19 de des. 2012

Petita reflexió: el Màster en Emprenedoria i Innovació s'ha acabat!


Tot comença i tot s'acaba.... i el Màster en Emprenedoria i Innovació també. El divendres 21 de desembre, si el món no s'ha acabat, hi haurà l'Acte de Graduaci ( si ho esteu llegint, és que encara hi som tots!!!!)

Va començar un 14 d'octubre del 2011...no!!!!! Realment va començar un 10 d'octubre amb un mail d'en Ricard Bonastre, creador i senyor del TFM -  a més de coordinador - , on ens indicava que havíem de fer un grup amb persones que no coneixíem, amb uns documents que ens parlaven d'Open Innovation, Thinking outside the box (de quina caixa estan parlant?), zona de confort (el meu sofà!),...i d'altres paraulotes que no sabíem massa bé el que volien dir i que havíem de fer una presentació el dia 14!!!!! I tot això amenitzat amb l'anglès!!!! Però, on m'havia apuntat?????? El nom de la primera ponent, ni tant sols sabia com es pronunciava (encara ara em costa...).

 Què passava en el món per aquells dies? Doncs a punt estava el moviment del 15-O, l'erupció del volcà a la Illa de Hierro, unes cooperants eren segrestades a Kènia, estàvem a les portes de les eleccions del 20-N a Catalunya, Romney era favorit a les primàries, Steve Jobs havia mort, l'IVA general estava al 18 %, s'estrenava El Rei Lleó a Madrid, ....i,... a més a més, en el Tecnocampus de Mataró, iniciàvem el Màster.

Quin cap de setmana! Crec que tots i cadascun dels  assistents a les xerrades de la Jaione ens en recordarem sempre, especialment per la seva vitalitat i la seva implicació amb el projecte cooperatiu de Mondragon. I també recordarem la diversitat cultural que hi havia a l'aula: Colòmbia, Xina, Venezuela, Mèxic, Canovelles, Sant Cugat, Barcelona, Mataró, .... Ja ens entendríem tots plegats?

Des de la Jaione fins l'Alexandra Etel, han passat un munt de professors i professores que tots ens han deixat, d'alguna manera o d'una altra una petjada, ni millor ni pitjor, simplement diferent. Noms mediàtics com Xavier Verdaguer, universitaris com Llorenç Bagur o compromesos amb el seu projecte com Jordi Martí, passant per Albert Rof, Alberto de Frutos, o la Itxaso (ai, Itxaso, com ens vas fer patir!!!!!),  també l’Alex i el Víctor amb les xarxes, el Pere Calviño i les operacions,...la Yolanda i els objectius vitals,,...tots i totes ens han aportat alguna cosa, i ens han servit per anar omplint la motxil.la de coneixements i d'experiències que buscàvem en aquest Màster.

Però les classes, era la part divertida del Màster. Ens trobàvem un grup de persones, molt diferents, però amb inquietuds semblants, i que compartíem que això de l'emprenedoria i la innovació, és   l'aposta que necessita fer un país per poder créixer com a societat i per canviar les seves estructures. 

I si hi ha una part divertida, n'hi ha d’haver una altra que no ho seria tant, però això sí, molt engrescadora, i que implicava esforç, temps, constància, mal de caps,....: treballar com ho fa un emprenedor, i això volia dir: transformar un somni en una realitat...  I amb l'acompanyament dels nostres tutors i tutores, amb el seu seguiment, i la seva paciència, varem anar desenvolupant el nostre projecte. Quina evolució que varem fer tots, des de la nostra primera exposició fins a la darrera en el mes de juliol del 2012! Espectacular, varem créixer tant: nosaltres i els projectes. I el recolzament entre tots? Desitjar-nos sort, donar-nos ànims, recolzar cadascuna de les nostres presentacions,... Malgrat que els tutors i tutores eren molt crítics nosaltres aguantàvem el tipus com podíem!!!! Podria destacar alguna frase mítica, però... perquè? Si una cosa he après és que hem de ser positius i mirar endavant, i això vol dir, oblidar el que no t'aporta res, i recordar tot allò que t'ajuda a caminar. 

I amb tot això la Màrian, sovint una més a l'aula, però sense oblidar la gorra de Directora.  Quants mails hem rebut de la Màrian!!!!! Curts i precisos, sense dilacions.

Quan vaig començar el Màster, i algú em preguntava de què fas el Màster? Jo responia d'Emprenedoria i Innovació, i em deien: i això què és????? Realment em costava dir el què era, però ara em resulta molt fàcil: Emprendre és una actitud. 





15 de des. 2012

Què és la zona de confort?

Durant el Màster que vaig cursar l' any passat, si van insistir en alguna cosa, va ser en la necessitat de sortir de la zona de confort, si el que pretenem és ser creatiu per a poder innovar. Aquest vídeo explica d' una manera molt visual què vol dir estar dins o estar fora d' aquesta zona. Cal saber que el que hi ha a fora és màgic!  Són 7 minuts; vinga que val la pena!!!!!





10 de des. 2012

Sorpresa a l'Església de Canet


Aquest diumenge, 9 de desembre del 2012, a l'església de Canet de Mar, em vaig sorprendre quan en el seu interior i al costat de la porta, vaig veure una màquina de "vending". M'imagino que els feligresos d'aquesta parròquia ja hi estan acostumats, però per mi i quants més, va ser una autèntica sorpresa.

Després de pensar (els que la vàrem veure), en diferents possibilitats (espelmes, el full parroquial, aigua beneïda, begudes, ...), finalment un d'ells va decidir posar-hi una moneda per treure'n l'entrellat.



