Projecte solidari: contes amb nassos

Voldria explicar el projecte de l'Ari Clavell, alumna del 2on del Batxillerat Humanístic de l'Escola Pia de Mataró, com a exemple d''emprenedoria social, ja que malgrat el que molts malpensen, l'emprenedoria  és una actitud davant la vida, davant dels projectes, davant la feina,... Ser emprenedor vol dir haver desenvolupat unes habilitats i actituds que et condueixen a ser proactiu, bon comunicador, perseverant, engrescador, ... I això ho té "Contes amb nassos", però a més a més, amb el component social: un projecte que ajuda a millorar l'entorn local o global per intentar fer del món un espai més sostenible.

El projecte, en els seus inicis, pretenia la publicació d'un llibre, però després de fer les primeres anàlisis, l'Ari va observar que era possible que realitzant-la no pogués assolir el seu gran objectiu que era ajudar a "Pallassos sense fronteres". De manera que amb molt de seny, va prendre la decisió de modificar el projecte i el que va fer  és passar el conte a guió teatral amb la idea de representar l'obra. I no només això, sinó també va fer samarretes, punts de llibre,... per poder recaptar més fons. 

Doncs vinga!. Es posa a treballar de valent, enmig d'un intens segon de Batxillerat,  i aconsegueix el divendres 23 de desembre del 2011 representar l'obra al Foment Mataroní; tot un èxit de públic! L'obra anomenada "Papa, jo vull ser pallasso" en definició de la mateixa Ari: "És una obra pensada per a nens que toca més d’un cor adult. Divertida, senzilla i potser fins i tot emocionant".

Els "números" que ha obtingut  fins el moment són els següents.

Recaptació total en entrades, samarretes, xapes,…	1850
Despeses samarretes	380
Despeses xapes	70
Lloguer Foment	350
Despeses atrezzo i vestuari	250
Despeses totals	1050
Benefici per "Pallassos sense fronteres"	800

 L'Ari té moltes característiques dels emprenedors socials: hi ha una idea inicial amb un objectiu social  (ajudar a "Pallassos sense fronteres"), planifica una línia de projecte però després fa un canvi de rumb (això no és cap fracàs!), realitza una campanya de comunicació transmetent la il.lusió pel projecte (explica el seu projecte i engresca a tothom qui pot,  per anar a la representació o per recolzar el projecte), i finalment l'executa amb èxit ja que assoleix l'objectiu inicial.  Dins la campanya de comunicació, es dedica a buscar famosos que recolzin el seu projecte posant-se un nas de pallasso!!! Els famosos varen ser: l’Espartac Peran, en Xavi Coral, l’Àvia Remei, en Pep Anton Muñoz, en David Balaguer, en Pere Mas, en Carles Sánchez, el doctor Estivill, en Roger Pera, la  Mercè Marínez, la Mari Pau Pigem, en Joan Picó, en Jaume Madaula, l’ Ana Boadas, en Jordi Cadellans, els nois de The Free Fall Band, l’ Estel Solé, la Clàudia Costas i la Roser Capdevila.

Estic segura que l'Ari ha après molt d'aquesta història, estic segura que hi haurà un abans i un després i que l'ajudarà en el seu futur personal i professional d'una manera molt profunda. El treball de recerca és una oportunitat perque els alumnes desenvolupin un projecte des de la creació de la idea inicial fins la seva execució, passant per totes les fases i millorant les habilitats i actituds que es necessiten per emprendre un projecte: planificar, executar, modificar les línies d'investigació a partir dels primers resultats, ser proactius, treballar en equip, comunicar-se oralment i per escrit, crear nous continguts a partir dels aprenentatges establerts, ... en  resum, tot allò que necessiten els joves del nostre país per a poder fer-lo més gran, amb més empenta. Em dol sentir algunes veus a favor de treure el treball de recerca del nostre sistema educati; espero i desitjo que només siguin rumors...

Gràcies, Ari, per la teva actitud i per deixar-me publicar la teva experiència en el bloc!

PD: Si no vàreu poder assistir el 23 de desembre, és possible que hi hagi una altra actuació.

Punt de llibre

Ari Clavell amb Roser Capdevila