24 d’ag. 2017

Audi's

Us vull parlar dels Audi's (tal com els hi deien entre els "dreamers") ja que encara no ho he fet i estic en deute amb ells i de l'experiència al Silicon Valley d'aquest Juliol 2017. No parlaré del projecte en sí, sinó de la vivència de l'equip. 

Sempre és important explicar l'origen de les coses. Tot va començar a l'Ifest, com aquell qui no vol la cosa. Un inici que poc m'ho esperava jo, i crec que ells tampoc,  que ara, en aquests moments podria estar explicant la meva/nostra experiència en el Silicon Valley en aquest Imagine 2017.

Dins l'Ifest, hi van haver tres equips guanyadors de cadascun dels reptes, i dels més joves d'aquests "teams", es va crear un equip per a poder participar a l'Audi Creativity Challenge: el Nil (jo havia estat la facilitadora de la seva taula), la Lídia i el Joan. El Xavier Verdaguer em va proposar fer de Driver de l'equip a l'Audi Creativity Challenge, prèvia consulta a la resta del team del Ifest, i sense pensar-m'ho massa vaig dir que si. Gràcies Xavi! Sense aquesta prèvia, no estaria parlant de tot això. 

Tot i saber les dificultats de la distància (el primer nom que vàrem tenir va ser Distance Isn't a Problem): un de Barcelona, una altra de Pradell de la Teixeta, un altre d'Olot, i jo de Mataró, vaig o millor dit, vàrem entomar el repte. Jo crec que tot l'equip podem afirmar que van haver dificultats, especialment perquè els equips necessiten "touch" i en aquest cas no el teníem, ni ens coneixíem tots físicament!

El projecte que havíem de desenvolupar aquest any a  l'Audi era sobre innovar en la cultura. Vàrem anar seguint l'Audi Creativity Challenge, amb menys temps que la resta ja que nosaltres vàrem començar el projecte en el gener, però amb insistència, skypes, recolzaments, Drive,... vàrem aconseguir presentar el vídeo final el dia 17 d'abril. Desenvolupar quina idea també ens va costar lo seu! 

El 15 de maig, rebíem la notificació que érem un dels 10 finalistes a la final de Madrid! Una gran sorpresa! I ens vàrem posar a treballar per la presentació final. Físicament, ens trobàrem tots plegats el dia 10 de juny per poder preparar molt bé la comunicació d'aquell esdeveniment.

I el dia 16 de juny cap a Madrid. El 17 de juny, sobre les 12:30 hores, aproximadament, sabíem que érem els guanyadors de l'Audi Creativity Challenge, i per tant, marxaríem a Silicon Valley a fer realitat el nostre projecte. Que fort, no? La il.lusió va ser tremenda (a moltes fotos se'm veia sense ulleres perquè estava plorant de l'emoció: jo, Estel Paloma, aconseguiria anar al Silicon Valley amb aquell equip de nanos, no m'ho podia creure!

El projecte Wherever You Want ja estava en marxa, doncs! Si és cert que la nostra vivència com a equip virutalment era molt gran, no ho era físicament, i necessitàvem aprofitar aquesta oportunitat, la d'estar 30 dies, 7 dies  la setmana i 24 hores,  per poder demostrar que també sabríem treballar a  nivell personal, de convivència.

I he de dir, que l'experiència ha estat excepcional, sense ser fàcil: ningú ens va dir que seria fàcil. No ens coneixíem, i crec que a partir d'ara, en cadascuna de les nostres vides, i haurà un abans i un després d'aquesta vivència. Almenys, per la meva part és així. 

I com és aquest equip? Cada membre té les seves coses, le seves particularitats, els seus punts de vista, les seves motxil.les vivencials (en el meu cas, és la mes gran), i tot i això, la compenetració ha estat molt bona, així, com també la interacció.

Hi havia una relació molt interessant entre cadascun d'ells individualment i jo, entre ells,  i com a equip. Són tres potes molt diferents i que totes aporten alguna cosa a l'equip. 

