Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Màster. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Màster. Mostrar tots els missatges

19 de des. 2012

Petita reflexió: el Màster en Emprenedoria i Innovació s'ha acabat!


Tot comença i tot s'acaba.... i el Màster en Emprenedoria i Innovació també. El divendres 21 de desembre, si el món no s'ha acabat, hi haurà l'Acte de Graduaci ( si ho esteu llegint, és que encara hi som tots!!!!)

Va començar un 14 d'octubre del 2011...no!!!!! Realment va començar un 10 d'octubre amb un mail d'en Ricard Bonastre, creador i senyor del TFM -  a més de coordinador - , on ens indicava que havíem de fer un grup amb persones que no coneixíem, amb uns documents que ens parlaven d'Open Innovation, Thinking outside the box (de quina caixa estan parlant?), zona de confort (el meu sofà!),...i d'altres paraulotes que no sabíem massa bé el que volien dir i que havíem de fer una presentació el dia 14!!!!! I tot això amenitzat amb l'anglès!!!! Però, on m'havia apuntat?????? El nom de la primera ponent, ni tant sols sabia com es pronunciava (encara ara em costa...).

 Què passava en el món per aquells dies? Doncs a punt estava el moviment del 15-O, l'erupció del volcà a la Illa de Hierro, unes cooperants eren segrestades a Kènia, estàvem a les portes de les eleccions del 20-N a Catalunya, Romney era favorit a les primàries, Steve Jobs havia mort, l'IVA general estava al 18 %, s'estrenava El Rei Lleó a Madrid, ....i,... a més a més, en el Tecnocampus de Mataró, iniciàvem el Màster.

Quin cap de setmana! Crec que tots i cadascun dels  assistents a les xerrades de la Jaione ens en recordarem sempre, especialment per la seva vitalitat i la seva implicació amb el projecte cooperatiu de Mondragon. I també recordarem la diversitat cultural que hi havia a l'aula: Colòmbia, Xina, Venezuela, Mèxic, Canovelles, Sant Cugat, Barcelona, Mataró, .... Ja ens entendríem tots plegats?

Des de la Jaione fins l'Alexandra Etel, han passat un munt de professors i professores que tots ens han deixat, d'alguna manera o d'una altra una petjada, ni millor ni pitjor, simplement diferent. Noms mediàtics com Xavier Verdaguer, universitaris com Llorenç Bagur o compromesos amb el seu projecte com Jordi Martí, passant per Albert Rof, Alberto de Frutos, o la Itxaso (ai, Itxaso, com ens vas fer patir!!!!!),  també l’Alex i el Víctor amb les xarxes, el Pere Calviño i les operacions,...la Yolanda i els objectius vitals,,...tots i totes ens han aportat alguna cosa, i ens han servit per anar omplint la motxil.la de coneixements i d'experiències que buscàvem en aquest Màster.

Però les classes, era la part divertida del Màster. Ens trobàvem un grup de persones, molt diferents, però amb inquietuds semblants, i que compartíem que això de l'emprenedoria i la innovació, és   l'aposta que necessita fer un país per poder créixer com a societat i per canviar les seves estructures. 

I si hi ha una part divertida, n'hi ha d’haver una altra que no ho seria tant, però això sí, molt engrescadora, i que implicava esforç, temps, constància, mal de caps,....: treballar com ho fa un emprenedor, i això volia dir: transformar un somni en una realitat...  I amb l'acompanyament dels nostres tutors i tutores, amb el seu seguiment, i la seva paciència, varem anar desenvolupant el nostre projecte. Quina evolució que varem fer tots, des de la nostra primera exposició fins a la darrera en el mes de juliol del 2012! Espectacular, varem créixer tant: nosaltres i els projectes. I el recolzament entre tots? Desitjar-nos sort, donar-nos ànims, recolzar cadascuna de les nostres presentacions,... Malgrat que els tutors i tutores eren molt crítics nosaltres aguantàvem el tipus com podíem!!!! Podria destacar alguna frase mítica, però... perquè? Si una cosa he après és que hem de ser positius i mirar endavant, i això vol dir, oblidar el que no t'aporta res, i recordar tot allò que t'ajuda a caminar. 

I amb tot això la Màrian, sovint una més a l'aula, però sense oblidar la gorra de Directora.  Quants mails hem rebut de la Màrian!!!!! Curts i precisos, sense dilacions.

