Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvi paradigma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvi paradigma. Mostrar tots els missatges

27 de març 2016

Molts dies sense publicar...

La veritat és que fa molts dies que no he publicat res, i  les darreres publicacions tampoc eren creacions pròpies. 
He canviat de feina. 
El mes de novembre d'aquest 2015 em vaig incorporar en el departament de Captació de Fons i Màrketing de l'Escola Pia de Catalunya. 
Després de més de 25 anys impartint classes a l'Escola Pia de Mataró, m'incorporo al món de la gestió, això sí, en el món educatiu, i sense deixar l'Escola Pia: treballant per tot el gran paraigua que representa aquesta institució. 
Emprendre un nou projecte, però des de l'altre costat de la barrera, continuant tenint clar que l'escola és el nostre tresor, i cal tenir cura de totes i cadascuna de les persones que formem part d'aquest gran projecte. 
És molt engrescador parlar de nous reptes: a mi m'encanta! 
Els canvis de paradigma en l'educació també generen canvis en l'estructura de les organitzacions això vol dir en el què i el com comuniquen internament i externa. I també canvis en el finançament, espai dins de qualsevol empresa en el que cada vegada caldrà ser més creatiu per poder diversificar les fonts i continar generant ingressos per sostenir l'estructura o generant estructures que ens permetin mantenir tot allò que desitjem.
Les institucions, TOTES, han de ser sostenibles: aquest és el gran repte. Sostenibles en lo social, en lo econòmic i en lo mediambiental. 

 

 

4 d’oct. 2015

Educació Demà des de la Fundació Jaume Bofill

Gran projecte per  "estimular l'esperit de transformació educativa a Catalunya a través del reconeixement i el suport als innovadors i emprenedors educatius i a les seves iniciatives, per a crear una comunitat de persones conscients de la importància de la innovació en educació, encuriosides per conèixer les últimes tendències i projectes educatius, inclinades a contactar amb altres persones del sector, interessades en transferir i sistematitzar experiències per a liderar el canvi educatiu, i creatives i col·laboratives per a promoure transformacions educatives reals." extret del web de la Fundació Jaume Bofill.  
Molt ben explicar en aquest vídeo. 

Animeu-vos a participar-hi. El link del web és:

 http://www.educaciodema.cat/




Innovació per alimentar el planeta






Quatre projectes de la UE aborden el repte d’alimentar tota la població mundial

L’any 2050, la població mundial podria arribar als 9.000 milions. La Unió Europea (UE) finança i promou diversos projectes de recerca per abordar el repte d’alimentar-la. A través d’un vídeo informatiu, s’explica com es pot fer front a aquests reptes i quines solucions es proposen per produir el 70% més d’aliments que s’estima que caldran. (clica aquí per llegir la notícia)

Via Recercat

9 d’oct. 2013

Josep Lluís Sánchez i Xavier Verdaguer

El dimarts 8 d'octubre, ens van acompanyar a les optatives de 3r ESO i de 2n Bat d'Emprenedoria que fem a l'Escola Pia de Mataró, dos...tsunamis de la innovació i l'emprenedoria: Josep Lluís Sánchez i Xavier Verdaguer. Tinc la sort d'haver compartit altres estones de la meva curta vida dins del "costat fosc" de l'empresa: creativitat, innovació, emprenedoria,... i sempre, sempre que els torno a veure em tornen a sorprendre. El Josep Lluís m'ha permès col.laborar en un dels projectes d'Infonomia i el Verdaguer ("¡el de verdad!") he tingut l'honor de tenir-lo com a "profe" en el Màster d'Emprenedoria i Innovació però també he anat a xerrades i tallers al Fòrum Impulsa, al Biz Barcelona, al Tecnocampus,...

I què van fer a l'escola? Doncs demostrar algunes coses que haurien de ser una constant en el sistema educatiu:

1. Transmetre la seva passió per la feina que estan fent. I no dic explicar: transmetre no és explicar, és molt més!. En educació formal i informal ens cal: més transmissió i menys explicacions.

