Alex Huertas de Northweek a l'Escola Pia Mataró

Vaig conèixer el projecte de Northweek a través del programa Divendres de TV3 quan Pau Garcia-Milà en va parlar dins la seva secció. El vaig trobar molt interessant, no només per la seva originalitat (venda on-line d’ulleres de sol personalitzades "low cost" ), sinó per la baixa inversió inicial (només 12000 euros!!!!) i per la suma de les edats dels socis: entre els 3 sumen, aproximadament, 62 anys... vaja, que no estarien ni a la jubilació!

En el moment que el Pau ho exposava, vaig fer una piulada sobre el projecte, i sorpresa la meva, quan em van respondre el “tuit” dient que un dels fundadors era ex-alumne de l'Escola Pia de Mataró. Caram! I qui deu ser? I com és que no me n'he assabentat abans? - em vaig preguntar.

Encuriosida per saber qui podia ser, vaig anar per la via ràpida: Google, Northweek, primera entrada,... i deixar un missatge a Contacte. I em van respondre. L'objectiu era que vinguessin a explicar el seu projecte als alumnes d'Emprenedoria de 2n de Bat, i així va ser: el dimecres 9 d'octubre tenia a l'Àlex  Huertas a la porta de l'escola.

L’Àlex va començar explicant el projecte, però,....el que desitjaven els alumnes era que respongués allò que realment volien saber  (especialment el que en podien treure pel projecte que han de treballar a l'aula!!) i per tant, van començar  a preguntar, i preguntar,... ;  els alumnes de 2n de Bat estan a prop dels 18 i allà tenien un noi amb 20 anys, i això va facilitar aquest diàleg, vaja, com si estiguessin amb el grup d'amics!

Les preguntes van ser molt diverses :

• quin capital inicial van necessitar
• com el van aconseguir
• d'on van treure la idea
• quan decideixen muntar l’empresa
• quin era l'acord de socis
• com era la relació entre els socis
• quant temps destinaven a l’empresa
• si cobraven molt o poc
• si era compatible amb els estudis
• quants treballadors tenien i què cobraven per muntar les ulleres
•  com portaven el material fins a Vilassar, que és on tenen el taller
• on compraven el material per confeccionar les ulleres
• com feien arribar el producte als seus consumidors
• quina estratègia volien seguir a partir d'ara: internacionalitzar-se? Europa?
• quantes ulleres venien al dia
• si hi havia  diferència entre l'estiu i l'hivern en quant a la venda d’ulleres
• el perquè no estaven en el Tecnocampus dins la Incubadora 
• què en feien dels beneficis, si és que en tenien
• què els hi va costar el lloc web
• quina era la seva competència
• quin era el seu targget
• ...

i moltes coses més, tot el que ens va donar per una hora, que es va fer molt curta. 

De la xerrada m'agradaria destacar:   

- la joventut dels CEO : sovint és una dificultat,  especialment per trobar finançament degut  els prejudicis sobre els joves. 

- la perseverança: lluitar per allò que vols, creure en el teu projecte, i no defallir

- confiar en el teu projecte: ho van demostrar amb la inversió dels seus propis estalvis

- el disseny i la usabilitat d’un lloc web: bàsic per un negoci on-line, cal gastar-s’hi els diners!

- la força de les xarxes socials: la majoria de les vendes les fan a través de Facebook. 

- la importància de l'equip: la necessitat d'un bon clima de confiança i de transparència en els moments inicials de qualsevol projecte.

- la conveniència d’una previsió de vendes: un dels seus errors en els inicis; el problema que pot tenir això és : morir d’èxit! Cal tenir-ho molt en compte.

- no tot són tecnologies punta: portar un model de negoci d'un país a un altre (USA cap a Europa), d'una cultura a una altra,  també pot ser innovar, encara que sovint ho podem confondre amb copiar.  

- personalitzar productes i serveis: una de les tendències actual és la co-creació entre usuaris i productors. Ens agrada tenir productes o serveis dissenyats per un mateix.

