imagine, se cierra con un círculo. Sí, la cuadratura del círculo: Imagine soluciona este gran problema matemático a lo largo de la historia. Y lo hace Xavi Verdaguer, él lo consigue. Consigue que los engranajes funcionen, que les equipos se motiven, que el ecosistema esté vivo! Y todo continua! Y todos son necesarios para que continue! Ningún lado es más importante que el otro! Esto es lo grande de Imagine! 

Seguiré hablando de Imagine... esto solo ha sido el principio. 

Muchas, muchas gracias a todos y todas! 




18 d’abr. 2017

14 d’abr. 2017

4 de març 2017

Hotel Invisible

Innovadora iniciativa de fundraising la que està fent la Fundació Ires amb el sector turístic a Barcelona. 


Segons dades d'ECAS el 97% de les empreses turístiques adherides a la campanya de la Fundació IReS l'Hotel Invisible ha renovat el seu compromís per aquest 2017. La iniciativa busca implicar el sector turístic en les problemàtiques socials i recaptar fons per finançar els quatre projectes de la Fundació IReS d'ajuda a famílies i persones en risc d'exclusió social: Aferra'tCasal en famíliaFils i Click. Durant el 2016, la campanya ha permès que 281 famílies hagin rebut atenció social, psicològica i educativa. Es poden fer donacions a través del web www.hotelinvisible.org.





29 de gen. 2017

Que xulo l'article de l'Ara Emprenem: Del pati de l'escola a la llista Forbes...

Que xulo l'article de l'Ara Emprenem d'avui sobre Sharge, l'Àlex, el David i l'Elsa. Gràcies per ser com sou! Gràcies @paulasolanas
Via @DiariAra


http://emprenem.ara.cat/innovacio/Del-lescola-llista-Forbes-emprenedors_0_1732626741.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara


Del pati de l’escola  a la llista Forbes dels emprenedors / BERTA VICENTE / IMAGINE


Del pati de l’escola a la llista Forbes dels emprenedors

Tres estudiants de l’Escola Pia de Sarrià creen Sharge, un dispositiu per compartir els carregadors de cotxes elèctrics entre empreses i particulars


Algunes empreses neixen en garatges de la costa oest americana, reunions que s’eternitzen durant hores o cafès entre amics que es converteixen en pluges d’idees. I d’altres ho fan al pati d’una escola barcelonina. Àlex Sicart tenia 16 anys quan va veure l’oportunitat d’apuntar-se al concurs Audi Creativity Challenge, organitzat per la marca de cotxes per fomentar la innovació entre els joves. El repte era crear una empresa que solucionés un problema relacionat amb la mobilitat. El premi, passar tot un mes a Silicon Valley desenvolupant la idea i convertint-la en un model de negoci vàlid. “Jo tenia el perfil tècnic, però necessitava dos components més per presentar-me al concurs”, explica Sicart. És per això que durant l’hora de descans va decidir creuar el pati de l’Escola Pia de Sarrià i etzibar-li aquesta proposta a un dels seus companys de classe: “¿Vols venir amb mi a canviar el món?
David Andrés era un dels millors alumnes de la classe d’oratòria i el perfil de comunicador que necessitava el projecte. El tercer membre de l’equip, segons Sicart, havia de ser una noia. “Amb tres nois treballant junts no hauria sortit res bé”, fa broma. L’escollida va ser Elsa Rodríguez, que ja havia participat en altres concursos d’emprenedoria social a través de l’escola. L’última peça que els faltava era un mentor que els guiés durant el projecte. “Vam parlar amb professors i coneguts; tothom ens deia que no podien marxar un mes sencer als EUA i ens vam desanimar”, lamenta Sicart. Fins que van topar amb Joan Viladomat, l’emprenedor en sèrie català que els va ajudar a posar les idees en ordre per presentar la seva proposta al jurat d’Audi.
Així va néixer Sharge, una plataforma per compartir carregadors per a cotxes elèctrics. Els tres alumnes van crear un dispositiu -anomenat Sharger- que permet convertir qualsevol endoll en un punt de càrrega per a aquest tipus de vehicle. Així doncs, es van inspirar en les plataformes de l’economia col·laborativa per desenvolupar el model, ja que els particulars poden deixar els seus carregadors a altres usuaris de la xarxa. “El primer prototip era un rotllo de paper de vàter, però ens ajudava molt per explicar de manera visual què volíem fer”, explica Sicart. A més, el sistema té el suport de la tecnologia blockchain, que els permet registrar de manera segura les transaccions que es fan a través de la plataforma.
Mesos després, durant el veredicte final del concurs, la directora de màrqueting d’Audi treia d’un sobre el nom que volien sentir: Sharge. La victòria els va posar rumb a San Francisco, on van passar tot un mes validant i fent retocs al dispositiu que havien creat. “Anar a Silicon Valley t’obre els ulls a coses molt més grans i et fa créixer personalment per descobrir què vols fer realment”, explica l’estudiant. De fet, durant la seva estada, l’equip de Sharge va conèixer empleats de gegants tecnològics com Google, Facebook o Apple que els van aconsellar sobre com millorar la seva idea. Per exemple, es van adonar que el model no podia ser igual als Estats Units que a Espanya. Al mercat americà, els usuaris vivien més en cases unifamiliars, mentre que a l’estat espanyol s’havien de centrar en comunitats de veïns i espais com ara centres comercials, edificis d’oficines o escoles. “A la tornada, vam dormir una setmana, va ser molt intens!”, exclama Sicart.
El viatge els va motivar a seguir amb l’empresa, però combinar l’emprenedoria amb els estudis de primer de batxillerat no és una tasca fàcil. “Dedicar-nos a Sharge a temps parcial és un obstacle, ja que ens hem de centrar en els estudis”, reconeix l’emprenedor. Tot i així, no s’han aturat. De moment, estan en converses amb Endesa per entrar a la seva acceleradora de start-ups relacionades amb l’energia i la tecnologia blockchain. Voldrien començar a testar el prototip amb usuaris finals, però la prova pilot podria no arribar fins a finals d’any.
L’èxit de Sharge ha dut una altra sorpresa a l’Àlex: la setmana passada el van incloure a la llista dels joves més influents d’Europa que publica cada any la revista Forbes. De fet, assegura que no sap qui el va nominar a la publicació. De totes maneres, no és la primera vegada que emprèn. Amb 12 anys ja va guanyar el premi Start-up School amb una aplicació per organitzar-se els deures. “Encara no sé si vull anar a la universitat quan acabi el batxillerat”, explica l’estudiant. El que sap del cert és que continuarà aprenent per mitjà dels anomenats bootcamps, els cursos intensius de programació. Considera que la formació és important, però el camí conservador l’avorreix.

