Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autoestima. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autoestima. Mostrar tots els missatges

7 de gen. 2017

No ho veig clar que aquesta hagi de ser la manera....


Quan vaig escoltar la carta-viral del Pablo Poó, professor de Sevilla, als seus estudiants suspesos no vaig acabar d'entendre el perquè s'havia convertit en viral. Exactament, què estava dient de diferent del que algun dia van escoltar els meus avis, els meus pares, jo mateixa o els meus alumnes quan jo encara era una "profe" jove? I no parlo només dels missatges de professors, sinó també de pares, de tiets, de germans, per exemple. 

Els 51 anys que tinc i els 27 que estic en educació (des de la trinxera), la veritat és que ja estic de tornada d'aquestes demagògies. És més penso que no són útils, i menys quan es generalitzen d'aquesta manera. 

Si, per un costat, coneguéssim realment l'edat madurativa dels nostres alumnes, en cadascuna de les seves etapes, i per un altre, els estils d'aprenentatge de cadascun d'ells, eliminaríem aquest tipus de discursos "per a totes i tots", ja que no arriben enlloc. O sí que arriben, però per a uns quants ja que hi haurà aquell que en lloc de motivar-lo l'acabarà d'enfonsar. I sí, possiblement, a la tornada de Nadal, els alumnes de la classe del Pablo es posin les piles,... però això després de Nadal, i sobretot després de Setmana Santa, no passa sempre? Coneixem que el factor temps, en els adolescents no s'entén de la mateixa manera que els adults? 

I encara m'agrada menys els discursos generalistes amenaçant del futur que els hi espera! Quines ganes de viure-ho, no? O sigui, m'estan dient que el que vindrà és un autèntic desastre, i pretenem que això sigui motivador? "En sèrio"?El que estem dient és que estudiïn perquè el que els hi vindrà a sobre (que no oblidem és una herència nostra!) és per arrencar a córrer? 

Bé, segur que hi ha qui li agrada aquest tipus de missatges, però a mi no m'han funcionat mai amb tots els alumnes. Cal personalitzar-los per a cadascun i adaptar  allò que els hi anirà millor per tal que lluitin per alguna cosa: no és això el que volem?. Jo sóc més dels pitchs encoratjadors, dels que donen la possibilitat de canviar les coses que no els hi agraden, dels que creuen en ells, dels que els hi dóna oportunitat d'equivocar-se i tornar-se aixecar, dels que volen canviar el món, dels que els ajuda a prendre decisions,...però per a tot això, com molt bé diu el Carles Capdevila ,en les seves conferències cal que "deixem que facin coses" o és que no tots hem tingut 14,15 i 16 anys? 

Us deixo amb el discurs del Pablo. M'agradaria saber en el mes de juny, com li ha anat utilitzar aquesta estratègia... però el problema amb les ciències socials és que no podem tornar a experimentar amb una altra de diferent... de moment, ni els superordinadors que tenim encara ho fan... Sort, Pablo! 



2 de set. 2014

Setembre...1...

Un any més...i torna a començar el curs. És el clàssic Sant Tornemhi! 

Arribar a l'escola l'1 de setembre i veure bones cares, cares tranquil.les, relaxades,... són les mateixes: només han passat dos mesos; però al mig, unes vacances... llargues vacances. Som l'enveja de la societat!

Necessitem les vacances per adonar-nos que necessitem treballar. És un peix que es mossega la cua. I cal que rodi, i continuï rodant...

Tinc sort de fer la feina que faig. És veritat que fa mandra tornar a començar però vindran alumnes nous, amb projectes nous, amb ganes d'aprendre i ganes de compartir i això és un "subidón" any rera any. 

Aquest curs serà bo... ho sé... tinc un presentiment...

24 de nov. 2013

Qui diu que les nenes no volen ser enginyeres!!!!!

Faig una doble lectura d'aquest anunci. 

La primera és la gosadia d'aquesta empresa (http://www.goldieblox.com/) per trencar tòpics en els anuncis publicitaris sobre joguines: és original, divertit i amb un missatge molt clar. 

La segona lectura que en faig, és que encara ens queda molt camp per córrer a les dones en el món de la ciència i la tecnologia, així com també en el de la direcció, la política, la literatura, ... 

Hem avançat però encara continuem en percentatges molt baixos d'inserció de la dona en aquests camps professionals. Sheryl Sandberg a "Lean In" ho deixa molt clar dient que "...Warren Buffett ha afirmado en numerosas ocasiones que uno de los motivos de su enorme éxito era que solo competía con la mitad de la población." I aquesta afirmació ens hauria de fer reflexionar. 