Màquina de "vending" a l'Església de Canet




















I va sortir un ciri. 

Dues mides de ciri

Felicito la iniciativa!!!!


2 de nov. 2012

Dosi de pensament positiu: #Paro0

Interessant reportatge realitzat per Floqq, web on podreu trobar píndoles de formació en habilitats que demana el món laboral.




#Paro0 from Floqq on Vimeo.

21 de set. 2012

Sumant capacitats: només així emprendrem!

Aquesta iniciativa m'ha cridat l'atenció per vàries coses:

  1. tothom pot emprendre un projecte si hi posa passió
  2. tothom té talent, però s'ha de descobrir.... i no és fàcil...
  3. cal un bon equip per poder desenvolupar els projectes
  4. la comunicació és clau per donar a conèixer els projectes
  5. les xarxes socials poden facilitar aquesta comunicació
i tot plegat farà que les matemàtiques no quadrin i que 2 + 2 = 5 o 6 o 7....


Fins aquí no he dit cap novetat; llegiu qui és l'Anna Vives i què ha fet, i després pregunteu-vos si emprendre és o no una actitud....






29 d’ag. 2012

La Educación Prohibida

Ningú que cregui que el canvi  en el sistema educatiu és possible,  pot deixar de veure aquesta pel.lícula/documental. 

No us deixarà indiferents.



Per entrar en el lloc web, clica aquí

Piles carregades!

Au som-hi... que no ha estat res!

Torno a enganxar el fil del bloc...

Estic segura que serà un any ple de novetats, no totes bones ni totes dolentes,.... 

Un any on caldrà més que  mai reinventar-nos totes i tots!

Fins ara!



12 de jul. 2012

Altra vegada Cornella: Update Educació

Alfons Cornella i Antonella Broglia, entre les moltes habilitats i aptituds que tenen, és que són grans comunicadors.
El 28 de juny, a les 6 de la tarda, començava puntualment l'Update Educació, emmarcat dins el Forum Impulsa 2012 a la  Factoria Cultural Coma-Cros de Salt (Girona).
Dues inteses hores varen passar  a una velocitat de vertigen amb Cornella i Broglia; va ser una exposisió en format TED, molt dinàmica, i amb poc temps per desconnectar: és impossible fer-ho tenint al davant aquests dos monstres!  Moltes coses són les que em fascinen de Cornella, però la que més és la capacitat d'aglutinar i endreçar un munt d'informació al voltant d'un tema que, a priori, no és la seva especialitat; però la pregunta és:  quina és la seva especialitat?

L'exposició es va dividir en 10 punts, el que ells van anomenar: Un recorregut per les noves idees i conceptes en educació.  

Vaig a intentar fer un breu resum, fet complicat, de cada un dels 10 punts (podeu consultar el link on posa UpDate Educació), apuntant les webs i projectes més interessants sobre les que varen parlar. En el punt 9, es on Cornella va resumir les noves idees.

La Consellera hi va ser present. El missatge haurà arribat a la Conselleria d'Ensenyament? Esperem que així sia. 

  1. Per què als nens (ni a ningú) no els agrada l'escola?
Després d'algunes nocions de neurologia, va valorar molt positivament el fet que ja "sabem" com aprenem, i  per tant,  hauria de tenir  un impacte en l'educació.
Algú ha fet la prova de donar a un nen català una joguina amb les instruccions en coreà (i també amb imatges)? El nen l'acaba! Cornella ho va provar, i és més, el nen va modificar el resultat original!
La memòria és molt important per aprendre. Una eina que ens pot servir per introduir la memòria permanent és http://www.mapping.com/Brochure.shtml

Hem d'aprendre a recordar ( http://borjavilaseca.com/).

Hem de dissenyar l'educació per a fer pensar a l'estudiant sobre el significat del què s'ensenya.

El greu problema de l'educació el va anomenar amb un factor: el factor PQS ("¿Pa Que Sirve?").
Cal que els estudiants: practiquin, experimentin, fallin i connectin.
Interessant experiment: a partir d'un artefacte inventat pel professor (i que no serveix per a res) , el mostra a un grup d'estudiants i explica com funciona; en un altre grup els deixa sols i en un altre el professor estar a l'aula sense dir res. Les conclusions a les que arriben els diferents grups són molt diferents: el primer estan totalment condicionats per l'explicació del professor; el segon és el més creatiu, i el tercer, el resultat del per a què serveix, és un entremig dels altres dos.

Cal promoure la inquietud i la iniciativa dels joves. Exemple de la Jiajia Wang http://www.lavanguardia.com/lacontra/20101220/54089895005/mis-padres-dormian-en-la-banera-para-que-yo-estudiara.html

No es pot obligar a ningú a esforçar-se si no vol, no hi ha cap "aspirina" que ho solucioni, i això sovint ni pares ni professors ho entenen.

Com es pot fer que s'esforcin?  Els experts diuen que l'esforç i la motivació estan lligats a RESOLDRE PROBLEMES. ( http://howeverythingworks.org/HTW4eBI.html , com explicar física relacionant amb el nostre dia a dia).
Donem reptes reals als nostes alumnes i ens trobarem sorpreses com aquestes:

CAL QUE ELS NOSTRES ALUMNES RESOLGUIN PROBLEMES!

2. Mercat planetari del talent 

El talent està present a tot el planeta, i per tant, en l'actualitat no hi ha cap institució universitària que estigui tancant les seves portes. La permeabilitat serà cada vegada més present en aquest món.