    24 de gen. 2017

    #27co-session: ARTIFICIAL INTELLIGENCE FOR BUSINESS

    Com sempre sorprenent les co-session de http://www.co-society.com/   En aquest cas per parlar sobre la Intel.ligència Artificial aplicada als negocis.
    Donant un tomb des del que diu la ciència, fins les petites empreses passant per les grans corporacions. Un món fascinant, i que ens va arribant "sin prisa pero sin pausa"

    Moltes gràcies Alfons, per convidar-me a l'event!


    Aquí el resum en vídeo de la jornada


    18 de gen. 2017

    Doncs ho torno a intentar...

    Una de les coses que tinc apuntades a la llista de "m'agradaria fer" és poder anar al "New's Year Concert" a Viena. 

    El primer pas, per poder-hi assistir, és donar-te d'alta a la plataforma de la Wiener Philharmoniker, per després aplicar per les entrades que desitges ja sigui pels concerts (n'hi ha dos) o pels assaigs, i esperar  que a partir del 7 de març em comuniquin per mail el resultat. 

    Doncs res... procediment iniciat i... a esperar... 



    17 de gen. 2017

    Àlex Sicart Ramos

    El dilluns saltava la notícia que Àlex Sicart, un dels components de Sharge, startup sorgida des d'Audicrea de l'univers Imagine Creativity Center amb Audi, era un dels joves més influents des d'una vessant tecnològica segons Forbes! WOW,WOW, WOW! I a més a més, és el més jove de la llista!

    Quina il.lusió fa sentir que un nano de 17 anys dins d'un entorn proper al teu hagi estat seleccionat en un rànking d'aquesta magnitud! A mi, personalment, m'emociona: em fa creure en els nostres joves.

    Revisant el seu perfil, me n'he adonat que havia estat guanyador a la Fundació Escola d'Emprenedors a l'any 2013 al programa Start_Up School,  i jo estava de jurat en aquella edició! Recordo un equip de Primer d'ESO de l'Escola Pia de Sarrià (hi havia dos teams finalistes de Sarrià!), que vaig pensar: realment hi ha jovenets que porten l'emprenedoria en el seu ADN! Àlex Sicart era un d'ells. 

