Biz, Biz, Biz,... Barcelona!

Ja ha passat, un any més! Tercer any del BizBarcelona. Com passa el temps....

Diuen que la primera vegada de qualsevol cosa que et succeeixi a la vida sempre més t'enrecordaràs. Ho corroboro amb el meu primer Biz fa 3 anys, sempre més el recordaré. Mai podré oblidar la invitació que em va fer arribar en Ricard Coma per poder anar als FP Emprèn ( premis al talent emprenedor dels joves que cursen FP a la ciutat de Barcelona) fet que em va fer conèixer tot aquest món de l'emprenedoria: “el lado oscuro “ de l'empresa.

Bé, anant al grà, volia comentar molt per sobre la meva estada en el Biz d'aquest any. De les 196 ponències, 510 contactes de Speed Networking, i no sé quantes coses més, jo  vaig assistir a unes 10 activitats, comptant el San Francisco-Barcelona. Malauradament no vaig anar als premis FP Emprèn, per qüestions laborals, però a la que vaig poder, vaig agafar el tren i cap al Biz! 

Ja portava la vena d'anar a l'event "màgic" del San Francisco- Barcelona, i allà vaig poder gaudir d'una ponència, de luxe assiàtic, sobre Open Innovation a càrrec de David López,  de El Bulli Foundation i de Pere Obrador de Fundación Telefónica. Quina entrada al Biz! Com relacionar la cuina i les telecomunicacions? Està clar que Open Innovation vol dir això, deixar que la innovació flueixi, sigui líquida, dins de les organitzacions, i les organitzacions han de ser permeables per poder sumar i multiplicar els seus productes i serveis. Reptes interessantíssims que han anat assolint aquestes dues grans companyies a través de la Innovació Oberta.

La següent ponència que vaig escoltar va ser la "Batalla d'Emprenedors versus Inversors" amb grans emprenedors i inversors, i gran, molt gran, moderador  Xavier Verdaguer. No va acabar essent tal batalla, però, crec que els emprenedors de la sala van poder aprendre aquelles coses més pràctiques, més útils per  quan han d'anar a buscar finançament. Estaven a la batalla: Luís Martín Cabiedes, Marcel Rafart, Ignacio Fonts, Angel García, Xavier Beumala, Marcos Cuevas, Antonio Rami i Glòria Molins. Es van posar d'acord amb la importància de saber transmetre la història del projecte, la  passió, el funcionament de l'equip, ... aspectes molt més importants que no pas “un Pitch i un PPT o Prezi de curset de 10 hores”.  També del problema "europeu" de no "pensar en gran" i de no arriscar tant, ni els emprenedors ni els inversors,  en els projectes com ho fan als USA. Tota la “batalla” va ser molt amena, i el Verdaguer va saber treure molt de suc de les intervencions.

Del dijous voldria destacar 3 coses. A les 11, una de les xerrades estrella: AlbertRiba, sobre El fracàs com a eina d'aprenentatge. Molt bona ponència, i l'Albert Riba, va estar "estupendo".  Aquest estiu em llegeixo el llibre. Aquí el material de la ponència.

el fracàs com a oportunitat d'aprenentatge from inPreneur

I a les 12 un altre crack, que, en dos mesos,  l'he anat a escoltar dues vegades, i sempre té coses interessants per dir: Pau Garcia-Milà.  Aquest "xaval" de 25 anys té la capacitat d'imbuir-te en totes les històries que explica, increïble! És la segona vegada que l'he sentit explicar l'experiència de la Tina Seeling a Stanford, i, com si hagués estat la primera; però també va explicar  el cas de la Maria Teresa Saperas, emprenedora de 82 anys, i el “model de negoci d'una vaca”, i com fer de manera gratuïta la web del Senat que "ens va costar" uns 400.000 euros.  Sé que no estan passant un bon moment a EyeOs, però ell està donant la cara, i afrontant els problemes pel davant, i això m'agrada de qualsevol persona. 