La Lídia era l'agregadora de l'equip, sempre amb un somriure encara que no hi estés massa d'acord; la coincidència amb mi era que les dues som molt exigents amb nosaltres mateixes (jo amb 51 i ella amb 16!), i això feia que, tinguéssim aquest feeling en els moments més crítics.  El Nil era el "jo vaig a la meva bola...fins que em deixin": en això també coincidíem força, i feia que la conexió fos bona. El Nil és dels que quan troba el seu filó, no para fins el final; i el Joan, era el motivat de l'equip, el que sempre estava engrescant; amb el Joan jo deia que érem com un matrimoni, els dos som capquadrats, i això feia que topéssim, que discutíssim, però no ens quedaven res per nosaltres, i això feia que poguéssim solucionar els problemes que teníem. Com en tota convivència de "4", vàrem tenir els nostres rifis-rafes, estira i arronsa,... però en general, crec que el fruit va ser molt bo. I així s'ha demostrat!

I planejant, sobrevolant,  sempre estava el Xavi, supervisant, opinant, criticant constructivament, donant sentit a tot el que anàvem avançant. 

El grau de responsabilitat, que sovint els hi exigia el propi projecte i també jo mateixa, a vegades els despistava una mica, però havíem d'actuar com a una start-up, on teníem uns objectius a assolir cada setmana, i s'hi havien d'arribar, costés el que costés i sense renunciar absolutament a res del que es feia dins del mateix programa Imagine. I a això, no hi estaven acostumats. I la responsabilitat vol dir: saber què fer, amb qui ho puc fer i quan ho he de fer. Bé... a vegades em feien patir una mica... per exemple el Joan amb la seva "cursa" nocturna...però ho va aconseguir i a ell li feia una il.lusió "tremenda" poder participar a la mitja Marató... què mitja... si la va fer tota! 

Les relacions que s'establien entre ells eren molt professionals, en el sentit que tenien clar el perquè estaven allà, i que hi havien fites a assolir, i malgrat que era un tema recurrent, de seguida entenien que s'hi havien de posar. En definitiva, no havíem de ser amics (si no calia), simplement, donar el resultat que ens estaven reclamant des d'Audi. I en aquest sentit, van demostrar una gran maduresa. A mi em va impressionar. 

Personalment vaig aprendre molt d'ells, però destaco una cosa de cadascú: la resiliència del Joan, les habilitats socials de la Lídia i l'eficiència del Nil, van ser els meus grans aprenentatges de cadascun d'ells. I com a equip, vaig aprendre a ser més "flow",  a que tot ha de fluir, i que també cal caure per a tornar-se a aixecar. 

Tots ens necessitàvem, però també tots necessitàvem els nostres espais, i penso que vàrem trobar l'equilibri. Respectar aquests espais, va ser molt important. 

En el projecte, els meus aprenentatges, a part dels temes més tecnològics (espectacular la realitat mixta i les Hololens), hi van haver dues vessants molt potents: el prototipatge i la comunicació. L'experiència d'aquestes dues potes, tant importants, en qualsevol emprenedor, start-up, m'han donat un bagatge en tant poc temps que segur podré plasmar en les meves vessants més professionals. 

Jo sempre parlo molt de l'actitud emprenedora, i que cadascú, individualment, l' ha de tenir i s'ha d'entrenar,  però he de dir que a Imagine, i després d'un mes de treballar intensament en un projecte, amb la Lídia, el Nil i el Joan, me n'he adonat que la millor actitud emprenedora és la que sorgeix del propi equip. Individualment, cadascun dels membres , treballàvem la nostra versió de l'actitud emprenedora, però la suma de tots, resulta una actitud emprenedora amb un resultat de projecte que millora a nivell exponencial. I si li afegim  la diversistat dels perfils, tot això encara fa un resultat molt més potent. 

S'ha demostrat: són els equips els que generen projectes potents a partir d'idees; equips compromesos amb el propi equip i amb el propi projecte, equips de perfils diferents, de disciplines diferents,... perquè en la diferència, en la diversitat és on hi ha la riquesa.

Gràcies, DIP Team o equip de Wherever You Want, o millor Nil, Lídia i Joan per tots els aprenentatges i gràcies, també per acceptar-me tal com sóc i fer que encaixés dins l'equip. 