Quan vaig començar el Màster, i algú em preguntava de què fas el Màster? Jo responia d'Emprenedoria i Innovació, i em deien: i això què és????? Realment em costava dir el què era, però ara em resulta molt fàcil: Emprendre és una actitud. 





15 de maig 2012

Xavier Verdaguer: emprendre, felicitat i Imagine


El divendres 11 de maig ens va visitar el, cada vegada més mediàtic, Xavier Verdaguer, al Tecnocampus de Mataró, dins del cicle de conferències emprenedores que es promouen des del "Màster en Emprenedoria i Innovació".  No era la primera vegada que ens visitava. Ja el mes de novembre vàrem poder gaudir de les seves classes, i, evidentment, vàrem acabar amb un Supertramp!



El Xavier va dividir la xerrada en 3 àmbits: emprendre, felicitat i Imagine. 

A l'iniciar la ponència va avisar que faria una exposició molt similar a la del programa Singulars de TV3 amb alguna petita modificació, però això no havia de ser cap problema!

Va començar, així doncs, fent un breu repàs a la seva vida detallant els personatges i fets que l'han marcat:en la seva infantesa, el professor Frank de Copenhaguen per la seva capacitat de millorar l'entorn més immediat i ja molt més recent, les crisis tant econòmica com personal. (Per entendre on ets, cal descobrir d'on vens, però sense condicionar-te el futur - Mario Alonso - ).

Verdaguer va destacar dues paraules:
SOMNIS + RISC

la  suma de les quals  han de portar a l'ÈXIT. És clau, doncs, descobrir el que t'apassiona, el teu somni  i dedicar-hi tot el temps del món: només així els somnis es convertiran en realitat.

Ens va explicar el perquè de l'èxit del Silicon Valley, què succeeix allà que des de fa 70 anys (amb millors i pitjors èpoques),  s'ha convertit en un referent en l'emprenedoria i la innovació. Verdaguer afirma que s'ha creat un ecosistema que facilita el desenvolupament d'emprenedors innovadors. I va mostrar aquest puzzle:




El sistema educatiu és el centre, el motor (universitats com les d'Standord; Stanford és soci de Google!) no només per la qualitat dels seus aprenentatges sinó també pel sistema de finançament (més de la meitat dels seus estudiants estan becats) i pel retorn a l'ecosistema en forma de beneficis socials i econòmics de les empreses que s'han creat i que han tingut èxit.  I al seu voltant, què hi apareix?

  • El talent (més de la meitat dels universitaris són estrangers, i per tant, diversos, diferents, heterogenis,...).
  • La qualitat de vida (clima de Califòrnia).
  • Els inversors (Sand Hill Road).
  • Empreses innovadores.
  • Cultura emprenedora des de la Primary School.
  • Networking: events entre emprenedors i inversors. 
Què tenim de diferent a Catalunya? L'ecosistema es pot replicar? Què ens fa falta? La cultura emprenedora, és la peça del trencaclosques que no hi és. La resta ho tenim o es pot aconseguir fàcilment: bones universitats, inversors, talent, Barcelona:la seva marca i els seus events,... però cal treballar molt la cultura emprenedora des d'edats primerenques: comunicació oral, presa de decisions, cultura del fracàs, habilitats socials, gestió del risc... Verdaguer va parlar de canviar el sistema educatiu.

 

El concepte d'emprendre, segons Verdaguer, va més enllà de fer empreses. El considera una actitud, una manera de fer: cal persones emprenedores dins de les empreses, dins de l'administració pública,  per crear la teva ocupació, en l'àmbit social,... Aquest concepte d'emprenedoria, el d' adquirir habilitats i actituds emprenedores és el que cada vegada està més extès entre els gurus de l'emprenedoria. 


 I quines són les característiques que han de tenir els emprenedors? 

RISC + PASSIÓ + SER POSITIU

Va incidir molt en ser positiu respecte a la vida. Això portarà a reconèixer les oportunitats, aprendre a sumar esforços, a convertir els impossibles en possibles, i a veure que, tal com diu Pau Garcia-Milà, TOT ESTÀ PER FER.

