15 de maig 2012

Xavier Verdaguer: emprendre, felicitat i Imagine


El divendres 11 de maig ens va visitar el, cada vegada més mediàtic, Xavier Verdaguer, al Tecnocampus de Mataró, dins del cicle de conferències emprenedores que es promouen des del "Màster en Emprenedoria i Innovació".  No era la primera vegada que ens visitava. Ja el mes de novembre vàrem poder gaudir de les seves classes, i, evidentment, vàrem acabar amb un Supertramp!



El Xavier va dividir la xerrada en 3 àmbits: emprendre, felicitat i Imagine. 

A l'iniciar la ponència va avisar que faria una exposició molt similar a la del programa Singulars de TV3 amb alguna petita modificació, però això no havia de ser cap problema!

Va començar, així doncs, fent un breu repàs a la seva vida detallant els personatges i fets que l'han marcat:en la seva infantesa, el professor Frank de Copenhaguen per la seva capacitat de millorar l'entorn més immediat i ja molt més recent, les crisis tant econòmica com personal. (Per entendre on ets, cal descobrir d'on vens, però sense condicionar-te el futur - Mario Alonso - ).

Verdaguer va destacar dues paraules:
SOMNIS + RISC

la  suma de les quals  han de portar a l'ÈXIT. És clau, doncs, descobrir el que t'apassiona, el teu somni  i dedicar-hi tot el temps del món: només així els somnis es convertiran en realitat.

Ens va explicar el perquè de l'èxit del Silicon Valley, què succeeix allà que des de fa 70 anys (amb millors i pitjors èpoques),  s'ha convertit en un referent en l'emprenedoria i la innovació. Verdaguer afirma que s'ha creat un ecosistema que facilita el desenvolupament d'emprenedors innovadors. I va mostrar aquest puzzle:




El sistema educatiu és el centre, el motor (universitats com les d'Standord; Stanford és soci de Google!) no només per la qualitat dels seus aprenentatges sinó també pel sistema de finançament (més de la meitat dels seus estudiants estan becats) i pel retorn a l'ecosistema en forma de beneficis socials i econòmics de les empreses que s'han creat i que han tingut èxit.  I al seu voltant, què hi apareix?

  • El talent (més de la meitat dels universitaris són estrangers, i per tant, diversos, diferents, heterogenis,...).
  • La qualitat de vida (clima de Califòrnia).
  • Els inversors (Sand Hill Road).
  • Empreses innovadores.
  • Cultura emprenedora des de la Primary School.
  • Networking: events entre emprenedors i inversors. 
Què tenim de diferent a Catalunya? L'ecosistema es pot replicar? Què ens fa falta? La cultura emprenedora, és la peça del trencaclosques que no hi és. La resta ho tenim o es pot aconseguir fàcilment: bones universitats, inversors, talent, Barcelona:la seva marca i els seus events,... però cal treballar molt la cultura emprenedora des d'edats primerenques: comunicació oral, presa de decisions, cultura del fracàs, habilitats socials, gestió del risc... Verdaguer va parlar de canviar el sistema educatiu.

 

El concepte d'emprendre, segons Verdaguer, va més enllà de fer empreses. El considera una actitud, una manera de fer: cal persones emprenedores dins de les empreses, dins de l'administració pública,  per crear la teva ocupació, en l'àmbit social,... Aquest concepte d'emprenedoria, el d' adquirir habilitats i actituds emprenedores és el que cada vegada està més extès entre els gurus de l'emprenedoria. 


 I quines són les característiques que han de tenir els emprenedors? 

RISC + PASSIÓ + SER POSITIU

Va incidir molt en ser positiu respecte a la vida. Això portarà a reconèixer les oportunitats, aprendre a sumar esforços, a convertir els impossibles en possibles, i a veure que, tal com diu Pau Garcia-Milà, TOT ESTÀ PER FER.

La segona part de la conferència va ser al voltant de la FELICITAT. Davant la pregunta què cal per ser feliç, el Xavier ho va explicar amb un cercle molt entenedor:



  • Cal descobrir la teva passió i posar-hi el focus.
  • Cal treballar, cal arriscar, cal superar obstacles per realitzar-la.
  • És possible que això reverteixi en diners, que hi hagi reconeixement social; però la felicitat encara no hi és.
  • La felicitat comença quan fas el retorn a la societat, en forma de diners, en forma d'una millora... 
  • i sobretot, la comparteixes!
  • i el cercle pot tornar a començar.
En Xavier es va referir a Punset quan va dir: "La felicitat és l'absència de por".

Emprendre és una fantàstica aventura que ajuda a assolir la felicitat, sempre i quan executis cada pas d'aquesta roda. Jo encara diria més. En una de les classes del Màster, un inversor va comentar que una vegada va sentir: "Emprender es la cosa más excitante que se puede hacer con ropa", frase que ho diu tot! (no ens va dir l'autor per prudència, però era molt conegut).