Cal anar als USA a estudiar en universitats de prestigi? No. Actualment podem trobar seus d'universitats com la de Nova York a Abu Dhabi (http://nyuad.nyu.edu/) .

La xarxa i la globalització ha provocat que les universitats hagin d'anar a buscar el talent,  hagin de sortir del seu cau.  A la xarxa podem trobar les millors classes magistrals del MIT o de Harvard. 

I també ha apargeut el MITx,  plataforma on-line del MIT, on també donen titulacions (http://mitx.mit.edu/)

I perquè no parlar de la UOC? Cal ser estudiant de la UOC per poder consultar documents, casos,...? Només cal entrar a http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/?locale=ca
i accedir-hi.

També l'Antonella en aquest apartat ens va parlar de la proliferació d'universitats for-profit com per exemple http://www.kaplan.com/   o  http://www.devry.edu/

La Xina realitza un dels rànkings més importants d'universitats. Ells també volen estar en el centre de l'ensenyament del món. El govern està incentivant perquè els talents xinesos que estan voltant pel món, tornin cap a la Xina a desenvolupar el seu coneixement.  Actualment, i després dels USA, la Xina és el país que importa més estudiants de tot el món.

En el món hi ha noves nacions que volen tenir protagonisme en aquest mercat del talent. 


3. PBL: problem-based learning (també project-based learning): el futur? 

Per qui no conegui què és PBL o ABP, només cal mirar House i ho entendrà: el model està inspirat en el camp de la medicina, a partir d'un problema, analitzar la informació que sabem i la que no sabem, compartir-ho amb un equip multidisciplinar  i poder donar una o múltiples solucions. La clau: el procés, no el resultat. El problema és l'excusa per l'aprenentatge!


Treballant amb ABP, desenvolupem totes les habilitats necessàries per a resoldre problemes complexes del present i del futur.  Els problemes que hauran de resoldre els nostres joves no són de matemàtiques o de llengüés o de socials, sinó que són multidisciplinars. I si els nostres alumnes no saben comunicar, defensar teories, escoltar als altres, acceptar decisions conjuntes, ... no podran adaptar-se a les noves situacions de cada dia. 

Cal que a les escoles es treballi per projectes o per ABP. Hi ha molts centres que ho estan fent i els resultats són bons. Els recursos no poden ser l'excusa per no desenvolupar projectes; alguns dels centres que hi ha a continuació són de titularitat pública, amb alumnes amb risc d'exclusió social:

http://www.bie.org/  (Alfred Solis, és un alt executiu que ha tornat a l'escola per retornar tot allò que ha après en el món de l'empresa. És un fet cada vegada més freqüent.)

La NASA llença reptes per tal que els alumnes hi participin, no és motivador això per un alumne?  Mireu  http://quest.nasa.gov/

Però  no només es fan projectes en el món; també a Catalunya: 

Els reptes movilitzen energies i posen en funcionament els equips:



 4. No a la universitat

 Ens calen tants llicenciats o graduats? A Harvard es comencen a aixecar dels seients per abandonar les classes, a Sillicon Valley es contracten artistes, comencen a sortir articles sobre la no necessitat d'estudiar a la universitat,... què està passant? És possible l'excel.lència sense ella? http://www.uncollege.org/

El mentoring apareix amb força: http://www.foundersfund.com/team/peter-thiel


És possible no tenir títols, però sí el coneixement: tal com ja s'ha parlat en el Mercat Planetari del Talent, pots tenir les millors classes magistrals de qualsevol universitat per la xarxa: qui no vol tenir coneixement és perquè no vol.

Ken Robinson en el seu llibre El Elemento ja feia esment en aquest concepte: el coneixement no només està a la universitat.
5.Aprenentatge integratiu

No ens hem de quedar només amb els dos hemisferis del cervell. Hem d'educar per les habilitats del futur.  I quines són les habilitats del futur?

Aquí les teniu resumides:

1) Sense Making:
Ability to determine the deeper meaning or significance of what is being expressed.
2) Social Intelligence:
Ability to connect with others in a deep and direct way, to sense and
stimulate reactions and desired interactions.
3) Novel & adaptive thinking:
Proficiency at thinking and coming up with solutions and responses beyond that which is rote or rule based.
4) Cross – Cultural competency:
Ability to operate in different cultural settings
5) Computational thinking:Ability to translate vast amounts of data into abstract concepts and to understand data-based reasoning.
6) New media literacy:
Ability to critically assess and develop content that uses new media forms, and to leverage these media for persuasive communication.
7) Trans-disciplinary:
Literacy in, and ability to understand concepts across multiple disciplines.
8) Design mindset:
Ability to represent and develop tasks and work processes for desired outcome.
9) Cognitive load management:
Ability to discriminate and filter information for importance, and to understand how to maximize cognitive functioning using a variety of tools and techniques.
10) Virtual collaboration:
Ability to work productively, drive engagement, and demonstrate presence as a member of virtual team.
 
Algunes universitats han començat a experimentar en l'aprenentatge col.laboratiu.   http://www.rotman.utoronto.ca/
 
És impossible  aconseguir-les si no es realitza un aprenentatge integratiu. Cal que les assignatures estiguin connectades. (http://www.proyectolova.es/index.php?option=com_content&view=article&id=44&Itemid=62)

Interessant llibre al voltant del concepte: Teach like your hair's on fire: the methods and madness inside room 56 de Rafe Squith

Podem integrar Geografia i Societat: http://www.worldatlas.com/
o integrar l'ésser humà amb Shakespeare (http://www.hobartshakespeareans.org/); i encara una altra web per poder veure experiències: http://www.marcycookmath.com/  .