2.  La creativitat es pot entrenar. Pots néixer més o menys creatiu, però com totes les habilitats aquesta també es pot adquirir. Amb els dos grups, varem fer activitats molt simples i amb molt poc temps (models de negoci que podem fer amb una vaca!), on va quedar demostrat que és possible treballar la creativitat; això sí, cal ser sistemàtic:
  1. FLUïDESA: Cal generar moltes idees, moltes,  i això s'ha de fer amb molt d'esforç
  2. FLEXIBILITAT: Cal acceptar totes les idees, hem de tenir respecte per totes les idees. 
  3. ORIGINALITAT: Molt important aquelles idees que ens semblen inusuals; s'ha de ser radical.
  4. COMBINAR: A vegades una sola idea no té valor per sí sola, però quan en combinem unes quantes el resultat és molt més ric,  dues bones idees combinades no sumen, sinó que multipliquen
3. Cal perdre la por, la vergonya,... a parlar a l'aula, i en públic. El respecte per les idees, aquest bé tant preuat i que sovint no li donem el valor que realment té. Quan respectem les idees, estem respectant les persones. 

4. Prototipar: van convidar en els nanos a provar els productes i els serveis que creïn, però prototipar de manera barata, molt barata, i no per validar sinó per veure com reacciona el mercat i el "targget" que ha d'utilitzar el prototipus. Els alumnes són "makers".

5. Ser valents i tenir actitud emprenedora: confiança en sí mateixos i llançar-se a presentar-se a concursos i a explicar a tothom les idees que tenen.

6. Fer equips diversos: gran insistència de tots els que estan pel món de la innovació. Són els equips multidisciplinaris els que generen millors models. Això sí, cal descobrir quin és el talent de cadascú (gran deficiència del nostre sistema); només així els podrem potenciar.

Ah! I no ens deixem mai l'anglès!!!!!!

Vull destacar dues coses, una de cadascú:

- Josep Lluís Sánchez: la connexió d'idees, jo no conec a ningú que ho domini com ho fa ell. És al.lucinant!

- Xavier Verdaguer: la transmissió de la seva passió; el Xavi encomana a tothom qui té al seu voltant, i jo crec que el gran secret és l'escolta activa que sempre, sempre fa. Està interessat i encuriosit en tot el que li expliquen.

I sobretot, sobretot, humilitat i altruisme. Dos personatges com aquests, els quals, no saps mai on poden ser (Miami, San Francisco, Las Palmas, Madrid,Barcelona...) , amb agendes molt molt apretades, que acceptin una activitat com aquesta amb nanos, no només mostren els dos valors que he comentat, sinó que a més mostren la importància que li donen a que els adolescents i joves, puguin desenvolupar aquelles habilitats i competències que segur necessitaran per la seva vida, ja sigui per poder treballar o per poder emprendre, tals com el treball en equip i  la comunicació.

Moltes gràcies a tots dos!  Això no es pot pagar de cap manera!!!!!








25 de jul. 2013

Moguda d'en Jordi Martí. DBS Screening. Change your Mind. Start Preventing !

En Jordí Martí (http://www.linkedin.com/in/jordimartigascon) no és massa mediàtic, ni parla massa, però quan ho fa, val la pena escoltar-lo i veure'l.

Aquest vídeo és una de les seves darreres accions, innovant en la manera de finançar el seu projecte. Ell demana molt poca cosa, a canvi d'un gran impacte social, en el camp del "health" en països on la sanitat brilla per la seva absència.

Aquí el teniu, a la Universidad Rey Juan Carlos I de Madrid.


18 de juny 2013

Quines tendències socials impactaran en el futur de l'educació?



PERSPECTIVES INTERNACIONALS D'EDUCACIÓ

Dijous 4 de juliol de 2013 a les 18.30h, al Cercle d'Economia de Barcelona (carrer Provença, 298 - davant de la Pedrera), la Fundació Jaume Bofill i la Direcció d'Educació de l'OCDE presentaran el nou informe de l'OCDE: Trends Shaping Education 2013 [Tendències que perfilen l'educació 2013]

Quins seran els efectes de la globalització post-crisi econòmica en l'educació? Com canvien l'escola els nous models de família? Quins efectes tindran les tecnologies emergents i els nous usos del temps en l'aprenentatge? Cap a on va el mercat laboral i quines noves competències requereix? Com afecta l'allargament de la vida laboral a les polítiques de formació? Quines són les tendències internacionals i el seu impacte en les polítiques d'educació?