La segona part de la conferència va ser al voltant de la FELICITAT. Davant la pregunta què cal per ser feliç, el Xavier ho va explicar amb un cercle molt entenedor:



  • Cal descobrir la teva passió i posar-hi el focus.
  • Cal treballar, cal arriscar, cal superar obstacles per realitzar-la.
  • És possible que això reverteixi en diners, que hi hagi reconeixement social; però la felicitat encara no hi és.
  • La felicitat comença quan fas el retorn a la societat, en forma de diners, en forma d'una millora... 
  • i sobretot, la comparteixes!
  • i el cercle pot tornar a començar.
En Xavier es va referir a Punset quan va dir: "La felicitat és l'absència de por".

Emprendre és una fantàstica aventura que ajuda a assolir la felicitat, sempre i quan executis cada pas d'aquesta roda. Jo encara diria més. En una de les classes del Màster, un inversor va comentar que una vegada va sentir: "Emprender es la cosa más excitante que se puede hacer con ropa", frase que ho diu tot! (no ens va dir l'autor per prudència, però era molt conegut).

I ja en la tercera part de la conferència va pujar Hugo Pardo a l'escenari, company de Verdaguer en diferents projectes, un d'ells Imagine.

Entre els dos varen explicar el programa Imagine que té dos grans objectius:
  • generar idees que canviïn el món
  • canviar la vida de les persones que facin el programa
Dotze "dreamers" aniran al Silicon Valley en el centre de creativitat Imagine per treballar de manera diferent, per pensar diferent, per sortir de la zona de confort i de la tribu,  per desenvolupar el pensament lateral, pel mític "thinking outside the box", per conèixer com pots respondre davant  d'ambients transgressors, expressions totes elles molt lligades als gurus de la creativitat, com Sir Ken Robinson o Cristobal Cobo.

Dotze "dreamers" que a la seva tornada podran expandir el seu  nou "knowledge" per allà on vagin. Seran els escollits per estar en contacte amb aquest ecosistema anomenat Silicon Valley. I mica en mica la taca anirà essent més gran, i perquè no: podran ser capaços de dissenyar un nou model de pais(?)

Tant Hugo com Xavier van insistir molt en la necessitat de canviar el sistema educatiu i fer un model on tota la comunitat educativa se senti integrada, ja siguin els professors, els pares i els alumnes.  Cal canviar l'educació per a poder tenir alumnes capaços de reinventar i repensar la societat, l'economia, la política, la ciència, l'art, ...

El torn de preguntes va ser molt extens. Tothom volia intervenir, però està clar que el temps és finit. Les qüestions van girar al voltant dels criteris per anar a Imagine, de la importància de treure versions Beta (encara que sembli que no són perfectes cal observar com reacciona el mercat), com convertir un somni en realitat, la importància de verbalitzar la idea (s'ha acabat el silenci: verbalitzar una idea també vol dir comprometre's amb ella), buscar partners que ajudin en el projecte (cal fer equips de persones diverses),  com es pot arribar a Imagine si els recusos són limitats i fins i tot potser ni arriba la idea del projecte (com fer-ho extensible a països amb pocs recursos), ... Totes elles van ser respostes, també, per la Dr. Itxaso del Palacio, coordinadora de les jornades d'especialització en emprenedoria i innovació.

Vespre, doncs, molt enriquidor. I encara més, compartir una estona amb persones positives ajuda a tenir una altra perspectiva de la realitat crua que estem vivint.

Vull acabar amb el mateix vídeo amb què en Xavier va finalitzar la ponència (els alumnes del Màster ja el coneixíem a través d'un altre professor, en Jordi Martí recentment premiat amb el Call to Innovation 2012), i que malgrat és un anunci publicitari, serveix per plasmar el que pot ser l'actitud emprenedora.




Per últim, tres reflexions personals de la jornada:

  • Tant de bo els educadors entenguin que el sistema educatiu s'ha de canviar i que està a les nostres mans (sóc educadora), no en la dels polítics o directius.
  • Tant de bo que programes com el d'Imagine poguessin arribar a tots els països del món: el talent està molt molt amagat , segurament en llocs inhòspits i recòndits, on segur hi ha persones emprenedores amb capacitat de modificar el seu entorn i que la vida no només els canviaria a ells sinó també a tot el seu voltant.
  • Les actituds emprenedores i innovadores són universals, les diferències entre els continents són molt petites.
Gràcies Xavier!


Xavier Verdaguer en el Tecnocampus


Xavier, Hugo i Itxaso en el torn de preguntes