Això, com molt bé dieu, només ha fet que començar. Agafeu embranzida pel que ens espera! 

Ah! I torno a dir gràcies Xavi per aquesta oportunitat! 







30 de jul. 2017

#SiliconValley2017 (I): Gracias!

48 horas de llegada a casa, y a punto de marchar para NZ... e intentanto digerir todo lo vivido en este mes. 

Hablaré mucho más de esta experiencia, pero la primera cosa que me dice el corazón que debo hacer es agradecer. Nunca puedes olvidar dar las gracias; las personas somos lo que somos gracias a otras personas que lo hacen posible. Quiero decir, porque hay equipos que lo hacen realidad! 

Y mi agradecimiento va en clave de un cuadrado perfecto (de momento), donde necesitamos todos los lados para poder verlo, para que exista. Y donde todos los lados son iguales, si no, la figura geométrica no sería un cuadrado. 

Mi primer lado del cuadrado, mi primer agradecimiento va a los "audis", los mejores "challengers"/"dreamers" (amor de driver)  del mundo! Nil, Lídia y Joan: 

  • Nil, con su adolescencia en su mejor momento: sí, es cierto,... pero con una eficiencia en la ejecución del proyecto fantástica.
  • Lídia, con su muy buen hacer, poniendo el lado más amable, pero a la vez muy exigente con su trabajo y con ella misma: deberás a aprender a vivir con ello. 
  • Joan, con su visión hacia delante; lo que se propone (ajustándose a sus posibilidades y esto es muy difícil con su edad) lo consigue. Esto hace que su lucha sea hasta la extenuación! 

Han trabajado muy duro. Lo constato: han seguido el ritmo marcado y hemos conseguido los hitos programados. Sí, lo sé: con alegrías, enfados, tristeza, remontadas, ... vaya con todo lo que implica colaborar casi 24 horas durante 1 mes con las mismas personas y con retos para conseguir. 

El siguiente  lado del cuadrado es para  Audi por darme y darnos, esta oportunidad. Oportunidad aprovechada al 100%, y yo aún diría más: al 200 %. Solo os pido que continueis con el concurso del Audi Creativity Challenge, para poder impregnar a otros jóvenes y drivers de esta actitud emprendedora. Whereveryouwant debe servir de ejemplo. 

El otro lado del cuadrado es para el staff: Berta, Núria, Sebas, Sandra, Sergi, Ideami, Clara, Marta, Mery (y Mia), Marc, María (la más pequeña del staff) y Daria (desde la lejanía) y  me dejo a uno para el final:
  • Berta, muchas gracias por plasmar de la mejor manera que tu sabes estos días vividos. Haces que todo lo ocurrido sea mágico. 
  • Nuria gracias por tu experiencia en los USA, tu saber hacer, tu saber decir las cosas de manera empática; espero ver el relato que has estado escribiendo en estos días! Muchas ganas!
  • Sebas, cuanto he aprendido de ti! Tu silencioso trabajo! Brutal!
  • Sandra, gracias por tu cariño con todos y para todos, y tu trabajo aún es más silencioso (mucho más que Sebas!). Increíble! 
  • Sergi: que crack que eres! Pero ¿cómo puedes saber tanto? 
  • Ideami: ostras! La cabeza te va a mil por hora... o a dos mil! A veces descansas, no? Focalizas en todo (¿o és una incoherencia lo que acabo de decir?).  Grande Ideami! 
  • Clara: sensata, atenta y, aunque a veces no lo parezcas, sensible con todo. 
  • Marta: terremoto Marta! Pata pim pum pam chimp! Pero ahí estás: ¿dónde vamos hoy, guys?
  • Mery (y Mia): gracias por tu paciencia con todos, tu escucha activa ha sido, para mi, muy úitil
  • Marc: otro que parece que no esté, pero y tanto que está! Está para todo y para todos! Gracias Marc! 
  • María: curiosa, muy curiosa, que capacidad de esfuerzo que tienes, y que gran corazón!
  • Daría: la solucionadora de todo lo que se le ponga por delante! Im-presionante! 