El nou informe de l'OCDE destaca els canvis principals que afecten el futur de l'educació i que suposen reptes tant per als responsables de les polítiques com per als centres educatius. Aquest debat vol servir com un estímul per reflexionar sobre les tendències que influeixen i tenen el potencial d'influir en l'educació. L'OCDE convida la comunitat educativa dels diferents països a fer-se la pregunta: «Com poden influir aquestes tendències en el meu sistema educatiu i la meva feina?» En aquest cas ens preguntarem: «Quines són les tendències que definiran el futur del sistema educatiu de Catalunya?»

En l'acte debatrem a fons sobre les conclusions d'aquest nou informe que la Direcció d'Educació de l'OCDE acaba de publicar i sobre les estratègies que Catalunya podria adoptar per millorar la qualitat de l'educació.

Intervindran:
Tracey C. Burns, analista de polítiques educatives al Directorat d'Educació de l'OCDE i directora de l'informe que es presenta,

Alfons Cornella, fundador d'Infonomia.com i del projecte Co-Society, i

Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona.




Executive Summary | OECD Free preview | Powered by Keepeek Digital Asset Management Solution

21 de maig 2013

Llei Wert = Arma de destrucció massiva de...

Intento ser positiva, intento  no perdre els nervis, intento veure que quan es tanca una porta se n'obre una altra, però... ja no puc més. M'he cansat de tants i tants atacs, a tot el que estimo, a tot el que crec i a tot el que podria convertir-se en un canvi estructural de la nostra societat.

La Llei Wert, és un atac més, però és aquell que fa vessar el got.

Tal com dic en el títol, la Llei Wert és una arma de destrucció massiva, no només del català, sinó també de la creativitat, del treball en equip, del talent, de les intel.ligències múltiples, de les competències, del lideratge positiu, de la diversitat, de l'aprendre a aprendre, del treball cooperatiu, del pensament lateral, del pensament crític, ... de tot allò que implicaria un canvi en el nostre país, aquell país de persones competitives que volem per poder transformar la realitat social, una realitat social cada vegada més mermada per la incompetència d'uns quants, i per la insistència de les retallades per les retallades.

És una llei que ens tornarà aquelles empreses ràncies, amb executius "trajats" i engominats, que ens han portat a la situació a la que estem: constructores, financeres, .... empreses d'estructures rígides, on la innovació brilla per la seva absència, on la lluita pel poder és aferrissada, on es valora el "¡Señor,sí señor!" i es decideixen les seves estratègies en luxosos restaurants o en llotges d'equips esportius, només pensant en el seu ego, en el seu benefici personal i familiar, per damunt de qualsevol altre cosa en les seves vides.

A vegades es fan canvis per no canviar res, però la llei Wert és un canvi per encara anar més enrere, i tornar a elogiar a aquelles actituds classistes que ens han portat a aquesta maleïda crisi. Segur que ho veuen, però això desmuntaria el seu regnat.

No sé si pensar que els informes de la OCDE, de la Comissió Europea, o de qualsevol organisme internacional o nacional on ens reclamen canvis des de l'arrel del nostre sistema educatiu, quan arriben a mans de segons quins polítics, potser és que estan en anglès i tenen dificultats per entendre el seu contingut, en fan una interpretació totalment errònia.

Tenim polítics sense cap legitimitat!!!! No tenen autoritat, no se l'han guanyada. Són mentiders, són falsos, són uns caragirats,... i a més insulten i amenacen. Com és possible que el Vidal-Quadras  continuï amb el càrrec que té en el Parlament Europeu? I òbviament no és l'únic, per desgràcia. Només ens n'adonem els que estem lluitant per tenir un país millor, i que no som pocs?