I el tercer event que vull destacar, es va repartir entre el matí i la tarda, i va ser conèixer la gent  d'Objetivo50 (és una associació europea), amb moltes ganes d'incorporar la gent sènior a les PIMES, i l'Institut Cerdà, explicant el projecte E3 sobre l'experiència i valor del ciutadà sènior, en concret en el voluntariat.

Aplaudir l'event FailCon, tot un dia dedicat a analitzar els fracassos dels emprenedors i com se’n van sortir, event nascut al Silicon Valley (no podia ser creat a un altre lloc que no fos als USA!).

En el Biz no només hi ha conferències, sinó també tallers, com el que va fer el Xavier Verdaguer sobre creativitat, o diferents maneres i metodologies de  Networking,  amb una de les estrelles que és l'Speed Networking, molt divertit de veure i de participar-hi.

Què hi trobo a faltar? Molta més emprenedoria social i les dones. Tinc la teoria que emprendre té un cert component irracional, i que possiblement faci que a les dones els hi costi més emprendre,  per allò de l'angoixa anticipada, la protecció de la família, ... aspectes molt culturals, i molt lligats a la nostra Mediterrània. Sigui per la causa que sigui, cal canviar-ho!

Bé, per acabar dir que vaig carregar les piles per estar un any sencer sense BizBarcelona. Va bé poder agafar aire de tant en quant, aire innovador i emprenedor. Per mi, és molt útil per afrontar cada dia de la meva vida.

 

 

Llei Wert = Arma de destrucció massiva de...

Intento ser positiva, intento  no perdre els nervis, intento veure que quan es tanca una porta se n'obre una altra, però... ja no puc més. M'he cansat de tants i tants atacs, a tot el que estimo, a tot el que crec i a tot el que podria convertir-se en un canvi estructural de la nostra societat.

La Llei Wert, és un atac més, però és aquell que fa vessar el got.

Tal com dic en el títol, la Llei Wert és una arma de destrucció massiva, no només del català, sinó també de la creativitat, del treball en equip, del talent, de les intel.ligències múltiples, de les competències, del lideratge positiu, de la diversitat, de l'aprendre a aprendre, del treball cooperatiu, del pensament lateral, del pensament crític, ... de tot allò que implicaria un canvi en el nostre país, aquell país de persones competitives que volem per poder transformar la realitat social, una realitat social cada vegada més mermada per la incompetència d'uns quants, i per la insistència de les retallades per les retallades.

És una llei que ens tornarà aquelles empreses ràncies, amb executius "trajats" i engominats, que ens han portat a la situació a la que estem: constructores, financeres, .... empreses d'estructures rígides, on la innovació brilla per la seva absència, on la lluita pel poder és aferrissada, on es valora el "¡Señor,sí señor!" i es decideixen les seves estratègies en luxosos restaurants o en llotges d'equips esportius, només pensant en el seu ego, en el seu benefici personal i familiar, per damunt de qualsevol altre cosa en les seves vides.

A vegades es fan canvis per no canviar res, però la llei Wert és un canvi per encara anar més enrere, i tornar a elogiar a aquelles actituds classistes que ens han portat a aquesta maleïda crisi. Segur que ho veuen, però això desmuntaria el seu regnat.

No sé si pensar que els informes de la OCDE, de la Comissió Europea, o de qualsevol organisme internacional o nacional on ens reclamen canvis des de l'arrel del nostre sistema educatiu, quan arriben a mans de segons quins polítics, potser és que estan en anglès i tenen dificultats per entendre el seu contingut, en fan una interpretació totalment errònia.

Tenim polítics sense cap legitimitat!!!! No tenen autoritat, no se l'han guanyada. Són mentiders, són falsos, són uns caragirats,... i a més insulten i amenacen. Com és possible que el Vidal-Quadras  continuï amb el càrrec que té en el Parlament Europeu? I òbviament no és l'únic, per desgràcia. Només ens n'adonem els que estem lluitant per tenir un país millor, i que no som pocs?