El último lado para los dreamers : Rocío, Marc, Alberto, Ernesto, Kitti, Sara, Joan Francesc, Jan i Xavi :

  • Rocío: la alegría de la huerta y eso que eres de Gijón.
  • Marc: gironí de pura cepa! El mayor de la familia, "el seny i la rauxa"
  • Alberto: talento para la música, pero también para compartir tu pasión por ella
  • Ernesto: México lindo! Tambíen la alegría de la huerta, pero en masculino! Sigui así!
  • Kitti: hungaresacanaria... que complicado, no? Vamos Kitti, suerte en tu emprendimiento!
  • Sara: una de las pequeñas, pero siempre muy positiva, con ganas de hacerlo todo! Comerse el mundo, no, Sara? Adelante que es tuyo! 
  • Joan Francesc: paso a paso, con firmeza... pero con un gran sentido del humor! 
  • Jan: objetivo, lucha, objetivo, lucha.... nunca te cansas! Go!
  • Xavi: orden, puro orden, sin pelos en la lengua pero con grandes habilidades sociales! 


Y todo esto, y mucho más que seguiré contando que es Imagine, se cierra con un círculo. Sí, la cuadratura del círculo: Imagine soluciona este gran problema matemático a lo largo de la historia. Y lo hace Xavi Verdaguer, él lo consigue. Consigue que los engranajes funcionen, que les equipos se motiven, que el ecosistema esté vivo! Y todo continua! Y todos son necesarios para que continue! Ningún lado es más importante que el otro! Esto es lo grande de Imagine! 

Seguiré hablando de Imagine... esto solo ha sido el principio. 

Muchas, muchas gracias a todos y todas! 




18 d’abr. 2017

14 d’abr. 2017

4 de març 2017

Hotel Invisible

Innovadora iniciativa de fundraising la que està fent la Fundació Ires amb el sector turístic a Barcelona. 


Segons dades d'ECAS el 97% de les empreses turístiques adherides a la campanya de la Fundació IReS l'Hotel Invisible ha renovat el seu compromís per aquest 2017. La iniciativa busca implicar el sector turístic en les problemàtiques socials i recaptar fons per finançar els quatre projectes de la Fundació IReS d'ajuda a famílies i persones en risc d'exclusió social: Aferra'tCasal en famíliaFils i Click. Durant el 2016, la campanya ha permès que 281 famílies hagin rebut atenció social, psicològica i educativa. Es poden fer donacions a través del web www.hotelinvisible.org.





29 de gen. 2017

Que xulo l'article de l'Ara Emprenem: Del pati de l'escola a la llista Forbes...

Que xulo l'article de l'Ara Emprenem d'avui sobre Sharge, l'Àlex, el David i l'Elsa. Gràcies per ser com sou! Gràcies @paulasolanas
Via @DiariAra


http://emprenem.ara.cat/innovacio/Del-lescola-llista-Forbes-emprenedors_0_1732626741.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara


Del pati de l’escola  a la llista Forbes dels emprenedors / BERTA VICENTE / IMAGINE


Del pati de l’escola a la llista Forbes dels emprenedors

Tres estudiants de l’Escola Pia de Sarrià creen Sharge, un dispositiu per compartir els carregadors de cotxes elèctrics entre empreses i particulars