Hi ha webs que ens poden facilitar aquests aprenentatges integratius:
http://fold.it/portal/ (soluciona puzzles per la ciència)
http://ed.ted.com/ (lliçons en format TED per compartir)

No tenim recursos?
Cap problema: crowdfunding és la solució

I també cal utlitzar la imaginació! Es tracta de treure la punta al llapis i mobilitzar el que ja tenim

Cada vegada més els recursos vindran per aquestes microdonacions!

6. KIPP i les seves germanes

La innovació i l'experimentació en educació en els USA està portada a terme per les charter school públiques.  Les escoles en barris marginals han hagut d'innovar i experimentar per poder donar eines en els alumnes per fer-los competents i poder educar-los "for succes in college and in life".

Es destaca el programa KIPP (http://www.kipp.org/). El gran objectiu és que aquests nois i noies vagin a l'escola per aprendre alguna cosa útil. Però les escoles han hagut de canviar i s'han hagut d'adaptar a les malmeses famílies. Cal facilitar l'anada a l'escola: horaris diferents, vacances diferents, matèries diferents, projectes, reptes ,... Els pares accepten que l'escola entri en la vida familiar, ja que això els serà de gran profit pel futur dels seus fills. El compromís de tots els agents es documenta per escrit amb un contracte que signen: família, alumne i escola.

Altres exemples:
 http://schoolofone.org/ (increïble: Calendari personal per a cada alumne)

I tots són escoles públiques!

7. Cada persona, una història d'aprenentatge. La fi de l'educació industrialitzada.

 Innovar des de dins és molt difícil, i això fa que sovint la innovació vingui des de fora, ja que quan estem dins els límits ens els posem nosaltres mateixos i això no ens fa avançar. El mateix sistema no ens deixa canviar!  La lectura de Disrupting class, de Clayton Christensen, ens pot ajudar.

No es pot continuar amb la mateixa organització escolar que va servir per la industrialització: necessitem estructures diferents perquè la societat ha canviat. Ens cal molt menys temps per arribar a comprendre conceptes que abans hi dedicàvem una vida sencera!

No es pot generalitzar l'educació, cada alumne té la seva pròpia manera d'aprendre, i per tant, la tecnologia digital ens ha de permetre un ensenyament personalitzat. Interactuem de manera diferent que a l'era de la industrialització, i això fa que el sistema educatiu ha de canviar. 

Quan MIT i Harvard, decideixen llançar els cursos on-line (http://www.edxonline.org/), de cop i volta, l'objectiu és arribar a 1.000 mil.lions de persones, objectiu impossible d'arribar si només tinguessin en compte les parets de les seves universitats. I tot això, sense perdre prestigi!

Que els estudiants puguin tenir un ordinador per a ells implica que podem personalitzar el seu aprenentatge, però compte: no vol dir que hagin de treballar soln, tot el contrari. Les noves maneres d'interactuar que tenim a la societat, ha de provocar que els nostres alumnes també aprenguin a actuar en xarxa.

Les TIC permet l'aprenentatge en xarxa i personalitzat:

 http://www.khanacademy.org/  (lliçons des de tot el món)
http://www.dmae.upct.es/~juan/lasmatematicas/  (matemàtiques a la xarxa)
 http://www.youtube.com/education (Youtube per Educació)

La personalització de l'educació:

http://www.aplia.com/
  http://www.apexlearning.com/Home.htm

Les eines les tenim per avançar en aquesta línia, però també ens cal descobrir el talent de cadascú (llegir Ken Robinson, The Element). Tots poden ser Einstein si es motiven bé (Fernando Alberca, http://criatures.ara.cat/blog/2011/09/28/tots-els-nens-poden-ser-einstein-si-els-motives-be/)


Però hi ha una pregunta: estan les noves tecnologies tendint a paquetitzar l'educació, i per tant,  anem cap a un aprenentatge individual i no cooperatiu? No hauria de ser així. 

Està sorgint un nou moviment, anomenat EDUPUNK, que tenen premises com No a la comercialització de l'aprenentatge, o Cadascú ha d'aprendre al seu ritme. (http://www.dreig.eu/caparazon/2008/06/10/%C2%BFmovimiento-edupunk-socialismo-educativo-o-educacion-20/;  http://www.fastcompany.com/magazine/138/who-needs-harvard.html)

 Estem a l'era dels "makers", nens que fan, gent que fa,... :



Webs que ens ajuden a descobrir com els nens aprenen millor si ho fan al seu ritme:


S'ha d'entendre que l'educació personalitzada no vol dir aprendre sol, algú ha d'ajudar en la trajectòria dels estudiants.Torna a aparèixer amb força la figura de l'aprenent (http://www.apprenticeships.org.uk/)  i també s'ha de redescubrir la figura del mentor (http://www.rolexmentorprotege.com/en/index.jsp  , iniciativa de Rolex) .

8. Aprenentatge P2P

Què ens diu a "El maestro ignorante" en  Jacques Rancière ? Tothom pot aprendre de tothom. 

Els instruments digitals ens faciliten aquesta teoria (https://p2pu.org/en/)

La xarxa ens dóna l'ocasió de compartir qualsevol habilitat que tinguem (http://www.skillshare.com/)

També ens ajuda en aquesta tasca altra vegada http://ed.ted.com/videos amb les seves lliçons per a compartir.

I cada vegada més, també el microcrèdit estarà vigent en l'educació, com per exemple, KIVA

I perquè no vendre un Màster a través de  Groupon?  Doncs ja s'està fent...