Em nego a que els joves d'aquest petit país adorin a gent incompetent, a lladres (perdó pressumptes), a gent que vol fer mal, a gent que és incapaç de mirar les necessitats que hi ha al seu voltant, a gent que només veu els seus interessos. No; intentaré ensenyar que hi ha una altra manera de funcionar, on les persones assoleixen la felicitat amb la felicitat dels altres, on les persones pensen que canviar el món és possible, on les empreses es gestionen de manera diferent i creuen en les possibilitats dels "humans amb recursos" que hi treballen que són un tresor, on s'innova per millorar l'entorn, on es preocupen del què li succeeix al veí, on s'aprèn que compartir, cooperar, col.laborar,... és com creixerem,...on els estats inverteixen amb un ordre de prioritats que no ha de ser un altre que el de la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental,... 

Cal lluitar, de la manera que ho sabem fer, perquè els missatges que arribin als nostres joves siguin d'esperança, de futur, de creure en ells i de confiar en ells: sabem que tenen talent, i que els hi farem aflorar per aconseguir aquest canvi que tothom desitja. Només ells poden capgirar aquesta situació.

Educadors, ensenyants,... unim forces, no les diversifiquem; no ens despistem en temes que no són rellevants en aquest moment: escola pública o privada, sindicats, retallades, .. si portem l'educació a les venes, lluitem en allò que sabem fer bé, que és generar canvi, el que jo anomeno ser un "shaker". 

Hi ha qui creurà que estic fent demagògia; no m'importa, lluitaré per allò que crec i la llei Wert no m'ho impedirà.

Taula Rodona a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya

El passat  16 de maig, em varen convidar a una taula rodona dins de la jornada sobre Emprenedoria: una actitud d'escola, un valor a educar a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

La jornada es fa iniciar amb una presentació a càrrec del Sr. Carles Armengol, Secretari General adjunt de la FECC, el qual va fer una introducció general sobre l'emprenedoria dins de les escoles. 

A continuació, la Sra. Júlia Prats, Professora i directora del Departament d’Iniciativa Emprenedora del IESE, va desgranar les habilitats i competències dels emprenedors, a partir de les investigacions que han portat a terme dins el marc del IESE. Va exposar diversos casos d'èxit en models de negoci innovadors, per arribar a quines són les competències que podem incorporar a l'escola des d'edats molt tempranes. 

Després, la jornada es dividia en dos grans apartats, un dedicat a presentació d'experiències a  Primària i Secundària, moderat per l'Olga Hernández,  i un altre a una taula rodona dins de la FP i el Batxillerat, moderada pel Carles Armengol.

Els projectes de Primària i Secundària que es van presentar varen ser : 

1. Petits emprenendors socials: “Els petits canvis són poderosos”, a càrrec del Sr. Lluis del Río, professor d’EI-EP de Lestonnac de Mollet del Vallés
 

2. Felicitat, somriures i il—lusions, a càrrec de la Sra. Júlia Cararach professora d’ESO, Clara Penas i Paula Vall-Llovera alumnes de 3r ESO de Santa Teresa de Lisieux de Barcelona
 

3. Emprenem fent sabons, a càrrec de la Sra. Montse Parés, tutora de 6è EP i Montse Pons, cap d’estudis EI-EP de Maristes Igualada
 

4. Projecte QR a l’escola del Clot, a càrrec del Sr. Jordi Cienfuegos, professor i tutor ESO d’ ETP Clot de Barcelona

A la taula rodona, a la que havíem de donar resposta a "Què ens demana la societat i què podem oferir des de l’escola per donar el valor de l’emprenedoria des del nostre sector?, els ponents varem ser: 

Sra. Maria Batet, mestra, formadora del professorat i experta en educació per a l’emprenedoria.

Sr. Humbert Torroella, emprenedor. Fundador i CEO d’Hotelerum. Apassionat de les noves tecnologies.