Em nego a que els joves d'aquest petit país adorin a gent incompetent, a lladres (perdó pressumptes), a gent que vol fer mal, a gent que és incapaç de mirar les necessitats que hi ha al seu voltant, a gent que només veu els seus interessos. No; intentaré ensenyar que hi ha una altra manera de funcionar, on les persones assoleixen la felicitat amb la felicitat dels altres, on les persones pensen que canviar el món és possible, on les empreses es gestionen de manera diferent i creuen en les possibilitats dels "humans amb recursos" que hi treballen que són un tresor, on s'innova per millorar l'entorn, on es preocupen del què li succeeix al veí, on s'aprèn que compartir, cooperar, col.laborar,... és com creixerem,...on els estats inverteixen amb un ordre de prioritats que no ha de ser un altre que el de la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental,... 

Cal lluitar, de la manera que ho sabem fer, perquè els missatges que arribin als nostres joves siguin d'esperança, de futur, de creure en ells i de confiar en ells: sabem que tenen talent, i que els hi farem aflorar per aconseguir aquest canvi que tothom desitja. Només ells poden capgirar aquesta situació.

Educadors, ensenyants,... unim forces, no les diversifiquem; no ens despistem en temes que no són rellevants en aquest moment: escola pública o privada, sindicats, retallades, .. si portem l'educació a les venes, lluitem en allò que sabem fer bé, que és generar canvi, el que jo anomeno ser un "shaker". 

Hi ha qui creurà que estic fent demagògia; no m'importa, lluitaré per allò que crec i la llei Wert no m'ho impedirà.





9 de maig 2013

Els mentors en els projectes d'empresa d'Economia d'Empresa

La figura del mentor es coneix des de l'antiga Grècia. Estar acompanyat per algú que abans ja ha fet el mateix camí dóna molta seguretat a qui l'ha de fer.

Els que esteu en el món de l'educació, coneixeu que fer el seguiment dins d'una classe quan estan treballant per projectes, no és feina fàcil; llavors,  perquè no deixar-nos ajudar per d'altres alumnes que ja dominin el procés?

Això és el que he fet aquest any amb el projecte d'empresa de 2n de Batxillerat. Val a dir, que m'ho ha permès el fet que alguns dels alumnes  els tinc a Emprenedoria però també a Economia d'Empresa, i per tant, m'ha facilitat molt la feina.

Dins d'Emprenedoria, els nois han treballat un projecte, des de la idea fins  el Business Plan, o sigui, coneixen totes i cadascuna de les parts que el composa. A més també han fet diversos "workshops" per treballar creativitat, comunicació,...

Dins d'Economia d'Empresa, des de ja fa molts anys, els alumnes han de desenvolupar un Pla d'Empresa, aproximadament en unes 12 o 13 sessions, i després exposar-lo. De fet, es tracta només de consolidar els coneixements apresos durant els dos anys, aplicant-ho en un pla d'empresa. Tradicionalment, els alumnes d'aquesta matèria sempre s'han queixat que no els hi destinés tot el temps que ells voldrien. Com solucionar aquest problema? 




Vaig proposar la tasca en els alumnes de l'optativa d'Emprenedoria, i alguns van dir que sí i d'altres que no. Els que s'hi van veure en cor, van agafar un grup per mentoritzar. 

No obstant, no va ser feina fàcil, l'acceptació per part dels equips, ja que, contràriament al que creia inicialment, va haver moltes reticències, per exemple, el greuge comparatiu , ja que alguns alumnes d'Empresa consideraven que la nota en els d'Emprenedoria se'ls hi "regalaria" i a més no haurien de fer el projecte.  Em va costar una classe sencera per explicar-ho, i que tothom digués la seva.

Després d'explicar quina era la feina dels mentors, com s'avaluarien, que els mentors ja havien fet un projecte enorme en comparació al d'Empresa,... van entendre que pels equips seria molt millor tenir al costat una persona a la que poder preguntar qualsevol dubte. A més, pedagògicament, els "mentors" no havien de tornar a fer una feina que ja havien desenvolupat amb molta més intensitat (a Emprenedoria), i aprenien a fer una cosa nova: ser mentor i procurar que els projectes poguessin tirar endavant.