    Parlava amb l'Àlex pel "whats" i li deia que sobretot, posi els peus a terra (semblo una mica la mare!) , que això només havia fet que començar i tres recomanacions, que no volen ser consells: 

    1. que gestionés bé l'ocasió i les que li vindran 
    2. que escoltés molt bé els qui l'estimen
    3. que sigués ell mateix

    I sobretot... que continuï essent perseverant! 

    Enhorabona Àlex! 



    15 de gen. 2017

    Voluntariat: recursos clau en les entitats sense ànim de lucre

    El butlletí del mes de gener de xarxanet.org el dedica al voluntariat. El motiu és que són el motor de les institucions sense ànim de lucre de tot el món. Deia en un altre post, que cada vegada són més les necessitats a cobrir i també en camps més diversos. 

    En el fundraising, per tant, quan es parla de captació, és de calaix dedicar un apartat important en el voluntariat. 

    Des del butlletí, ens ofereixen tota una sèrie de plataformes on poder trobar ofertes de voluntariat, ja sigui en format borsa o en format web. Aquí van algunes d'elles: 

     La Federació també compta amb una borsa especifica per menors d’entre 16 i 18 anys.
    6. Fes voluntariat de Xarxanet.org

    També es poden fer cerques per entitats, i a partir d'aquí, demanar per la necessitat de voluntaris: 

    També voldria fer esment del  "Manual de gestió del voluntariat ":  un treball de més de 5 anys realitzat col·laborativament amb més de 50 entitats, membres de la FCVS, i un equip de redacció que s’ha dedicat a recollir les dades, estructurar-les i redactar-les. En definitiva, una eina de treball sorgida de la pròpia xarxa associativa i fruit de l’experiència i el coneixement, tal com el defineix la redacció de FCVS en el post informatiu. 

    Com continua descrivint l'article aquest manual està estructurat en nou blocs:
    1. El voluntariat social: es descriu breument què és el voluntariat social i quin és el marc legal d’actuació.
    2. La gestió del voluntariat: descriu la figura de coordinació de voluntariat i les competències que aquesta hauria de tenir.
    3. Captació i selecció del voluntariat: es detallen algunes eines a disposició de les entitats per a realitzar aquesta tasca.  
    4. Acollida del voluntariat a l’entitat: es parla d’aquells aspectes que cal tenir present s per facilitar a la persona voluntària un bon coneixement de l’entitat.
    5. Incorporació del voluntariat a l’equip de l’entitat: recull informacions per a garantir una bona integració de la persona voluntària.
    6. Formació del voluntariat: proporciona suggeriments per a elaborar un pla de formació per a les persones voluntàries.
    7. Compromís i motivació del voluntariat: ofereix algunes idees que cal tenir en compte per motivar i acompanyar els voluntaris i voluntàries en la seva tasca dins l’entitat.
    8. Desvinculació: proporciona els elements a tenir en compte en la finalització del vincle entre la persona voluntària i l’entitat.
    9. Annexos: s’hi troben documents i adreces web que poden ser d’utilitat per a complementar la informació de cada un dels blocs.

    Aquí el link per accedir al Manual . Moltes gràcies a la FCVS i a totes les entitats que han participat en la seva el.laboració. Bona feina! 

    14 de gen. 2017

    Fundraising... aquella paraula que sembla màgica!

    El Fundraising o captació de fons, paraula que cada vegada més totes les institucions, empreses, entitats,...incorporen dins del seu vocabulari habitual, i també dins de les seves estructures organitzatives. Però... algú dels que estem en el món de l'emprenedoria no ha fet en algun moment de "fundraisers", sense saber que ho estava fent? O quan Manel Esteller està parlant de que necessita finançar els seus projectes científics, i surt ell o el seu equip a la cerca de recursos, no estan fent de "fundraisers"?  Amb això, només vull dir, que la paraula, encunyada segons diuen en la captació de fons de la política americana dels anys 30-40, està prenent altres possibles definicions que es van matitzant. 

    És nou? No! 

    S’entén el Fundraising com l’estratègia basada en la comunicació, el màrqueting, la planificació estratègica i les relacions públiques amb l’objectiu de construir una conjunt de persones i entitats compromeses amb una institució i els seus projectes a llarg termini.  És especialment estratègic en les entitats sense ànim de lucre, on pren tot el sentit, però també sovint, s'utilitza el terme en aquelles startups que inicien les activitats sense ingressos inicials o en les grans empreses que han de fer grans projectes d’inversió quan el seu retorn es preveu a llarg termini (ciències, per exemple). Si anem en la puresa del terme, potser la darrera opció no es consideraria com a "fundraising". 