Sra. Estel Paloma, Professora d’ESO i BATX de l'Escola Pia de Mataró per fomentar l’emprenedoria en els alumnes

Sr. Manuel Rosillo, Empresari d’una empresa metal—lúrgia. Expert en formació professional, i compagina la presidència de la patronal del Baix Llobregat amb una vocalia en el comitè executiu de la patronal Foment del Treball

Aquí deixo el PPT que va servir de guia per la meva presentació. 

Fecc16maig from EstelPaloma

Gràcies a tots als assistents!!!! I també dir que va ser un plaer compartir taula amb la Maria, l'Humbert i el Carles.

Resum TEDxYouth@Barcelona 2013

D'entrada el resum...

Els mentors en els projectes d'empresa d'Economia d'Empresa

La figura del mentor es coneix des de l'antiga Grècia. Estar acompanyat per algú que abans ja ha fet el mateix camí dóna molta seguretat a qui l'ha de fer.

Els que esteu en el món de l'educació, coneixeu que fer el seguiment dins d'una classe quan estan treballant per projectes, no és feina fàcil; llavors,  perquè no deixar-nos ajudar per d'altres alumnes que ja dominin el procés?

Això és el que he fet aquest any amb el projecte d'empresa de 2n de Batxillerat. Val a dir, que m'ho ha permès el fet que alguns dels alumnes  els tinc a Emprenedoria però també a Economia d'Empresa, i per tant, m'ha facilitat molt la feina.

Dins d'Emprenedoria, els nois han treballat un projecte, des de la idea fins  el Business Plan, o sigui, coneixen totes i cadascuna de les parts que el composa. A més també han fet diversos "workshops" per treballar creativitat, comunicació,...

Dins d'Economia d'Empresa, des de ja fa molts anys, els alumnes han de desenvolupar un Pla d'Empresa, aproximadament en unes 12 o 13 sessions, i després exposar-lo. De fet, es tracta només de consolidar els coneixements apresos durant els dos anys, aplicant-ho en un pla d'empresa. Tradicionalment, els alumnes d'aquesta matèria sempre s'han queixat que no els hi destinés tot el temps que ells voldrien. Com solucionar aquest problema? 

Vaig proposar la tasca en els alumnes de l'optativa d'Emprenedoria, i alguns van dir que sí i d'altres que no. Els que s'hi van veure en cor, van agafar un grup per mentoritzar. 

No obstant, no va ser feina fàcil, l'acceptació per part dels equips, ja que, contràriament al que creia inicialment, va haver moltes reticències, per exemple, el greuge comparatiu , ja que alguns alumnes d'Empresa consideraven que la nota en els d'Emprenedoria se'ls hi "regalaria" i a més no haurien de fer el projecte.  Em va costar una classe sencera per explicar-ho, i que tothom digués la seva.

Després d'explicar quina era la feina dels mentors, com s'avaluarien, que els mentors ja havien fet un projecte enorme en comparació al d'Empresa,... van entendre que pels equips seria molt millor tenir al costat una persona a la que poder preguntar qualsevol dubte. A més, pedagògicament, els "mentors" no havien de tornar a fer una feina que ja havien desenvolupat amb molta més intensitat (a Emprenedoria), i aprenien a fer una cosa nova: ser mentor i procurar que els projectes poguessin tirar endavant.

Vaig crear una normativa/funcions pels mentors que va ser la següent:

1. El mentor serà un alumne de l'optativa d'emprenedoria i innovació
2. La funció principal del mentor és ajudar a millorar el desenvolupament del projecte, des del seu inici fins al "Business Plan" .
3. Una altra funció serà la d'assegurar el cumpliment, per part del grup tutoritzat, de la planificació del grup, i de la data de lliurament de cada apartat.
4. Haurà de fer el seguiment diari dels diferents indicadors pertanyents a evolució del grup.
5. Elaborarà un informe diari dels diferents aspectes que haurà d'analitzar i el compartirà amb el professor de la matèria.
6. L'informe ha de ser individual per a cada alumne
7. El mentor, en funció de la nota de l'optativa d'Emprenedoria, podrà triar els projectes a partir de l'Elevator Pitch que faran cada grup al final del primer dia.
8. La nota del mentor s'utiltizarà per avaluar aquells ítems derivats del procés
9. La nota del mentor pel projecte (20 % de la nota del trimestre) serà una mitjana entre la nota del projecte que obtingui a emprenedoria en el tercer trimestre (50 %), el seguiment que faci del grup assignat (25%) i la nota que li assigni el grup mentoritzat (25 %), atenent als següents criteris:

•                               T'ha aportat valor/experiència/coneixement?
•                           Ha estat accessible i t'ha dedicat temps?
•                           T'ha motivat i ilusionat amb el projecte?
•                           Valora  globalment al teu mentor/a

10. El mentor és una persona que ajuda, acompanya i dóna suport, però en cap cas, fa el treball del grup

11. El mentor no pot decidir cap aspecte rellevant del projecte del grup mentoritzat

12. El projecte és idea original de l'alumne i el mentor ha de respectar-la sempre. Qualsevol canvi substancial en el projecte ha de ser proposat pels alumnes

13. La responsabilitat darrera dels projectes i del compliment de les dates és dels alumnes.

L'Elevator Pitch que varen fer els equips està explicat en el post: Projectes d'Emprenedoria a 2n de Batxillerat . L'avaluació del mentor està en l'apartat 9 de la normativa.

La rúbrica que els hi vaig donar als mentors, i que havien d'omplir cada dia per cada membre dels equips va ser la següent:

 També havien d'omplir diàriament aquesta altra graella:

Després del projecte, els equips van valorar molt positivament la feina dels mentors, i els mentors, també van estar orgullosos quan van veure les presentacions dels projectes "mentoritzats". Puc corroborar que el treball entre iguals és molt més efectiu i eficient. Els equips se sentien més lliures de preguntar els dubtes a un company d'aula que a mi mateixa. També se'n van adonar de moltes coses, com per exemple, de la paciència que has de tenir, de que saber acompanyar no és manar, de la diversitat que hi arriba a haver en una classe, ...i moltes altres coses que freqüentment hi ha dins d'una aula, però que passen desapercebudes pels alumnes. 

El més fàcil pels mentors hagués estat fer un altre projecte, i possiblement obtenir una molt bona nota sense necessitat de gaire esforç. També era més fàcil per mi, ja que no hagués hagut de preparar res diferent a la classe, però si el que pretenem fer és tractar la diversitat, s'han de tenir en compte els diferents aprenentatges de cada alumne.  Els que van optar per mentoritzar van fer un aprenentatge diferent del que ja coneixien. Això va significar, sortir de la seva zona de confort. 

En educació, la figura del mentor, cada vegada prendrà més força; no només entre els alumnes, sinó també entre professors. La inseguretat que els educadors tenen per desenvolupar algunes metodologies dins l'aula es podrien solucionar amb  l'acompanyament d'algú altre que ja ho ha posat en pràctica. Les classes han de deixar de ser el "feudo" tancat d'un/a professor/a, i s'han d'obrir. El "learning by doing" no només serveix pels alumnes. I "open innovation" no només és pels camps científics i tecnològics,també ho podem aplicar a l'educació.

Empathy Map : eina fàcil per conèixer el nostre client.

La metodologia del Business Model Canvas, molt coneguda des de ja fa temps en els àmbits de la innovació en models de negoci, té algunes eines no tan mediàtiques com el seu famós "lienzo" i , en canvi, molt útils per poder entendre altres elements fonamentals com pot ser el nostre client . L'Empathy Map, va ser desenvolupada per Xplane, però està explicada dins del llibre "Generación de modelos de negocio" i  la trobo molt encertada per poder treballar el segment de mercat entre els joves emprenedors, tant de 3r d'ESO com els de 2n de Batxillerat. L'he utilitzada a tots els nivells, i el resultat ha estat molt positiu, en primer lloc per la facilitat de l'explicació de l'eina, i en segon lloc perquè, recordem, que els nostres alumnes són "makers" i per tant, tot el que sigui està actius a l'aula, genera aprenentatge significatiu.