- els FF & F:  importantíssims els Friends, Fools and Family per iniciar un negoci, són els que confien en el teu projecte!!!!!

- la simplicitat de la idea de negoci (Alfons Cornella diu que  fer les coses simples és complicat): sovint  pensem que  aquest model de negoci és molt “fàcil de fer”, sembla que tothom s'hi atreviria, però resulta que ho han fet ells, i no uns altres.

Ells tenen ganes que el negoci els hi funcioni, i així ho va explicar l’Àlex amb la nova inversió que han fet actualment i la recerca de nous proveïdors, però jo els diria que no tinguin por, que són molt joves, i que, tal com diu Pau Garcia-Milà, si han tingut una bona idea i l’han portat a terme una vegada, segur que ho poden tornar a fer.

I per altre costat, una darrera recomanació: que siguin humils i discrets; això sí que els farà grans!!!!!!

Molta sort en aquest projecte i en tots els que us vindran!  Veure joves “movent-se” és el que em fa confiar en el futur!!!!!

Biz, Biz, Biz,... Barcelona!

Ja ha passat, un any més! Tercer any del BizBarcelona. Com passa el temps....

Diuen que la primera vegada de qualsevol cosa que et succeeixi a la vida sempre més t'enrecordaràs. Ho corroboro amb el meu primer Biz fa 3 anys, sempre més el recordaré. Mai podré oblidar la invitació que em va fer arribar en Ricard Coma per poder anar als FP Emprèn ( premis al talent emprenedor dels joves que cursen FP a la ciutat de Barcelona) fet que em va fer conèixer tot aquest món de l'emprenedoria: “el lado oscuro “ de l'empresa.

Bé, anant al grà, volia comentar molt per sobre la meva estada en el Biz d'aquest any. De les 196 ponències, 510 contactes de Speed Networking, i no sé quantes coses més, jo  vaig assistir a unes 10 activitats, comptant el San Francisco-Barcelona. Malauradament no vaig anar als premis FP Emprèn, per qüestions laborals, però a la que vaig poder, vaig agafar el tren i cap al Biz! 

Ja portava la vena d'anar a l'event "màgic" del San Francisco- Barcelona, i allà vaig poder gaudir d'una ponència, de luxe assiàtic, sobre Open Innovation a càrrec de David López,  de El Bulli Foundation i de Pere Obrador de Fundación Telefónica. Quina entrada al Biz! Com relacionar la cuina i les telecomunicacions? Està clar que Open Innovation vol dir això, deixar que la innovació flueixi, sigui líquida, dins de les organitzacions, i les organitzacions han de ser permeables per poder sumar i multiplicar els seus productes i serveis. Reptes interessantíssims que han anat assolint aquestes dues grans companyies a través de la Innovació Oberta.

La següent ponència que vaig escoltar va ser la "Batalla d'Emprenedors versus Inversors" amb grans emprenedors i inversors, i gran, molt gran, moderador  Xavier Verdaguer. No va acabar essent tal batalla, però, crec que els emprenedors de la sala van poder aprendre aquelles coses més pràctiques, més útils per  quan han d'anar a buscar finançament. Estaven a la batalla: Luís Martín Cabiedes, Marcel Rafart, Ignacio Fonts, Angel García, Xavier Beumala, Marcos Cuevas, Antonio Rami i Glòria Molins. Es van posar d'acord amb la importància de saber transmetre la història del projecte, la  passió, el funcionament de l'equip, ... aspectes molt més importants que no pas “un Pitch i un PPT o Prezi de curset de 10 hores”.  També del problema "europeu" de no "pensar en gran" i de no arriscar tant, ni els emprenedors ni els inversors,  en els projectes com ho fan als USA. Tota la “batalla” va ser molt amena, i el Verdaguer va saber treure molt de suc de les intervencions.