9. Una equació bàsica per a l'educació: OPDS (One-to-one, based on Projects, Doing and not reading, Social impact)
Doncs en aquest punt es parla sobre  les grans línies a seguir. Quines són aquesta línies? Què hauria de tenir en compte el sistema educatiu? :


 1. El sistema educatiu ha de continuar donant igualtat d'oportunitats i aquest element és bàsic. Hi ha molt talent que s'està perdent arreu del món perquè no arriben les oportunitats per tothom.  Iniciatives com la de  http://www.worldreader.org/  la de portar 1000000 d'e-books a l'Àfrica és meravellosa.


2. Educació Personalitzada: No es tracta de treballar sol, les TIC, en alguns casos, és el que ha provocat, i per tant, cal canviar-ho. Cada alumne ha d'aprendre al seu ritme i tenim eines que ens hi poden ajudar (que ja s'han anat comentant).

Els resultats no són importants, sinó el procés. Els exàmens medeixen el que no saps. Si els estudiants tenen reptes, podrem avaluar el procés.

Ken Robinson ho explica molt bé a The Element.

3. Cal una educació basada en projectes, en problemes  (mirar la pel.lícula http://www.21foundation.com/).

4. Els nostres alumnes són "makers" , aprenen millor fent que no pas llegint o interpretant.

5.  Si preguntem als nostres alumnes què els preocupa del que ens envolta, ens sorprendran.  És molt important que vegin revertit el seu aprenentatge en el seu entorn. L'impacte social del que han fet els hi és gratificant.

6. Cal deixar experimentar als col.lectius que estan al voltant de l'educació dels nostres joves;  els entorns d'aprenentatge van més enllà de les escoles: les escoles no tenen l'exclusivitat del coneixement.

Les coses que fins ara semblaven que funcionaven ho deixaran de fer, i no ens serviran per un futur que ja està aquí.

L'educació no té la finalitat que els alumnes siguin feliços sinó  en trobar sentit a les coses.

Tal com diu Fernando Alberca, ens hem de centrar en el perquè i el per a què hem d'ensenyar. Som animals socials: només podem educar quan estimem a algú.



10. Models de productivitat universitària 

Acaba l'Update l'Antonella, dient que quan s'analitzen factors de productivitat a les universitats, es treballen indicadors que a la llarga seran perjudicials pels alumnes. S'ha de potenciar l'ús de paràmetres qualitatius, sinó perdrem precisament la qualitat dels centres.



És molt llarg el post, ho reconec, però van donar tants recursos que sap greu que no quedin recollits  (i els que m'he deixat...)

Una plaer, una vegada més, escoltar l'Alfons Cornella, acompanyat de l'Antonella Broglia.



































    5 de jul. 2012

    Com han canviat els currículums!

    Dos exemples molt interessants de la creativitat que tenen els nostres joves. Se'm fa difícil pensar que el país no pugui oferir feina a joves competents. Com a país ens ho podem permetre?

    Vídeo Curriculum de Núria Fusté



    Vídeo Currículum de Raül Calàbria



    Bloc de Raül Calàbria

    18 de juny 2012

    "Trends" en idees de negoci


    Tots tenim somnis, idees, que mai hem comentat a ningú (per que ens ha fet vergonya que ens diguin: "però on vas amb això?"),  fins i tot potser ni les heu escrit. Estic segura que algunes les heu vist fetes realitat i això us ha donat satisfacció; o no...

    Us convido a fer una activitat molt senzilla.

    Primer de tot penseu o recordeu alguna idea sobre algun projete, negoci,... que us hagi passat pel cap (millor si la teniu anotada) .  En segon lloc, aquesta idea, per inversemblant que us sembli, busqueu-la en les webs que us poso a continuació: 


    L'heu trobada? 

    Aquestes webs serveixen per poder veure quines són les tendències en ideees de negoci des de qualsevol part del món a l'actualitat. Segur que trobeu la vostra idea, potser no de la mateixa manera que l'havíeu pensat, però sí en alguna versió similar. Us ho pensàveu que hi seria? 

    Aquestes webs ens les va proporcionar l'Alexandra Etel a la matèria de "Innovation Tools" en el Màster d'Emprenedoria i Innovació. L'Alexandra Etel és una jove emprenedora que impulsa processos de creativitat a les empreses, utilitzant metodologies com el Design Thinking, conceptes com el de Co-Creació,  Canvas, creant entorns col.laboratius,... Trobareu més informació a http://www.connectingbrains.es/wordpress/

    Recomanació: Cal anotar-se les idees en una llibreta, en el smartphone o on sigui! Tots som creatius, i per tant, tots podem innovar, però cal creure-s'ho!







    5 de juny 2012

    A trip around Catalonia

    Emprendre, com moltes vegades ja he dit, és una actitud, és començar un projecte i acabar-lo, és posar totes les teves forces en allò que creus i que t'apassiona, és fer que els somnis siguin realitat. 

    Dos nois de l'Escola Pia de Mataró, en Marc Currius i en Joan Costa, de 2on de Batxillerat, han creat aquest "timelapse" com a projecte pel seu treball de recerca. I el vull penjar en el bloc per mostrar com de valuós és aprendre a treballar en aquesta clau, on les diferents disciplines van interactuant, es van interrelacionant, i obtens  un producte on és molt difícil desgranar-les. La creativitat en els processos, l'organització de les filmacions, l'enginy dels mecanismes,.... han hagut de fer les mil i una per poder obtenir un producte tan rodó amb els recursos dels quals disposaven.