    Sigui com sigui, captar recursos per a les institucions, i no parlo només dels econòmics, s'ha convertit en una necessitat estratègica per molts motius:  

    - per l'increment de necessitats des de les institucions sense ànim de lucre degut a la disminució de la despesa pública
    - per la quantitat de projectes, tots ells molt homogenis, per a finançar de les institucions sense ànim de lucre
    - per la disminució dels recursos recurrents (poca base social)


    Tot això fa que sigui més necessari disposar d'una estratègia de "fundraising", basada en els principis abans esmentat: comunicació i màrqueting, planificació estratègica i relacions públiques. 

    I certament, el fundraising només funciona si fem molt bé les quatre fases: 

    1. Visibilitzar 
    2. Vincular 
    3. Enamorar
    3. Actuar

    Mai, podrem captar fons (actuar) si abans no hem passat les tres fases prèvies.

    Això sí, la creativitat, cada vegada serà més clau a l'hora de definir les estratègies. 

    En seguiré parlant! 






    13 de gen. 2017

    Divendres que molen!

    Hi ha dies que acabes amb un bon gust de boca, i avui és un d'ells. 

    El motiu és que hem acabat amb la il.lusió per una aventura nova i això, a mi m'engresca. 

    Sovint, quan parles amb inversors, solen dir que un dels principals aspectes que valoren a l'hora de posar els diners en un projecte és si l'equip és ferm, si hi ha complicitat entre els membres, si es creuen el projecte,... i avui és una mica el que ha passat. 

    Quan tens un bon equip, realment pots anar a la fi del món. I això ho veus de seguida, te n'adones si les coses tiraran endavant o no en funció de les persones i de les sinergies que es creen entre elles. 

    Tot i ser un dia molt llarg (he començat a les 8 i sortia a les 7 de la tarda - fent un descans per anar a nedat i dinar una mica d'una hora i mitja -) la darrera reunió a la tarda ha estat molt potent. Si analitzessin les mol.lècules de la felicitat, segur que en aquella sala estaven al màxim: la serotonina, la dopamina i l'oxitocina... entre d'altres. 

    No sé com acabarà el projecte, però imaginar-lo ja fa que tot prengui un altre color. 


    12 de gen. 2017

    Nova proposta d'Amazon!

    Amazon des de ja fa un temps ha llençat la proposta Amazon Prime Video, en la qual des del Premium et dóna accés, sense pagar res més que la quota Premium, a TV Shows i Movies. 

    Vaig descobrir aquests Nadals, una sèrie, ja no sé si nova o no, anomenada Startup, de Crackle. La curiositat, per mi, molt "novata" en el tema TV Shows, és que els noms dels capítols són conceptes claus i molt propis del vocabulari de les startups.

    Amb uns personatges molt peculiars: una jove "geek" amb una voluntat de canviar el món amb el seu projecte Getcoin, un jove executiu fill d'un corrupte empresari, i un haitià, de Little Haiti, barri conflictiu. Tot així, amanit amb un "poli diferent", protagonitzat per Martin Freeman (Bilbo Saquet). 

    Aquests són els capítols de la primera temporada: 

    1. Seed money
    2. Ground Floor
    3. Proof of Concept
    4. Angel Investor
    5. Buyout
    6. Bootstrapped
    7. Valuation
    8. Pro Rata
    9. Hostile Takeover 
    10. Recapitalization 

    Malgrat algunes escenes (que per mi no són necessàries) la trama, el guió, el contingut propi de la sèrie, els actors i actrius,... resulta ser molt interessant per a persones que es vulguin iniciar en el món de l'emprenedoria. Especialment, com es treballa el fundraising a les startups. I ja se sap que el finançament és clau! 

    Interessant la iniciativa d'Amazon, i també un aplaudiment per Startup






    11 de gen. 2017

    TIPS : Xavier Verdaguer (Challenge Imagine)

    Us deixo amb el TIPS del 10 de gener del Verdaguer sobre el Challenge Imagine que es va fer el 20 de desembre de 2016. Està clar que canviar el sistema educatiu és una necessitat. Un enorme plaer haver-hi participat. 


    10 de gen. 2017

    Barcelona...

    Avui, com tots els dies que puc des que treballo a Barcelona, he anat a nedar al Barceloneta, Venia de fer una visita als cinemes Girona, dels quals he quedat gratament sorpresa de la potencialitat que tenen. 