Del dijous voldria destacar 3 coses. A les 11, una de les xerrades estrella: AlbertRiba, sobre El fracàs com a eina d'aprenentatge. Molt bona ponència, i l'Albert Riba, va estar "estupendo".  Aquest estiu em llegeixo el llibre. Aquí el material de la ponència.

el fracàs com a oportunitat d'aprenentatge from inPreneur

I a les 12 un altre crack, que, en dos mesos,  l'he anat a escoltar dues vegades, i sempre té coses interessants per dir: Pau Garcia-Milà.  Aquest "xaval" de 25 anys té la capacitat d'imbuir-te en totes les històries que explica, increïble! És la segona vegada que l'he sentit explicar l'experiència de la Tina Seeling a Stanford, i, com si hagués estat la primera; però també va explicar  el cas de la Maria Teresa Saperas, emprenedora de 82 anys, i el “model de negoci d'una vaca”, i com fer de manera gratuïta la web del Senat que "ens va costar" uns 400.000 euros.  Sé que no estan passant un bon moment a EyeOs, però ell està donant la cara, i afrontant els problemes pel davant, i això m'agrada de qualsevol persona. 

I el tercer event que vull destacar, es va repartir entre el matí i la tarda, i va ser conèixer la gent  d'Objetivo50 (és una associació europea), amb moltes ganes d'incorporar la gent sènior a les PIMES, i l'Institut Cerdà, explicant el projecte E3 sobre l'experiència i valor del ciutadà sènior, en concret en el voluntariat.

Aplaudir l'event FailCon, tot un dia dedicat a analitzar els fracassos dels emprenedors i com se’n van sortir, event nascut al Silicon Valley (no podia ser creat a un altre lloc que no fos als USA!).

En el Biz no només hi ha conferències, sinó també tallers, com el que va fer el Xavier Verdaguer sobre creativitat, o diferents maneres i metodologies de  Networking,  amb una de les estrelles que és l'Speed Networking, molt divertit de veure i de participar-hi.

Què hi trobo a faltar? Molta més emprenedoria social i les dones. Tinc la teoria que emprendre té un cert component irracional, i que possiblement faci que a les dones els hi costi més emprendre,  per allò de l'angoixa anticipada, la protecció de la família, ... aspectes molt culturals, i molt lligats a la nostra Mediterrània. Sigui per la causa que sigui, cal canviar-ho!

Bé, per acabar dir que vaig carregar les piles per estar un any sencer sense BizBarcelona. Va bé poder agafar aire de tant en quant, aire innovador i emprenedor. Per mi, és molt útil per afrontar cada dia de la meva vida.

 

 

TEDxYouth@Barcelona: Meet the real youth

Va ser el 16 de febrer del 2013 en el marc incomparable del CCCB . Esperava l'event amb moltes ganes, com ja vaig "piular" unes quantes vegades, però la realitat va superar amb escreix totes les expectatives. Sóc seguidora de TED i me'n fascinen dues coses: la capacitat de comunicar i la capacitat d'innovar en qualsevol disciplina dels seus "speakers". 

Del TEDxYouth@Barcelona que vaig poder veure, podria explicar les històries de cadascun dels ponents, les seves experiències, la seva joventut,... però crec que això és fàcil de fer, o bé perquè hi vàreu estar o perquè ho vàreu seguir en "streaming" o perquè ho podreu veure en algun moment en el Youtube. També podria dir que els resultats dels seus projectes són excel.lents: cantant, ballant, fotografiant, jugant amb els números, essent subversius,  ....Però el que jo vull destacar és què tenien en comú tots aquests joves.

I què tenien en comú? Moltes habilitats, moltes competències, aquelles que realment t'ajuden a créixer personalment i professional però que en el seu cas, ho han viscut en molt poc temps. M'agradaria que totes les persones que no aposten pel talent dels joves haguessin pogut veure com han sobreviscut als èxits i fracassos de les seves experiències... quasi 4 hores amb aquests nanos desprenen l'energia necessària per viure  una eternitat. 