    Ja han guanyat un premi, i segur que la saca es farà molt més gran. I també estic segura que això no és el final del treball de recerca, sinó que és l'inici d'un altre projecte, on la focalització, l'entusiasme i la iniciativa hi han estat presents des del primer dia.

    Tornem a estar en un moment de canvi on les feines s'hauran d'inventar i on només els joves amb certes habilitats i actituds podran crear-les. Projectes com aquest em fa tenir l'esperança que això serà d'aquesta manera. 

    Moltíssimes felicitas, Marc i Joan!

    PD: poseu Alta Qualitat




    31 de maig 2012

    Contingut Oficial Emprenedoria a 3er ESO

    DECRET 51/2012, de 22 de maig, de modificació del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria. 


    Article 1
    Es modifiquen els apartats 8, 9 i 12 de l’article 8 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, que queden redactats de la manera següent:

    ”A tercer curs, dintre de l’oferta de matèries optatives, els centres hauran d’oferir la matèria d’emprenedoria, d’acord amb el currículum establert a l’annex 2 d’aquest Decret.”

    Annex

    Emprenedoria (optativa)

    La matèria optativa d’emprenedoria té dos objectius fonamentals: d’una banda, ajudar l’alumnat en la presa de decisions sobre el seu itinerari formatiu i professional, a fi d’adequar les seves capacitats a unes condicions laborals en continu procés de canvi i, de l’altra, fer-li prendre consciència de la necessitat de tenir iniciativa emprenedora, considerada no únicament com un conjunt de qualitats i habilitats necessàries per crear una empresa, sinó com una actitud general que pot ser d’utilitat en les activitats professionals, com en la vida quotidiana. Des d’aquesta perspectiva, el concepte d’emprenedoria ha d’incloure aquest doble vessant: una educació bàsica en actituds i experiències emprenedores que potenciaran l’autonomia, la iniciativa i la confiança en un mateix, i un concepte més específic de formació dirigit vers la capacitació per a l’elaboració d’un projecte d’emprenedoria.

    La matèria ha de permetre a l’alumnat comprendre quins són els valors i les noves cultures del treball, és a dir, els conceptes i comportaments clau per enfrontar-se amb èxit al món del treball i, alhora, donar-los confiança en la seva capacitat per millorar. També ha de contribuir a connectar els continguts curriculars d’altres matèries que poden ser importants en l’àmbit laboral: l’ús d’aplicacions informàtiques que s’usin en la gestió administrativa de les empreses, l’ús de diferents llengües per establir relacions socials o comercials, l’ús d’estratègies aplicades a la resolució de situacions problemàtiques, així com habilitats socials que afavoreixin el treball en equip i les relacions interpersonals.

    L’emprenedoria suposa el desenvolupament de tot un seguit de capacitats: des de la iniciativa i la presa de decisions fins a la creativitat i la reflexió aplicats a la creació i justificació d’una activitat que, encara que bàsica, pot ser la llavor d’altres projectes futurs. En aquest sentit, aquesta matèria contribueix a l’assoliment de competències bàsiques, com l’autonomia i iniciativa personal i la competència d’aprendre a aprendre, ja que es treballen capacitats que tenen a veure amb el lideratge, l’assumpció de responsabilitats, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i de portar endavant les accions, però també d’aprendre de les errades i d’assumir riscos, i ser capaç de continuar aprenent de manera més eficaç i autònoma. En el desenvolupament de la matèria s’ha d’evidenciar les possibilitats d’emprendre projectes personals que poden ser aplicables a la realitat i que contemplin la necessitat de seguir aprenent de manera continuada al llarg de tota la vida, així com concretar el propi itinerari acadèmic i professional.

    La matèria d’emprenedoria també contribueix a l’assoliment de la competència comunicativa, gràcies a l’ús de la llengua com a instrument de comunicació oral i escrita, i a l’ús d’eines tecnològiques de suport a la comunicació. També s’insisteix en les habilitats de comunicació per establir vincles amb els altres i, en concret, dins l’àmbit laboral, amb persones del mateix o diferent nivell professional. Aquesta capacitat comunicativa es treballa especialment en la capacitat per comunicar el projecte de creació d’una empresa.

    Les activitats que es desenvolupen dins la matèria d’emprenedoria també permeten desenvolupar les habilitats relacionades amb la competència digital, que comporta el tractament i presentació de la informació i l’ús de xarxes socials per a les finalitats específiques. D’altra banda, la competència digital també es manifesta en la capacitat d’adaptació a nous models de treball, que comporten formes d’organització i de comunicació com a conseqüència dels canvis tecnològics, així com la disposició a una actualització constant de les destreses en l’ús de les tecnologies.

    La matèria també contribueix al desenvolupament de la competència social i ciutadana per mitjà del treball en habilitats socials, tot aprenent a valorar els interessos individuals i els del grup, a treballar en equip per exercir la ciutadania en l’àmbit laboral, però també en la vida personal, i a estar capacitat per prendre les decisions amb coherència i responsabilitat, com a persona empresària, treballadora o consumidora.

    Els continguts de la matèria s’estructuren en tres apartats: autoconeixement i itinerari formatiu; mercat laboral i activitat econòmica, i iniciativa emprenedora i projecte d’empresa.