Vaig crear una normativa/funcions pels mentors que va ser la següent:

  1. El mentor serà un alumne de l'optativa d'emprenedoria i innovació
  2. La funció principal del mentor és ajudar a millorar el desenvolupament del projecte, des del seu inici fins al "Business Plan" .
  3. Una altra funció serà la d'assegurar el cumpliment, per part del grup tutoritzat, de la planificació del grup, i de la data de lliurament de cada apartat.
  4. Haurà de fer el seguiment diari dels diferents indicadors pertanyents a evolució del grup.
  5. Elaborarà un informe diari dels diferents aspectes que haurà d'analitzar i el compartirà amb el professor de la matèria.
  6. L'informe ha de ser individual per a cada alumne
  7. El mentor, en funció de la nota de l'optativa d'Emprenedoria, podrà triar els projectes a partir de l'Elevator Pitch que faran cada grup al final del primer dia.
  8. La nota del mentor s'utiltizarà per avaluar aquells ítems derivats del procés
  9. La nota del mentor pel projecte (20 % de la nota del trimestre) serà una mitjana entre la nota del projecte que obtingui a emprenedoria en el tercer trimestre (50 %), el seguiment que faci del grup assignat (25%) i la nota que li assigni el grup mentoritzat (25 %), atenent als següents criteris:
  •                               T'ha aportat valor/experiència/coneixement?
  •                           Ha estat accessible i t'ha dedicat temps?
  •                           T'ha motivat i ilusionat amb el projecte?
  •                           Valora  globalment al teu mentor/a
10. El mentor és una persona que ajuda, acompanya i dóna suport, però en cap cas, fa el treball del grup

11. El mentor no pot decidir cap aspecte rellevant del projecte del grup mentoritzat

12. El projecte és idea original de l'alumne i el mentor ha de respectar-la sempre. Qualsevol canvi substancial en el projecte ha de ser proposat pels alumnes

13. La responsabilitat darrera dels projectes i del compliment de les dates és dels alumnes.

L'Elevator Pitch que varen fer els equips està explicat en el post: Projectes d'Emprenedoria a 2n de Batxillerat . L'avaluació del mentor està en l'apartat 9 de la normativa.

La rúbrica que els hi vaig donar als mentors, i que havien d'omplir cada dia per cada membre dels equips va ser la següent:








 També havien d'omplir diàriament aquesta altra graella:


Després del projecte, els equips van valorar molt positivament la feina dels mentors, i els mentors, també van estar orgullosos quan van veure les presentacions dels projectes "mentoritzats". Puc corroborar que el treball entre iguals és molt més efectiu i eficient. Els equips se sentien més lliures de preguntar els dubtes a un company d'aula que a mi mateixa. També se'n van adonar de moltes coses, com per exemple, de la paciència que has de tenir, de que saber acompanyar no és manar, de la diversitat que hi arriba a haver en una classe, ...i moltes altres coses que freqüentment hi ha dins d'una aula, però que passen desapercebudes pels alumnes. 

El més fàcil pels mentors hagués estat fer un altre projecte, i possiblement obtenir una molt bona nota sense necessitat de gaire esforç. També era més fàcil per mi, ja que no hagués hagut de preparar res diferent a la classe, però si el que pretenem fer és tractar la diversitat, s'han de tenir en compte els diferents aprenentatges de cada alumne.  Els que van optar per mentoritzar van fer un aprenentatge diferent del que ja coneixien. Això va significar, sortir de la seva zona de confort. 

En educació, la figura del mentor, cada vegada prendrà més força; no només entre els alumnes, sinó també entre professors. La inseguretat que els educadors tenen per desenvolupar algunes metodologies dins l'aula es podrien solucionar amb  l'acompanyament d'algú altre que ja ho ha posat en pràctica. Les classes han de deixar de ser el "feudo" tancat d'un/a professor/a, i s'han d'obrir. El "learning by doing" no només serveix pels alumnes. I "open innovation" no només és pels camps científics i tecnològics,també ho podem aplicar a l'educació.
