    A la sortida del metro, he utilitzat el Bicing per anar una mica més ràpid en el recorregut fins arribar al club. 

    Ja arribant a la plaça que dóna al club, he vist un mar blau, asserenat, sense ones, brillant,... amb un sol que feia preciós (eren passades les 2). Quina pau! 

    M'he anat a canviar, i he fet una petita nedada de 25 minuts: poca gent, tranquil,... he fet els meus metres. M'agrada observar el mar des del club, i m'és difícil explicar-ho però intuïa serenitat. Buf...aquelles petites coses que no pots descriure i que només pots experimentar, i poc temps... només uns minuts per gaudir-ho. 

    De tornada cap a la feina, altra vegada utilitzant el Bicing,  amb una Barceloneta amb poca gent i sobretot pocs turistes, ha estat un veritable plaer. No recordava un passeig tan agradable des de feia temps: Joan de Borbó, passeig Colom, el Paral.lel i Sant Antoni.... no m'ho podia creure! 

    No m'estranya que les persones que ens arriben a BCN per emprendre, per fer negocis, per Erasmus, quedin en algun moment prendats de tanta bellesa. 

    Avui només volia dir això... 


    9 de gen. 2017

    Visionari: Víctor Grífols

    Aquest diumenge 8 de gener va sortir a l'Ara Emprenem un article sobre Víctor Grífols. La veritat és que tot i seguir la trajectòria de Grífols, desconeixia el caràcter tan visionari i emprenedor del Víctor. 

    Aquí us deixo amb l'entrevista feta per Albert Martín (@Albertmvidal)

    8 de gen. 2017

    Mr Wolf: I solve problems

    Una de les coses que sempre intento fer en una reunió, és que hi hagi algun moment d'humor; bé, no només en reunions, sinó en quasi tots els moments de la vida. 

    En una de les reunions sobre un projecte que estem engegant, un dels assistents, va treure a la llum, un fragment de la pel.lícula Pulp Fiction, mítica de Quentin Tarantino i de tot el cinema del segle XX. 

    I realment, el petit fragment, és molt significatiu per entendre el què vol dir una de les competència de l'emprenedoria  que és la de "Problem Solving": buscar solucions als problemes en les seves formes més útils. 

    Aquest fragment és el del personatge de Mr Wolf: un solucionador de problemes. Passi el que et passi, ell t'ho acaba solucionant, sigui de la manera que sigui. Amb això no vull dir que tot s'hi valgui, però que sí que és l'actitud que s'ha de tenir i d'entrenar com a competència. 

    Doncs bé, només volia fer referència a aquest personatge que em va fer pensar en aquesta competència, i que des d'aquest moment, la trobo molt útil per explicar què vol dir aquest concepte.

    Aquí us deixo el fragment en castellà i en anglès.






    7 de gen. 2017

    No ho veig clar que aquesta hagi de ser la manera....


    Quan vaig escoltar la carta-viral del Pablo Poó, professor de Sevilla, als seus estudiants suspesos no vaig acabar d'entendre el perquè s'havia convertit en viral. Exactament, què estava dient de diferent del que algun dia van escoltar els meus avis, els meus pares, jo mateixa o els meus alumnes quan jo encara era una "profe" jove? I no parlo només dels missatges de professors, sinó també de pares, de tiets, de germans, per exemple. 

    Els 51 anys que tinc i els 27 que estic en educació (des de la trinxera), la veritat és que ja estic de tornada d'aquestes demagògies. És més penso que no són útils, i menys quan es generalitzen d'aquesta manera. 

    Si, per un costat, coneguéssim realment l'edat madurativa dels nostres alumnes, en cadascuna de les seves etapes, i per un altre, els estils d'aprenentatge de cadascun d'ells, eliminaríem aquest tipus de discursos "per a totes i tots", ja que no arriben enlloc. O sí que arriben, però per a uns quants ja que hi haurà aquell que en lloc de motivar-lo l'acabarà d'enfonsar. I sí, possiblement, a la tornada de Nadal, els alumnes de la classe del Pablo es posin les piles,... però això després de Nadal, i sobretot després de Setmana Santa, no passa sempre? Coneixem que el factor temps, en els adolescents no s'entén de la mateixa manera que els adults? 