    L’objectiu del primer apartat és descobrir i, si escau, ampliar el coneixement de les diferents professions i camps ocupacionals existents en l’entorn proper al centre educatiu, per tal que cada alumne pugui crear, revisar o aprofundir en un itinerari academicoprofessional coherent, que respongui adequadament a les seves aptituds, interessos i valors. Els continguts d’aquest bloc també se centren en les competències personals i professionals necessàries per afrontar amb èxit els reptes formatius i laborals.
    El segon apartat fa referència als conceptes bàsics del treball, l’empresa i l’economia, amb l’objectiu d’introduir l’alumnat en destreses necessàries per resoldre procediments comuns als quals les persones adultes han de fer front, ja sigui a títol personal, com a ciutadans, ja sigui dins el seu àmbit professional (com a treballadors autònoms o per compte d’altri).

    Finalment, el tercer apartat se centra en les habilitats personals lligades a l’emprenedoria, amb la finalitat d’aprendre a executar accions amb resolució i eficàcia, en situacions de la vida quotidiana, en un context de treball per compte d’altri, en el sector privat o públic, o bé per compte propi.

    Malgrat que es proposa aquesta estructura en tres apartats, cal considerar que els continguts són interdependents i, per tant, es recomana que els coneixements apresos es revisin contínuament, per reforçar el vessant formador i orientador de la matèria.
    El fil conductor de la matèria és la presa de decisions de l’alumnat sobre el seu futur acadèmic i professional des d’un coneixement més aprofundit d’un mateix i de la realitat. Això implica, per part del professorat, potenciar un conjunt d’actituds i hàbits que reforcin l’adquisició d’autonomia i d’esperit crític per part de l’alumnat, per definir clarament els objectius, establir alternatives vàlides, i reflexionar sobre els estereotips –molts dels quals lligats al gènere– que pesen sobre determinades opcions formatives i laborals. En aquest darrer sentit, cal capacitar l’alumnat entorn de la necessitat de fomentar i valorar les iniciatives empresarials engegades o liderades per dones. Aquest treball, que ha de tenir coherència amb l’acció tutorial de l’etapa, pot cristal·litzar en la confecció, per part de l’alumne/a, del seu propi itinerari formatiu.

    És important donar a la matèria un enfocament pràctic, tot afavorint l’aplicació de coneixements adquirits en altres matèries al llarg dels cursos anteriors de l’educació secundària obligatòria, com poden ser les ciències socials, geografia i història, les matemàtiques o les tecnologies, en situacions i casos reals i de la vida quotidiana. En aquest sentit, l’entorn més proper a l’alumnat proporciona un ventall de possibilitats per emmarcar activitats relacionades amb el món laboral i empresarial: visites, pràctiques, entrevistes, converses, tallers, aprenentatge-servei, etc. Es recomana incloure activitats en contextos propers a la realitat per mitjà de simulacions, que ajuden l’alumnat a situar-se en un context real, tot treballant no únicament conceptes sinó també les actituds i els hàbits necessaris en assumptes tan diversos com les entrevistes de feina, els tràmits per demanar un crèdit personal o d’empresa, o la signatura d’un contracte d’adquisició d’un bé o servei. Finalment, hi ha continguts que es poden vehicular per mitjà de comunitats d’aprenentatge o plataformes virtuals que permetin la participació d’altres membres de la comunitat educativa, les famílies i agents de l’entorn, amb perfils professionals i trajectòries vitals diversos i exemplaritzants.

    S’ha inclòs una activitat pràctica de cloenda, consistent en la creació d’un projecte empresarial que, en algun cas, podria posar-se en pràctica. Aquest projecte està pensat per implementar-se en equip, partint d’un pla d’empresa on s’especifiqui la idea de negoci (producte o servei), l’equip humà i material requerit i la planificació de les tasques a fer per muntar l’empresa. Pot anar associat al disseny d’una acció de màrqueting per mostrar, de manera creativa, la idea de negoci, tot fent ús de les tecnologies de la comunicació i dels mitjans audiovisuals. En aquest sentit, caldrà tractar amb l’alumnat valors com la sostenibilitat mediambiental, la viabilitat del negoci i el consum responsable. També és recomanable posar l’alumnat en la situació d’haver d’exposar el seu pla d’empresa, tot aplicant tècniques de comunicació verbal i no verbal. Pot ser un espai adient perquè la llengua estrangera sigui una de les llengües vehiculars del projecte.

    L’avaluació ha de tenir en compte els diferents tipus de continguts implicats i alhora ha de ser una avaluació en l’acció, que permeti valorar no només els resultats finals sinó també els processos de reflexió i creixement personal, i l’elaboració i aplicació de projectes. També ha de ser formativa per al professorat com per a l’alumnat, atès que ha de permetre al professorat identificar la idoneïtat i l’adequació de les estratègies d’ensenyament i a l’alumnat els obstacles del seu aprenentatge i la construcció d’estratègies de superació.

     Objectius 

    La matèria d’emprenedoria de l’educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

    1. Identificar les competències, interessos i actituds envers la feina per poder prendre decisions personals de formació i inserció laboral i adaptar-se de manera flexible als canvis que puguin produir-se al llarg de la vida personal i professional.
    2. Aprendre a elaborar el propi itinerari formatiu i professional, tot tenint en compte la formació permanent i les expectatives personals i a partir de l’autoconeixement i de la recerca d’informació sobre les diferents opcions formatives i professionals.
    3. Ampliar el coneixement de professions diverses mitjançant entrevistes, visites, estudis de casos i recerca d’informació directa o indirecta, superant els estereotips de gènere.
    4. Determinar els trets bàsics de les actituds, qualitats personals i les capacitats que identifiquen la persona emprenedora i aplicar-los al disseny d’una idea empresarial viable, tot emprant les eines adequades i analitzant la informació necessària.
    5. Valorar el paper de l’empresa com a organització proveïdora de béns i serveis, i com a generadora de llocs de treball, que actua de forma socialment responsable.
    6. Localitzar fonts d’oferta de feina en els sectors públic i privat, en l’entorn socioeconòmic local, regional, nacional i internacional, i analitzar les característiques dels diferents llocs de treball que ofereixen.
    7. Realitzar activitats que contribueixin a millorar el treball en equip com a font de dinamització social i com a mitjà per compartir idees i esforços.
    8. Cercar, seleccionar i interpretar la informació, utilitzar-la de forma crítica i comunicar-la de forma organitzada als altres, tot usant les TIC i aplicant tècniques de comunicació verbal i no verbal.