9 d’oct. 2013

Josep Lluís Sánchez i Xavier Verdaguer

El dimarts 8 d'octubre, ens van acompanyar a les optatives de 3r ESO i de 2n Bat d'Emprenedoria que fem a l'Escola Pia de Mataró, dos...tsunamis de la innovació i l'emprenedoria: Josep Lluís Sánchez i Xavier Verdaguer. Tinc la sort d'haver compartit altres estones de la meva curta vida dins del "costat fosc" de l'empresa: creativitat, innovació, emprenedoria,... i sempre, sempre que els torno a veure em tornen a sorprendre. El Josep Lluís m'ha permès col.laborar en un dels projectes d'Infonomia i el Verdaguer ("¡el de verdad!") he tingut l'honor de tenir-lo com a "profe" en el Màster d'Emprenedoria i Innovació però també he anat a xerrades i tallers al Fòrum Impulsa, al Biz Barcelona, al Tecnocampus,...

I què van fer a l'escola? Doncs demostrar algunes coses que haurien de ser una constant en el sistema educatiu:

1. Transmetre la seva passió per la feina que estan fent. I no dic explicar: transmetre no és explicar, és molt més!. En educació formal i informal ens cal: més transmissió i menys explicacions.

2.  La creativitat es pot entrenar. Pots néixer més o menys creatiu, però com totes les habilitats aquesta també es pot adquirir. Amb els dos grups, varem fer activitats molt simples i amb molt poc temps (models de negoci que podem fer amb una vaca!), on va quedar demostrat que és possible treballar la creativitat; això sí, cal ser sistemàtic:
  1. FLUïDESA: Cal generar moltes idees, moltes,  i això s'ha de fer amb molt d'esforç
  2. FLEXIBILITAT: Cal acceptar totes les idees, hem de tenir respecte per totes les idees. 
  3. ORIGINALITAT: Molt important aquelles idees que ens semblen inusuals; s'ha de ser radical.
  4. COMBINAR: A vegades una sola idea no té valor per sí sola, però quan en combinem unes quantes el resultat és molt més ric,  dues bones idees combinades no sumen, sinó que multipliquen
3. Cal perdre la por, la vergonya,... a parlar a l'aula, i en públic. El respecte per les idees, aquest bé tant preuat i que sovint no li donem el valor que realment té. Quan respectem les idees, estem respectant les persones. 

4. Prototipar: van convidar en els nanos a provar els productes i els serveis que creïn, però prototipar de manera barata, molt barata, i no per validar sinó per veure com reacciona el mercat i el "targget" que ha d'utilitzar el prototipus. Els alumnes són "makers".

5. Ser valents i tenir actitud emprenedora: confiança en sí mateixos i llançar-se a presentar-se a concursos i a explicar a tothom les idees que tenen.

6. Fer equips diversos: gran insistència de tots els que estan pel món de la innovació. Són els equips multidisciplinaris els que generen millors models. Això sí, cal descobrir quin és el talent de cadascú (gran deficiència del nostre sistema); només així els podrem potenciar.

Ah! I no ens deixem mai l'anglès!!!!!!

Vull destacar dues coses, una de cadascú:

- Josep Lluís Sánchez: la connexió d'idees, jo no conec a ningú que ho domini com ho fa ell. És al.lucinant!

- Xavier Verdaguer: la transmissió de la seva passió; el Xavi encomana a tothom qui té al seu voltant, i jo crec que el gran secret és l'escolta activa que sempre, sempre fa. Està interessat i encuriosit en tot el que li expliquen.

I sobretot, sobretot, humilitat i altruisme. Dos personatges com aquests, els quals, no saps mai on poden ser (Miami, San Francisco, Las Palmas, Madrid,Barcelona...) , amb agendes molt molt apretades, que acceptin una activitat com aquesta amb nanos, no només mostren els dos valors que he comentat, sinó que a més mostren la importància que li donen a que els adolescents i joves, puguin desenvolupar aquelles habilitats i competències que segur necessitaran per la seva vida, ja sigui per poder treballar o per poder emprendre, tals com el treball en equip i  la comunicació.

Moltes gràcies a tots dos!  Això no es pot pagar de cap manera!!!!!








19 de febr. 2013

TEDxYouth@Barcelona: Meet the real youth

Va ser el 16 de febrer del 2013 en el marc incomparable del CCCB . Esperava l'event amb moltes ganes, com ja vaig "piular" unes quantes vegades, però la realitat va superar amb escreix totes les expectatives. Sóc seguidora de TED i me'n fascinen dues coses: la capacitat de comunicar i la capacitat d'innovar en qualsevol disciplina dels seus "speakers". 

Del TEDxYouth@Barcelona que vaig poder veure, podria explicar les històries de cadascun dels ponents, les seves experiències, la seva joventut,... però crec que això és fàcil de fer, o bé perquè hi vàreu estar o perquè ho vàreu seguir en "streaming" o perquè ho podreu veure en algun moment en el Youtube. També podria dir que els resultats dels seus projectes són excel.lents: cantant, ballant, fotografiant, jugant amb els números, essent subversius,  ....Però el que jo vull destacar és què tenien en comú tots aquests joves.

I què tenien en comú? Moltes habilitats, moltes competències, aquelles que realment t'ajuden a créixer personalment i professional però que en el seu cas, ho han viscut en molt poc temps. M'agradaria que totes les persones que no aposten pel talent dels joves haguessin pogut veure com han sobreviscut als èxits i fracassos de les seves experiències... quasi 4 hores amb aquests nanos desprenen l'energia necessària per viure  una eternitat. 