A més, el fet de compartir-la amb tot l'equip la fa generadora de comunicació i d'escolta activa, i òbviament, més implicació amb el projecte. La utilització de l'empatia també fa que entenguin el concepte en sí: posar-se en el lloc de l'altre per poder-lo entendre.

L'Empathy Map, el qual utilitza el pensament visual, serveix per fer-nos una idea senzilla i ràpida de com és el nostre client; consisteix en el que el nom mateix diu, o sigui, ser empàtics: posar-nos en el lloc del nostre client. Hem de triar tres possibles perfils, i decidir-nos per un; en aquest perfil, se li ha de donar nom, característiques demogràfiques,....en resum, identificar-lo i respondre a les 6 preguntes següents:

1. Què veu
2. Què escolta
3. Què pensa
4. Què diu i fa
5. Quins esforços ha de fer el client
6. Quins resultats obté el client  

Els alumnes, ha de fer un dibuix similar a aquest de sota i escriure les respostes de les preguntes anteriors. 

Us podeu imaginar que comprendre el nostre client, és molt important per tal de definir el nostre producte o servei, i per concretar, més endavant, el pla de màrqueting. 

Aquí us mostro alguns exemples de l'Empathy Map en els diferents projectes d'Emprenedoria dels alumnes de 2n de Batxillerat d'Empresa.   

Aturemlatur

Concerts Maresme: un projecte per promocionar la música no comercial

AppDomus

The Listener

JOVES+ CIÈNCIA+EMPRENEDORIA = LAC

El dijous 18 d'abril van venir a visitar als nois de l'optativa d'emprenedoria de 2n de Bat (sí, tots són nois),  la Núria Radó i el Pol Bartrès del LAC, Laboratori d'Aprenentatge Científic. No els coneixia personalment, però ningú s'escapa de la xarxa :-), i això em va ajudar a "rascar" què feien aquesta gent del LAC; de fet ja m'havien cridat l'atenció en la seva "presentació" a la ciutat de Mataró el 15 de febrer: el projecte era molt interessant. Però mica en mica vaig anar descobrint qui composava l'equip del LAC, i, NO ELS PODIA DEIXAR ESCAPAR!!!!: gent jove del Maresme, apassionats per la ciència, amb molta empenta, i amb ganes d'endegar un projecte que pogués millorar l'entorn més immediat, adreçat als infants i joves de la nostra comarca.  Vaig fer el contacte, i no s'ho van pensar dues vegades per dir-me que sí.

Em vaig plantejar tres objectius de la xerrada:

• parlar d'emprenedoria, com a una sortida de futur,  per aquests nois que acabaran el 2n de Batxillerat.
• parlar de l'experiència personal i professional de la Núria i el Pol
• parlar del projecte en sí: finançament, segment de mercat,... per poder treballar la metodologia CANVAS. 

Tots els  objectius es van acomplir amb escreix. Des del primer moment, van aconseguir entusiasmar als alumnes.  Tant el Pol com la Núria, són dos grans comunicadors, i no els hi va costar gens connectar amb ells. Es notava dues coses: la seva vinculació amb moviments associatius de la ciutat i que els hi apassionava el seu projecte. Van iniciar la xerrada de manera molt interactiva, i van saber transmetre la seva passió per la ciència, fet que no és fàcil. Vull afegir, també, que van afirmar que tenien un referent en la divulgació de la ciència que és: "El món d'en Beakman", qui, dels que l'han viscut, pot oblidar aquest programa?