22 d’abr. 2013

JOVES+ CIÈNCIA+EMPRENEDORIA = LAC

El dijous 18 d'abril van venir a visitar als nois de l'optativa d'emprenedoria de 2n de Bat (sí, tots són nois),  la Núria Radó i el Pol Bartrès del LAC, Laboratori d'Aprenentatge Científic. No els coneixia personalment, però ningú s'escapa de la xarxa :-), i això em va ajudar a "rascar" què feien aquesta gent del LAC; de fet ja m'havien cridat l'atenció en la seva "presentació" a la ciutat de Mataró el 15 de febrer: el projecte era molt interessant. Però mica en mica vaig anar descobrint qui composava l'equip del LAC, i, NO ELS PODIA DEIXAR ESCAPAR!!!!: gent jove del Maresme, apassionats per la ciència, amb molta empenta, i amb ganes d'endegar un projecte que pogués millorar l'entorn més immediat, adreçat als infants i joves de la nostra comarca.  Vaig fer el contacte, i no s'ho van pensar dues vegades per dir-me que sí.

Em vaig plantejar tres objectius de la xerrada:
  • parlar d'emprenedoria, com a una sortida de futur,  per aquests nois que acabaran el 2n de Batxillerat.
  • parlar de l'experiència personal i professional de la Núria i el Pol
  • parlar del projecte en sí: finançament, segment de mercat,... per poder treballar la metodologia CANVAS. 

Tots els  objectius es van acomplir amb escreix. Des del primer moment, van aconseguir entusiasmar als alumnes.  Tant el Pol com la Núria, són dos grans comunicadors, i no els hi va costar gens connectar amb ells. Es notava dues coses: la seva vinculació amb moviments associatius de la ciutat i que els hi apassionava el seu projecte. Van iniciar la xerrada de manera molt interactiva, i van saber transmetre la seva passió per la ciència, fet que no és fàcil. Vull afegir, també, que van afirmar que tenien un referent en la divulgació de la ciència que és: "El món d'en Beakman", qui, dels que l'han viscut, pot oblidar aquest programa?

Com ho van fer per transmetre aquest entusiasme? Doncs, d'una manera molt simple, parlant de Galileu, Watt i Volta. La passió amb que el Pol explicava l'aportació d'aquests científics a la humanitat i el paral.lelisme entre l'emprenedoria i aquests "grans" de la ciència, són dignes d'un TED:  els científics, en el fons han estat emprenedors, i  han de tenir una actitud emprenedora, entenent l'emprenedoria com "una eina de transformació social",  en paraules textuals de la Núria. Els tres eixos del mètode científic, en que el LAC basa l'aprenentatge han d'estar presents en els emprenedors: observar (s'ha de ser curiós), experimentar (cal provar i provar, i prototipar!) i sintetitzar (arribar a conclusions i prendre decisions) . Galileu, Watt i Volta, van ser grans observadors, grans experimentadors i amb capacitat de trobar resultats, però a més van pensar fora de la caixa (thinking outside the box) , van ser constants i perseverants (no cal que us digui Galileu!), i també pacients, i també planificats, i innovadors, i .... van millorar la societat! i... és per totes aquestes qualitats que van establir el vincle entre la ciència i l'emprenedoria. 

A l'explicar el projecte, es van centrar molt en la idea, i en la importància d'explicar-la i de compartir-la, per veure què en pensen els altres. El Pol i la Núria, comentaven que moltes de les aportacions que han anat recollint les han incorporat en el projecte; valoraven positivament el treball en xarxa i en equip. Ara bé, s'ha de dir, que tant la Núria com en Pol tenen moltíssimes ganes d'aprendre, i d'aprendre de tothom, dels grans i dels petits: cal que no ho perdin mai!