D'entrada, tots eren joves talentosos, d'aquells que possiblement a classe incomoden: inquiets, curiosos, cap quadrats, .... Cadascun d'ells amb aquell talent, que sovint costa tant fer-lo aflorar, o perquè no es valora (dansa, música,...) o perquè simplement sobrepassen la intel.ligència més bàsica (allò que diuen que la ignorància és agosarada). En segon lloc, passionals amb allò que feien; aquestes dues habilitats ja són un còctel "molotov" = talent + passió (de fet, dos dels elements claus segons Robinson en el seu "The Element"). Tanmateix, lluitadors i això vol dir, hores, hores, hores, i més hores dedicades a allò que t'agrada, i per tant, millorant encara més aquell talent innat. Però són hores, que els hi han passat sense voler, sense adonar-se, sense que realment passi el temps!

També eren molt resistents al fracàs: això encara sembla més difícil en els joves d'avui en dia. Els 12 nois i noies havien tingut experiències algunes d'elles molt frepants, i molt emotives com el cas de la Berta, provocant llàgrimes a dalt l'escenari i al pati de butaques (em va encantar el "No ploris,mama"), quan explicava com ens sentiríem si ens diguessin amb 16 anys que no pots fer allò que sempre has volgut fer, el teu somni, perquè l'havien d'ingressar a l' hospital,... però, com també ella diu, quan es tanca una porta se n'obre una altra, i en el seu cas va ser la fotografia. I encara un altre element en comú, que és la multidisciplinarietat: tots ells sempre s'han reunit de gent diversa, de diferents disciplines, diferents edats... van insistir molt, especialment l'Adrià Recasens, els projectes només seran bons si es treballa des de totes les perspectives. I és que és així: els que tenim més edat, ho hem pogut verificar: la multidisciplinarietat enriqueix (us imagineu una amanida només de color verd?).

En resum, talent, passió, esforç, gestió del fracàs,lluita, portes que s'obren i es tanquen, somniadors,... en tots i cadascun d'ells. 

El temps, a mi també, em va passar volant: les xerrades eren d'uns 18 minuts, i passaven dolçament: rient, emocionant, amb tensió,amb esperança,... 

Inici i final musical, la Sarai i la Sara, dues fantàstiques cantants amb nòduls i fent reeducació de veu, van obrir el TEDxYouth@Barcelona i els Brodas Bros, ballant Hip Hop el van tancar, amb moviment, música, bon rotllo, però també havent suat moltíssim des del moment que van decidir muntar la companyia.

Els dos Adrians (dos cracks de les telecomunicacions i els números), el Santi (investigant el seu casc), el LLuc i el Pol (qui diu que ballant Hip Hip no et pots guanyar la vida?) , la Berta(sentiments a flor de pell), la Walaa (ella sola ja és una experiència de vida), el Guillem (passió per l'Àfrica i pel fotoperiodisme: llenguatge universal), la Carmina (energia en estat pur!!!!!), la Sarai i la Sara (seguiu cantant!!!!), i el Pol ("todos tenemos un lado oscuro"! És broma Pol):  senyores i senyors, HI HA FUTUR!!!!!!! HI HA VIDA!!!! JO HO HE VIST!!!!!

Tinc una frase que resumeix molt bé el que vaig veure:  JO DE GRAN VULL SER COM ELLS. 

Felicitats a tot l'equip que han fet possible el TEDxYouth@Barcelona, a tots els partners i  a tots els friends!!!!!! Diuen les males llengües que aquest TED té noms i cognoms i que és Maria Santolaria. I molt bona la iniciativa dels post-it's on podies reflectir les sensacions, paraules o el que vulguessis de cadascun dels "speakers".

Fotografies de l'event:  http://statigr.am/tag/therealyouth/

 PD: la meva etiqueta la porto en el meu Kindle
















21 de set. 2012

Sumant capacitats: només així emprendrem!

Aquesta iniciativa m'ha cridat l'atenció per vàries coses:

  1. tothom pot emprendre un projecte si hi posa passió
  2. tothom té talent, però s'ha de descobrir.... i no és fàcil...
  3. cal un bon equip per poder desenvolupar els projectes
  4. la comunicació és clau per donar a conèixer els projectes
  5. les xarxes socials poden facilitar aquesta comunicació
i tot plegat farà que les matemàtiques no quadrin i que 2 + 2 = 5 o 6 o 7....


Fins aquí no he dit cap novetat; llegiu qui és l'Anna Vives i què ha fet, i després pregunteu-vos si emprendre és o no una actitud....






13 de maig 2012

Buscando trabajo on Vimeo

Qui són les persones que poden parlar millor de nosaltres? Els nostres avis! Això val més que un currículum!

Buscando trabajo on Vimeo





20 d’abr. 2012

Res s'ha de donar per perdut!


Un petit vídeo molt il.lustratiu en el que es veu que els prejudicis i les creences no serveixen per a massa. Res s'ha de donar per perdut.