Algunes empreses neixen en garatges de la costa oest americana, reunions que s’eternitzen durant hores o cafès entre amics que es converteixen en pluges d’idees. I d’altres ho fan al pati d’una escola barcelonina. Àlex Sicart tenia 16 anys quan va veure l’oportunitat d’apuntar-se al concurs Audi Creativity Challenge, organitzat per la marca de cotxes per fomentar la innovació entre els joves. El repte era crear una empresa que solucionés un problema relacionat amb la mobilitat. El premi, passar tot un mes a Silicon Valley desenvolupant la idea i convertint-la en un model de negoci vàlid. “Jo tenia el perfil tècnic, però necessitava dos components més per presentar-me al concurs”, explica Sicart. És per això que durant l’hora de descans va decidir creuar el pati de l’Escola Pia de Sarrià i etzibar-li aquesta proposta a un dels seus companys de classe: “¿Vols venir amb mi a canviar el món?
David Andrés era un dels millors alumnes de la classe d’oratòria i el perfil de comunicador que necessitava el projecte. El tercer membre de l’equip, segons Sicart, havia de ser una noia. “Amb tres nois treballant junts no hauria sortit res bé”, fa broma. L’escollida va ser Elsa Rodríguez, que ja havia participat en altres concursos d’emprenedoria social a través de l’escola. L’última peça que els faltava era un mentor que els guiés durant el projecte. “Vam parlar amb professors i coneguts; tothom ens deia que no podien marxar un mes sencer als EUA i ens vam desanimar”, lamenta Sicart. Fins que van topar amb Joan Viladomat, l’emprenedor en sèrie català que els va ajudar a posar les idees en ordre per presentar la seva proposta al jurat d’Audi.
Així va néixer Sharge, una plataforma per compartir carregadors per a cotxes elèctrics. Els tres alumnes van crear un dispositiu -anomenat Sharger- que permet convertir qualsevol endoll en un punt de càrrega per a aquest tipus de vehicle. Així doncs, es van inspirar en les plataformes de l’economia col·laborativa per desenvolupar el model, ja que els particulars poden deixar els seus carregadors a altres usuaris de la xarxa. “El primer prototip era un rotllo de paper de vàter, però ens ajudava molt per explicar de manera visual què volíem fer”, explica Sicart. A més, el sistema té el suport de la tecnologia blockchain, que els permet registrar de manera segura les transaccions que es fan a través de la plataforma.
Mesos després, durant el veredicte final del concurs, la directora de màrqueting d’Audi treia d’un sobre el nom que volien sentir: Sharge. La victòria els va posar rumb a San Francisco, on van passar tot un mes validant i fent retocs al dispositiu que havien creat. “Anar a Silicon Valley t’obre els ulls a coses molt més grans i et fa créixer personalment per descobrir què vols fer realment”, explica l’estudiant. De fet, durant la seva estada, l’equip de Sharge va conèixer empleats de gegants tecnològics com Google, Facebook o Apple que els van aconsellar sobre com millorar la seva idea. Per exemple, es van adonar que el model no podia ser igual als Estats Units que a Espanya. Al mercat americà, els usuaris vivien més en cases unifamiliars, mentre que a l’estat espanyol s’havien de centrar en comunitats de veïns i espais com ara centres comercials, edificis d’oficines o escoles. “A la tornada, vam dormir una setmana, va ser molt intens!”, exclama Sicart.
El viatge els va motivar a seguir amb l’empresa, però combinar l’emprenedoria amb els estudis de primer de batxillerat no és una tasca fàcil. “Dedicar-nos a Sharge a temps parcial és un obstacle, ja que ens hem de centrar en els estudis”, reconeix l’emprenedor. Tot i així, no s’han aturat. De moment, estan en converses amb Endesa per entrar a la seva acceleradora de start-ups relacionades amb l’energia i la tecnologia blockchain. Voldrien començar a testar el prototip amb usuaris finals, però la prova pilot podria no arribar fins a finals d’any.
L’èxit de Sharge ha dut una altra sorpresa a l’Àlex: la setmana passada el van incloure a la llista dels joves més influents d’Europa que publica cada any la revista Forbes. De fet, assegura que no sap qui el va nominar a la publicació. De totes maneres, no és la primera vegada que emprèn. Amb 12 anys ja va guanyar el premi Start-up School amb una aplicació per organitzar-se els deures. “Encara no sé si vull anar a la universitat quan acabi el batxillerat”, explica l’estudiant. El que sap del cert és que continuarà aprenent per mitjà dels anomenats bootcamps, els cursos intensius de programació. Considera que la formació és important, però el camí conservador l’avorreix.

    24 de gen. 2017

    #27co-session: ARTIFICIAL INTELLIGENCE FOR BUSINESS

    Com sempre sorprenent les co-session de http://www.co-society.com/   En aquest cas per parlar sobre la Intel.ligència Artificial aplicada als negocis.
    Donant un tomb des del que diu la ciència, fins les petites empreses passant per les grans corporacions. Un món fascinant, i que ens va arribant "sin prisa pero sin pausa"

    Moltes gràcies Alfons, per convidar-me a l'event!


    Aquí el resum en vídeo de la jornada