De què serveix una gran
idea si no sabem com comunicar-la?
Un jove emprenedor
ha de ser creatiu i innovador i ha de tenir motivació per
assolir l’èxit. Aquest procés inicial, acompanyat de la capacitat d’assumir
riscos, de treballar en equip, d’organitzar i planificar, de prendre decisions,
… requereix de capacitat de comunicar, de negociar i liderar i d’unes bones
habilitats socials.
Per comunicar-se de
manera constructiva en diferents entorns cal tenir empatia i saber escoltar,
analitzar i tenir en compte les opinions diferents a la pròpia així com
expressar adequadament –en fons i forma- les pròpies idees i
emocions.
Aquestes destreses
s’aprenen, formen part d’un procés cultural. I l’escola és un bon marc per al
desenvolupament d’aquestes capacitats. L’estimulació per a l’aprenentatge de les
esmentades habilitats, aprofitant la capacitat plàstica del cervell per generar
més connexions neuronals, afavoreixen enormement la formació integral dels nens
i nenes, nois i noies.
Una de les competències
clau que cal treballar a les escoles, amb més èmfasi, és la comunicació oral
dels alumnes. És condició sine qua non per ser un bon emprenedor i per tenir més
possibilitats de trobar un lloc de treball.
Els nois i noies, tots
ells, sense excepció, d’idees en tenen. Unes són més creatives que d’altres, més
interessants, més innovadores, més ... La creativitat és una capacitat universal
que cal incitar. Sovint però, darrera d’una bona idea, si no hi ha un bon
comunicador que sigui capaç de convèncer l’altre (company, professor, client,
proveïdor, cap, ...) el missatge es distorsiona, es deteriora, sucumbeix ... en
definitiva, fracassa.
És per això que les
habilitats comunicatives són tant rellevants. De fet, ben segur que qualsevol de
nosaltres hem conegut gent sàvia, amb enorme creativitat, intel.ligent, amb gran
capacitat de treball i amb molts altres talents però que, en canvi, no han estat
capaços de transmetre’ns adequadament aquell coneixement. Sovint som capaços de
recordar aquell professor o conferenciant en el que reconeixíem una docta
saviesa però que era un nefast comunicador.
Els nois i noies que
actualment estan a les aules i, que en un futur no massa llunyà, hauran
d’accedir a un món del treball diferent al que ens vàrem trobar pares i
educadors (més hostil, competitiu?, ... no ho sé, però en tot cas, diferent)
hauran hagut d’adquirir aquestes facultats que els converteixin en professionals
més qualificats (employability).
Per afavorir aquests
processos a l’escola cal tenir presents en els currículums el desplegament
d’aquestes competències transversals i tota la comunitat educativa hauria de
perseguir com a objectiu terminal que l’alumne hagi assolit una bona competència
comunicativa i, per tant, cal haver dissenyat durant tota l’escolarització
constants oportunitats d’aprenentatge que el permetin ser capaç de difondre una
idea interessant o un projecte emprenedor de manera clara, destacant allò
essencial i rellevant, sense especular, ajustant el missatge a l’audiència, amb
naturalitat, amb entusiasme, amb cordialitat, amb actitud positiva, emprant el
registre que s’ajusti a la situació comunicativa, fent ús convenient de la
comunicació no verbal, ... Es tracta d’una responsabilitat de la que no en podem
defugir.
Maite
Núñez