D'entrada, tots eren joves talentosos, d'aquells que possiblement a classe incomoden: inquiets, curiosos, cap quadrats, .... Cadascun d'ells amb aquell talent, que sovint costa tant fer-lo aflorar, o perquè no es valora (dansa, música,...) o perquè simplement sobrepassen la intel.ligència més bàsica (allò que diuen que la ignorància és agosarada). En segon lloc, passionals amb allò que feien; aquestes dues habilitats ja són un còctel "molotov" = talent + passió (de fet, dos dels elements claus segons Robinson en el seu "The Element"). Tanmateix, lluitadors i això vol dir, hores, hores, hores, i més hores dedicades a allò que t'agrada, i per tant, millorant encara més aquell talent innat. Però són hores, que els hi han passat sense voler, sense adonar-se, sense que realment passi el temps!

També eren molt resistents al fracàs: això encara sembla més difícil en els joves d'avui en dia. Els 12 nois i noies havien tingut experiències algunes d'elles molt frepants, i molt emotives com el cas de la Berta, provocant llàgrimes a dalt l'escenari i al pati de butaques (em va encantar el "No ploris,mama"), quan explicava com ens sentiríem si ens diguessin amb 16 anys que no pots fer allò que sempre has volgut fer, el teu somni, perquè l'havien d'ingressar a l' hospital,... però, com també ella diu, quan es tanca una porta se n'obre una altra, i en el seu cas va ser la fotografia. I encara un altre element en comú, que és la multidisciplinarietat: tots ells sempre s'han reunit de gent diversa, de diferents disciplines, diferents edats... van insistir molt, especialment l'Adrià Recasens, els projectes només seran bons si es treballa des de totes les perspectives. I és que és així: els que tenim més edat, ho hem pogut verificar: la multidisciplinarietat enriqueix (us imagineu una amanida només de color verd?).

En resum, talent, passió, esforç, gestió del fracàs,lluita, portes que s'obren i es tanquen, somniadors,... en tots i cadascun d'ells. 

El temps, a mi també, em va passar volant: les xerrades eren d'uns 18 minuts, i passaven dolçament: rient, emocionant, amb tensió,amb esperança,... 

Inici i final musical, la Sarai i la Sara, dues fantàstiques cantants amb nòduls i fent reeducació de veu, van obrir el TEDxYouth@Barcelona i els Brodas Bros, ballant Hip Hop el van tancar, amb moviment, música, bon rotllo, però també havent suat moltíssim des del moment que van decidir muntar la companyia.

Els dos Adrians (dos cracks de les telecomunicacions i els números), el Santi (investigant el seu casc), el LLuc i el Pol (qui diu que ballant Hip Hip no et pots guanyar la vida?) , la Berta(sentiments a flor de pell), la Walaa (ella sola ja és una experiència de vida), el Guillem (passió per l'Àfrica i pel fotoperiodisme: llenguatge universal), la Carmina (energia en estat pur!!!!!), la Sarai i la Sara (seguiu cantant!!!!), i el Pol ("todos tenemos un lado oscuro"! És broma Pol):  senyores i senyors, HI HA FUTUR!!!!!!! HI HA VIDA!!!! JO HO HE VIST!!!!!

Tinc una frase que resumeix molt bé el que vaig veure:  JO DE GRAN VULL SER COM ELLS. 

Felicitats a tot l'equip que han fet possible el TEDxYouth@Barcelona, a tots els partners i  a tots els friends!!!!!! Diuen les males llengües que aquest TED té noms i cognoms i que és Maria Santolaria. I molt bona la iniciativa dels post-it's on podies reflectir les sensacions, paraules o el que vulguessis de cadascun dels "speakers".

Fotografies de l'event:  http://statigr.am/tag/therealyouth/

 PD: la meva etiqueta la porto en el meu Kindle

Seleccionats a Think Big Jóvenes

Aquest és el llistat de les 120 idees seleccionades pel programa Think Big Jóvenes patrocinat per la Fundación Telefónica  amb un munt de col.laboradors . 