    I encara m'agrada menys els discursos generalistes amenaçant del futur que els hi espera! Quines ganes de viure-ho, no? O sigui, m'estan dient que el que vindrà és un autèntic desastre, i pretenem que això sigui motivador? "En sèrio"?El que estem dient és que estudiïn perquè el que els hi vindrà a sobre (que no oblidem és una herència nostra!) és per arrencar a córrer? 

    Bé, segur que hi ha qui li agrada aquest tipus de missatges, però a mi no m'han funcionat mai amb tots els alumnes. Cal personalitzar-los per a cadascun i adaptar  allò que els hi anirà millor per tal que lluitin per alguna cosa: no és això el que volem?. Jo sóc més dels pitchs encoratjadors, dels que donen la possibilitat de canviar les coses que no els hi agraden, dels que creuen en ells, dels que els hi dóna oportunitat d'equivocar-se i tornar-se aixecar, dels que volen canviar el món, dels que els ajuda a prendre decisions,...però per a tot això, com molt bé diu el Carles Capdevila ,en les seves conferències cal que "deixem que facin coses" o és que no tots hem tingut 14,15 i 16 anys? 

    Us deixo amb el discurs del Pablo. M'agradaria saber en el mes de juny, com li ha anat utilitzar aquesta estratègia... però el problema amb les ciències socials és que no podem tornar a experimentar amb una altra de diferent... de moment, ni els superordinadors que tenim encara ho fan... Sort, Pablo! 



    6 de gen. 2017

    Quin és el contingut d'un Elevator Pitch ?

    Avui repassant les imatges (em tornava a emocionar al veure-les!) del Imagine Challenge (ja li dedicaré un post per parlar-ne amb tranquil.litat) he recuperat aquesta foto del Pitch  que va fer l'Albert Mikkelsen per explicar als aproximadament 2500 joves que van passar pels tallers com havien de preparar el seu Elevator Pitch. 

    He pensat que podria ser molt útil per a qualsevol persona o equip que vulgui preparar un elevator pitch, per poder donar aquell contingut clau i essencial del projecte, amb el qual es vol enamorar als oients, inversors, finançadors,.... És per això que he adjuntat la imatge. 

    És un esquema molt senzill i que ajuda a tenir un ordre a l'hora de preparar-lo:

    1. Explica el problema
    2. Exposa el concepte 
    3. Quina és la solució?
    4. Com has validat la idea?
    5. És sostenible? Com guanyaràs diners? 
    6. Call to action i Final. 

    I tot això ha d'iniciar-se amb emoció, per després anar cap a la racionalitat, i tornar a acabar de manera emocional. Molt important no oblidar-se d'aquesta tendència al llarg del Pitch. 

    Gràcies Albert per les idees clares i senzilles que vares donar en els joves i de rebot, a tots i totes els que t'estàvem escoltant. 






    5 de gen. 2017

    Nit de Reis

    Un any més arriba la nit de Reis. Jo, un any més he tornat a anar a la Cavalcada a Mataró.


    És aquella nit on tothom té en el cap si s'ha portat bé o no! És curiós: la nit de Cap d'Any fas un flashback de tot el que ha passat i els reptes per l'any que comença. Aquesta nit és diferent: passes comptes de si t'has portat bé i, per si de cas, especialment els nanos, es porten molt molt molt bé aquest dia. 



    Una nit diferent, no sé si màgica, però diferent. 
    Jo, per si de cas, he saludat molt en el meu preferit, el Baltasar (el de la mirra) i ara he deixat el fanalet i una sabata al balcó pel que pugui ser.

    I, amb allò que els petits detalls són els que marquen la diferència, hi he anat acompanyada de grans amigues: la Dolors i la Mònica i també de la Marta i la Rosa. Sense elles no hagués estat igual.


    Bona nit de Reis!



    4 de gen. 2017

    Quines són les diferències dels donants a les non-profit?

    L'ànàlisi del target d'una empresa, d'un projecte, d'una aula, ... del que sigui, és de vital importància per poder saber de l'èxit o del fracàs del que hi vulguis fer. Això diríem que és de P3 d'Emprenedoria: Sense conèixer el nostre target no anirem enlloc. 

    Doncs en el camp del Fundraising també és essencial poder saber quins han estat i són els motius de les diferents generacions a l'hora de donar diners, temps o el que sigui en una institució. Cal saber-ho per poder donar en la diana a l'hora de fer les campanyes. 

    Per això he trobat molt interessant aquesta infografia, llegida primer a NonProfit , on s'explica en format redactat i després al blog d'on és original la infografia Classy 

    Aquí us deixo el link al post,  el link a la infografia sencera i la infografia.