Tal com està descrit en el seu bloc, el LAC, és un espai de lleure per a l'expressió i l'experimentació científica i tecnològica.  Però tot això ho amaneixen amb el pensament crític, tan necessari a la nostra societat: "som una societat molt crèdula", deia l'Eduard, alumne de l'optativa. I és cert, s'ha d'ajudar  que els nostres joves puguin prendre decisions amb sentit crític. Els emprenedors han de ser capaços de veure un problema, per donar-li una solució innovadora i, tal com deia la Núria, transformadora de la societat, i a la vegada que aquesta solució es pugui convertir en un model de negoci, en el sentit de ser prou atractiu pel mercat a qui va adreçat. Quin és el problema que van detectar l'equip del LAC? La manca de vocacions científiques, d'esperit científic i de sentit crític, i això ho van solucionar creant aquest espai : el LAC.

Abans d'iniciar el projecte dubtaven molt de la seva viabilitat, com tots els emprenedors; però va haver un fet que els va fer entendre que sí, que s'havia de fer i va ser la concessió d'una subvenció per part del  "Ministerio de Economía y Competitividad" a través de la "Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)", subvencions que també reben altres divulgadors científics molt mediàtics en el nostre país. També el recolzament de l'Ajuntament de Mataró i del Tecnocampus mitjançant el programa Xnergic, els ajudà a "creure's"  que la seva idea ERA BONA!!!!!

En un dels estudis de la OCDE Better Skills, Better Jobs, Better Lives, afirma que la majoria de les competències necessàries (estratègiques, de futur), no s'aprendran dins l'escola  sinó en altres entorns d'aprenentatge, com poden ser els grups d'esplai, els esports, actitvitats relacionades amb la dansa i la música, formació dins l'empresa,.... I això vol dir, que hi haurà d'haver entesa entre tots els components d'aquests entorns: ningú tindrà l'exclusivitat de la formació d'un jove, sinó que entre tots ajudarem a la seva formació. Pronostico, que, aquesta feina de conjunció no serà fàcil, però caldrà fer un esforç per acostar les posicions, amb l'objectiu de fer joves més competents per poder afrontar els reptes del futur, que ja el tenim aquí. 


LAC és i serà un d'aquests espais, un d'aquests entorns d'aprenentatge, que col.laborarà en la formació de tots aquests infants i joves fent-los més competents en un demà molt canviant. 

Felicitats pel projecte i molta força per tirar-lo endavant!







30 de gen. 2013

Seleccionats a Think Big Jóvenes

Aquest és el llistat de les 120 idees seleccionades pel programa Think Big Jóvenes patrocinat per la Fundación Telefónica  amb un munt de col.laboradors . 

 L'objectiu del programa és trobar idees innovadores entre els joves de 15 a 25 anys, que estiguin basades en "lo social i en lo local", mentoritzar-los i ajudar-los amb "seed capital".  

El seguiment del programa comportarà millorar les seves habilitats i competències emprenedores, les quals els hi serviran pel llarg de la seva vida professional i personal.

Idees molt potents que poden canviar el nostre entorn!!!!!







21 de gen. 2013

Competències bàsiques com a canvi de paradigma metodològic

El dia 16 de gener la Conselleria d'Ensenyament va presentar el document de desplegament de les competències bàsiques, que permetrà unificar i donar coherència al currículum. 

El treball permet una integració clara de les competències en el conjunt del currículum i al mateix temps vol ser una referència compartida per tot el sistema educatiu a l’hora de fer avaluacions tant internes com externes. A més, dota també de coherència entre els propòsits competencials de l’educació primària i els de l’educació secundària. 

El document estableix, en cada etapa i per a cada àmbit, quina és la gradació de les competències bàsiques que hauria d’assolir l’alumnat. Alhora, determina els continguts clau associats a cada competència i inclou un seguit d’orientacions metodològiques per tal que el professorat les pugui aplicar a l’aula.

 Suposa una adequació als objectius de la Unió Europea pel 2020



En l'enllaç de la presentació podeu trobar també les Competències bàsiques a l'Educació Primària.

Per trobar materials d'aplicació a l'aula podeu consultar:

ARC