 L'objectiu del programa és trobar idees innovadores entre els joves de 15 a 25 anys, que estiguin basades en "lo social i en lo local", mentoritzar-los i ajudar-los amb "seed capital".  

El seguiment del programa comportarà millorar les seves habilitats i competències emprenedores, les quals els hi serviran pel llarg de la seva vida professional i personal.

Idees molt potents que poden canviar el nostre entorn!!!!!

http://thinkbigjovenes.fundaciontelefonica.com/noticias/listado-de-los-120-proyectos-seleccionados

Com han canviat els currículums!

Dos exemples molt interessants de la creativitat que tenen els nostres joves. Se'm fa difícil pensar que el país no pugui oferir feina a joves competents. Com a país ens ho podem permetre?

Vídeo Curriculum de Núria Fusté

Vídeo Currículum de Raül Calàbria

Bloc de Raül Calàbria

VIII Jornada dels Ensenyaments Econòmics, Administracius i Comercials (1a part))

Aquest divendres vaig assistir a la VIII Jornada dels Ensenyaments Econòmics, Administratius i Comercials organitzada per l'ICE de la UAB i amb la col.laboració de l'Associació d'Ensenyants d'Economia i Empresa.

Començaré per la sessió inaugural que va anar a càrrec del Dr. Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada a la UAB.  El títol va ser:  La situació econòmica. Perspectives.

Va fer una ponència sense PPT i va mostrar, una vegada més, la seva capacitat de bon orador. Va descriure amb pèls i senyals com hem arribat a la situació que estem i també va donar algunes pistes de com sortir-ne. L'Oliver és un pou de dades, però les sap dosificar de manera que mentre l'escoltes et permet fer una fotografia de cadascuna de les etapes que va descriure. 

Iniciar l'exposició tot explicant la funció de l'economia: ha de servir per millorar les condicions socials de les persones i de la societat; a continuació, va començar fent una diagnosi de la situació (on estem, perquè hi estem) i finalment un Què hi podem fer?

Va definir el moment actual com una suma de tres crisis: la "nostra", la financera i la del deute sobirà. A la " nostra" hi haguéssim arribat de totes maneres, però sense la crisi financera que la va seguir, possiblement hagués estat una més de les moltes que hem tingut en l'economia espanyola, quasi totes elles provocades pel "totxo". I sumant la del deute sobirà és el que ha provocat que la situació actual sigui tan crítica.  El joc de números, dades, dates i personatges que va fer sorgir mostrà una vegada més la capacitat memorística i analítica de l'Oliver: la caiguda del mur, l'entrada a l'euro (que va néixer malament - va comentar -), la baixada dels tipus d'interès, el creixement immobiliari, el creixement demogràfic, el deute de les empreses espanyoles, el miratge de que érem rics, la UE, Merkel i Sarkozy, possible sortida d'Alemanya de l'euro, Helmut Kolh, George Bush pare,  ...

Oliver va plantejar que potser tot va començar amb la caiguda del mur de Berlín: l'èxit de l'economia de mercat per sobre de l'economia comunista, i la conseqüent reunificació alemana: no hagués pogut ser Prússia, per exemple? Hi havien altres possibilitats que no fossin la reunificació? Simplement va ser un plantejament...

En resum, la situació no és bona; una sola dada impactant: en el 2012 el deute exterior net espanyol és quasi d'1 bilió d'euros: es podrà pagar?

Oliver va destacar que les retallades són sí o sí (és com fer una devaluació antiga de les nostres pessetes) i  que hem de millorar les exportacions en allò que som bons: sobretot en turisme.Ara bé, va criticar que no és normal que a 7 mesos d'acabar l'any encara no es tinguin clars els pressupostos de l'Estat. Aquest fet no ajuda a conèixer quin és el camí a seguir.