23 de febr. 2012

Pau Garcia-Milà: impressionant!

Dins de les activitats que faig amb els alumnes d'Economia d'Empresa per poder afrontar el projecte que han de desenvolupar en el tercer trimestre se'm va acudir de portar algun emprenedor mediàtic; perquè no provar-ho amb el Pau Garcia-Milà? El "no" sempre el tens, per tant, has d'intentar anar a buscar el "sí". Em vaig posar en contacte amb eyeOs "et voilà!", ahir, dimecres dia 22 de febrer, puntualment a 3/4  d'11 estava a la porta de l'escola. 

Al contrari del que sempre deien en el programa dels Dagoll Dagom, Oh Europa, "me l'imaginava més gran", vaig pensar: "Què alt que és el Pau!" (jo medeixo metro 59!!!!)  Ens varem saludar i el vaig posar en antecedents: alumnes de segon de Bat i  projecte d'empresa en el 3er trimeste.

Varem començar, com és habitual, amb una petita presentació del Pau, i després ell va engegar: amb 24 anys, davant d'uns 60 alumnes, sense PowerPoints i sense xarxa a sota!

Puc dir que des del minut 1 va enganxar en els alumnes, i per experiència professional, això quasi que no passa mai amb joves d'aquestes edats. Els hi va explicar la seva experiència amb molta humilitat però amb molta intensitat, fent ènfasi en aquells valors que sovint, els adults, no sabem veure en els joves: esforç, constància, perseverança i implicació. Va destacar que el treball en equip, fa molta més força, però ha de ser un equip de persones implicades amb el projecte, amb tota la grandesa de la paraula implicació. I també va fer molt d'èmfasi en un altre aspecte molt important: els projectes te'ls has de creure i hi has de posar molta passió, sinó és impossible tirar-los endavant (malgrat això no sempre prosperen, òbviament!).

Personalment, em va fascinar la capacitat comunicativa, quina enveja més sana! Costa de trobar un "nano" de 24 anys que parli amb aquesta seguretat, però és que aquesta seguretat ja la tenia, possiblement de manera innata, i algú se'n va adonar? Només cal veure'l en la ponència que va fer en el Forum Impulsa 2010 davant de l'Auditori de Girona, en presència d'unes 1000 persones i dels Prínceps d'Espanya. 

No sé el perquè però cada vegada que m'aproximo més als emprenedors (de totes les edats) observo que habitualment han estat alumnes que han passat desapercebuts per les nostres aules,  vull dir amb els barems clàssics que utilitzem (bon estudiant,...), i que habitualment confirmen que s'han avorrit molt (Ken Robinson tindrà raó?). Caldria fer un estudi més profunt sobre el tema, i en cas que es confirmés potser convindria prendre'n nota . Però encara diria més, l'altre dia sortia a Mestres en Manel Esteller,  científic reconegut a nivell internacional, que també confirmava la seva normalitat en les notes de l'escola. No som capaços de detectar el talent? A mi em fa reflexionar...

Bé, tornant al Pau, hi ha una alumna que al final de la xerrada va resumir molt bé el que estava passant en aquella sala. El Pau, quan va acabar la seva intervenció, va donar per obert un torn de preguntes, i quan ja semblava que ningú volia preguntar res més, el Pau la va assenyalar a ella, i allò que fan els alumnes, primer es va girar i després se'n va adonar que l'estava assenyalant a ella. El Pau comenta: Vols fer alguna pregunta? I la noia respon: "És que estic flipant des que ha començat la xerrada!".

Puc constatar que els alumnes van sortir amb unes ganes immenses de començar el pla d'empresa (també puc constatar que això mai m'havia passat!) i sobretot fer-ho  amb  empenta i treballant per un projecte que els hi servís per alguna cosa, per a un futur immediat; això sí, sense deixar d'estudiar!!!!!

No sé el futur del Pau, ni tampoc el meu, però els seus objectius a la vida són molt simples: poder viure sol, independent i poder treballar; i ho està aconseguint!

Ànims Pau amb tots els projectes que tens!



4 comentaris:

  1. Felicitats Estel!
    Segur que en Pau ho va fer molt bé; però són necessaris mols dies de pluja que per que neixi una flor, i son necessàries moltes flors per fer una primavera.
    Les ganes aprendre, no t'enganyis, no les tindrien els teus alumnes si tu no haguessis fet una bona feina prèvia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Sebas per dues coses, una per fer un comentari i l'altre pel propi comentari. Tots fem una molt bona feina, sovintment no reconeguda.

      Suprimeix
  2. Tens raó quan dius que moltes persones capaces han.passat sense pena ni glòria per les aules. Les coses en això també es poden canviar!!!

    ResponSuprimeix
  3. Tal com deien en la primera jornada sobre Emprenedoria i FP de la UB, no és normal que es recomani en els joves emprenedors quan han d'anar a rondes de negociació que no diguin que tenen titulacions superiors ja que això els fa perdre punts a l'hora de la puntuació final. Mai la darrera finalitat de l'educació ha de ser poder entrar en una carrera, sinó ha de ser potenciar l'ocupabilitat i la socialització. El "saber" es pot aprendre a qualsevol lloc; les competències ens han de portar més enllà.

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar un comentari que segur que em serà molt útil.