Com ho van fer per transmetre aquest entusiasme? Doncs, d'una manera molt simple, parlant de Galileu, Watt i Volta. La passió amb que el Pol explicava l'aportació d'aquests científics a la humanitat i el paral.lelisme entre l'emprenedoria i aquests "grans" de la ciència, són dignes d'un TED:  els científics, en el fons han estat emprenedors, i  han de tenir una actitud emprenedora, entenent l'emprenedoria com "una eina de transformació social",  en paraules textuals de la Núria. Els tres eixos del mètode científic, en que el LAC basa l'aprenentatge han d'estar presents en els emprenedors: observar (s'ha de ser curiós), experimentar (cal provar i provar, i prototipar!) i sintetitzar (arribar a conclusions i prendre decisions) . Galileu, Watt i Volta, van ser grans observadors, grans experimentadors i amb capacitat de trobar resultats, però a més van pensar fora de la caixa (thinking outside the box) , van ser constants i perseverants (no cal que us digui Galileu!), i també pacients, i també planificats, i innovadors, i .... van millorar la societat! i... és per totes aquestes qualitats que van establir el vincle entre la ciència i l'emprenedoria. 

A l'explicar el projecte, es van centrar molt en la idea, i en la importància d'explicar-la i de compartir-la, per veure què en pensen els altres. El Pol i la Núria, comentaven que moltes de les aportacions que han anat recollint les han incorporat en el projecte; valoraven positivament el treball en xarxa i en equip. Ara bé, s'ha de dir, que tant la Núria com en Pol tenen moltíssimes ganes d'aprendre, i d'aprendre de tothom, dels grans i dels petits: cal que no ho perdin mai!

Tal com està descrit en el seu bloc, el LAC, és un espai de lleure per a l'expressió i l'experimentació científica i tecnològica.  Però tot això ho amaneixen amb el pensament crític, tan necessari a la nostra societat: "som una societat molt crèdula", deia l'Eduard, alumne de l'optativa. I és cert, s'ha d'ajudar  que els nostres joves puguin prendre decisions amb sentit crític. Els emprenedors han de ser capaços de veure un problema, per donar-li una solució innovadora i, tal com deia la Núria, transformadora de la societat, i a la vegada que aquesta solució es pugui convertir en un model de negoci, en el sentit de ser prou atractiu pel mercat a qui va adreçat. Quin és el problema que van detectar l'equip del LAC? La manca de vocacions científiques, d'esperit científic i de sentit crític, i això ho van solucionar creant aquest espai : el LAC.

Abans d'iniciar el projecte dubtaven molt de la seva viabilitat, com tots els emprenedors; però va haver un fet que els va fer entendre que sí, que s'havia de fer i va ser la concessió d'una subvenció per part del  "Ministerio de Economía y Competitividad" a través de la "Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)", subvencions que també reben altres divulgadors científics molt mediàtics en el nostre país. També el recolzament de l'Ajuntament de Mataró i del Tecnocampus mitjançant el programa Xnergic, els ajudà a "creure's"  que la seva idea ERA BONA!!!!!

En un dels estudis de la OCDE Better Skills, Better Jobs, Better Lives, afirma que la majoria de les competències necessàries (estratègiques, de futur), no s'aprendran dins l'escola  sinó en altres entorns d'aprenentatge, com poden ser els grups d'esplai, els esports, actitvitats relacionades amb la dansa i la música, formació dins l'empresa,.... I això vol dir, que hi haurà d'haver entesa entre tots els components d'aquests entorns: ningú tindrà l'exclusivitat de la formació d'un jove, sinó que entre tots ajudarem a la seva formació. Pronostico, que, aquesta feina de conjunció no serà fàcil, però caldrà fer un esforç per acostar les posicions, amb l'objectiu de fer joves més competents per poder afrontar els reptes del futur, que ja el tenim aquí. 

LAC és i serà un d'aquests espais, un d'aquests entorns d'aprenentatge, que col.laborarà en la formació de tots aquests infants i joves fent-los més competents en un demà molt canviant. 

Felicitats pel projecte i molta força per tirar-lo endavant!