    Continguts
    Autoconeixement i itinerari formatiu
    • Coneixement i acceptació crítica de les característiques personals i de les competències pròpies per afrontar amb garanties els reptes acadèmics i professionals futurs.
    • Utilització de diferents instruments per classificar i analitzar les diferents vies d’accés als nivells acadèmics i les competències i titulacions que en deriven, i les diferents famílies professionals i sortides laborals. Valoració de la necessitat de la formació al llarg de la vida.
    • Recerca sobre les diferents tasques que fan professionals de diferents nivells de qualificació, per mitjà de la presa de contacte directe o indirecte en contextos laborals i productius, tot superant estereotips de gènere i altres prejudicis.
    • Aplicació dels coneixements al disseny del propi itinerari formatiu i professional per arribar a desenvolupar les branques professionals que responen a les pròpies expectatives, aptituds, i interessos, tot valorant la necessitat de la formació permanent. 
     Mercat laboral i activitat econòmica

    • Aplicació de conceptes bàsics d’economia a l’anàlisi present i a la projecció futura dels sectors d’ocupació de l’entorn proper, dins un context econòmic europeu i internacional.
    • Identificació del paper social de les empreses com a proveïdores de béns i serveis i com a generadores de llocs de treball, per mitjà de l’estudi de casos i l’anàlisi d’informacions procedents de fonts diverses i el debat. Valoració positiva de les empreses socialment responsables amb el seu entorn i de l’ètica professional.
    • Comprensió de les relacions bàsiques que s’estableixen entre les empreses i altres agents econòmics (proveïdors, entitats financeres, subministradors de serveis, Hisenda Pública, administració local, etc.).
    • Coneixement de les principals característiques relacionades amb les formes de treball i identificar les relacions laborals en cada cas: treball per compte propi (autocupació) i treball per compte d’altri. Anàlisi dels canals de recerca de feina i dels sectors emergents a l’entorn proper.

    Iniciativa emprenedora i projecte d’empresa

    • Identificació dels valors i cultures del treball i de les capacitats emprenedores (presa de decisions, lideratge, capacitat de gestió i de treball en equip, etc.) per mitjà de la presa de contacte directe o indirecte amb contextos laborals i productius i amb professionals de diferents sectors econòmics.
    • Generació d’idees de negoci i estudi del mercat potencial per a la idea de negoci proposada, mitjançant l’anàlisi de la situació de les empreses competidores i/o l’estudi de mercat, tot valorant les condicions de viabilitat, innovació i sostenibilitat de l’empresa.
    • Resolució de diferents situacions empresarials simulades, relatives a la creació, gestió i organització interna d’una empresa.
    • Planificació i execució en grup d’un senzill projecte empresarial, identificant les diverses parts de què consta, i utilitzant adequadament diferents fonts i recursos, incloses les TIC. Exposició oral del projecte, tot aplicant tècniques de la comunicació verbal i no verbal per expressar-se amb rigor i fluïdesa.
    Criteris d’avaluació

    1. Reconèixer les competències personals i socials requerides pel mercat de treball per a diferents professions i assolir habilitats i actituds relacionats amb l’emprenedoria, tot partint d’una avaluació de les pròpies competències i identificant diferents estratègies que ajudin en la presa de decisions.
    2. Utilitzar adequadament diferents tipus de fonts, incloses les TIC, per obtenir informació, fiable, rigorosa i contrastada sobre les característiques del mercat de treball actual, tant de l’entorn proper com en relació amb un context europeu i internacional.
    3. Descriure les característiques específiques d’algunes professions i llocs de treball de diferents sectors d’activitat i interpretar algunes projeccions d’ocupabilitat en els sectors analitzats.
    4. Relacionar adequadament l’oferta de formació inicial i permanent i una o diverses professions que formin part del propi projecte d’itinerari formatiu i professional i dissenyar les accions a seguir per a la consecució dels objectius personals, tot valorant positivament la necessitat de la formació al llarg de la vida.
    5. Identificar les característiques d’una relació laboral. Analitzar els passos a seguir per accedir a una feina per compte d’altri, en el sector privat o públic, o bé per compte propi.
    6. Reconèixer l’estructura organitzativa bàsica d’una empresa i les funcions que desenvolupa en el món econòmic i productiu, tot detectant les característiques que ha de tenir una empresa innovadora i sostenible en el món actual.
    7. Identificar les parts que integren un projecte d’empresa i desenvolupar-ne un, manifestant una actitud creativa i autònoma per gestionar la pròpia feina, afrontar els problemes que es puguin plantejar i reconduir, si escau, les estratègies, així com una actitud de cooperació i responsabilitat en el treball en equip.
    8. Aplicar tècniques de comunicació verbal i no verbal durant l’exposició pública dels resultats d’una recerca individual o col·lectiva, estructurant el discurs amb rigor i amb el suport dels mitjans audiovisuals i de les TIC.