I ja en la tercera part de la conferència va pujar Hugo Pardo a l'escenari, company de Verdaguer en diferents projectes, un d'ells Imagine.

Entre els dos varen explicar el programa Imagine que té dos grans objectius:
  • generar idees que canviïn el món
  • canviar la vida de les persones que facin el programa
Dotze "dreamers" aniran al Silicon Valley en el centre de creativitat Imagine per treballar de manera diferent, per pensar diferent, per sortir de la zona de confort i de la tribu,  per desenvolupar el pensament lateral, pel mític "thinking outside the box", per conèixer com pots respondre davant  d'ambients transgressors, expressions totes elles molt lligades als gurus de la creativitat, com Sir Ken Robinson o Cristobal Cobo.

Dotze "dreamers" que a la seva tornada podran expandir el seu  nou "knowledge" per allà on vagin. Seran els escollits per estar en contacte amb aquest ecosistema anomenat Silicon Valley. I mica en mica la taca anirà essent més gran, i perquè no: podran ser capaços de dissenyar un nou model de pais(?)

Tant Hugo com Xavier van insistir molt en la necessitat de canviar el sistema educatiu i fer un model on tota la comunitat educativa se senti integrada, ja siguin els professors, els pares i els alumnes.  Cal canviar l'educació per a poder tenir alumnes capaços de reinventar i repensar la societat, l'economia, la política, la ciència, l'art, ...

El torn de preguntes va ser molt extens. Tothom volia intervenir, però està clar que el temps és finit. Les qüestions van girar al voltant dels criteris per anar a Imagine, de la importància de treure versions Beta (encara que sembli que no són perfectes cal observar com reacciona el mercat), com convertir un somni en realitat, la importància de verbalitzar la idea (s'ha acabat el silenci: verbalitzar una idea també vol dir comprometre's amb ella), buscar partners que ajudin en el projecte (cal fer equips de persones diverses),  com es pot arribar a Imagine si els recusos són limitats i fins i tot potser ni arriba la idea del projecte (com fer-ho extensible a països amb pocs recursos), ... Totes elles van ser respostes, també, per la Dr. Itxaso del Palacio, coordinadora de les jornades d'especialització en emprenedoria i innovació.

Vespre, doncs, molt enriquidor. I encara més, compartir una estona amb persones positives ajuda a tenir una altra perspectiva de la realitat crua que estem vivint.

Vull acabar amb el mateix vídeo amb què en Xavier va finalitzar la ponència (els alumnes del Màster ja el coneixíem a través d'un altre professor, en Jordi Martí recentment premiat amb el Call to Innovation 2012), i que malgrat és un anunci publicitari, serveix per plasmar el que pot ser l'actitud emprenedora.




Per últim, tres reflexions personals de la jornada:

  • Tant de bo els educadors entenguin que el sistema educatiu s'ha de canviar i que està a les nostres mans (sóc educadora), no en la dels polítics o directius.
  • Tant de bo que programes com el d'Imagine poguessin arribar a tots els països del món: el talent està molt molt amagat , segurament en llocs inhòspits i recòndits, on segur hi ha persones emprenedores amb capacitat de modificar el seu entorn i que la vida no només els canviaria a ells sinó també a tot el seu voltant.
  • Les actituds emprenedores i innovadores són universals, les diferències entre els continents són molt petites.
Gràcies Xavier!


Xavier Verdaguer en el Tecnocampus


Xavier, Hugo i Itxaso en el torn de preguntes


































13 de maig 2012

Buscando trabajo on Vimeo

Qui són les persones que poden parlar millor de nosaltres? Els nostres avis! Això val més que un currículum!

Buscando trabajo on Vimeo





7 de maig 2012

Pecha Kucha: gran activitat d'aprenentatge.

Dins de la optativa Comunicació i Societat de 2n de Batxillerat que imparteixo a l'Escola Pia de Mataró, he fet realitzar en els meus alumnes un PeCha Kucha. Un Pecha què? Això mateix vaig dir jo la primera vegada que ho vaig sentir.

El terme el vaig conèixer en el BizBarcelona de l'any passat. Em vaig trobar amb el Ricard Coma, el qual acabava de lliurar els premis Fp Emprèn, i em va dir que podíem anar a veure els Pecha Kucha, una de les moltíssimes activitats que es feien en el Saló. Ens hi varem acostar una estona, després d'anar al SIME (no us la perdeu si hi aneu a la segona edició), i em va fascinar. Es tractava de presentar un projecte en 20 slides de 20 segons cadascuna: les presentacions eren molt àgils.

Segons la Wikipedia, un Pecha Kucha és una manera de presentar de manera informal un projecte. Originalment va ser creat per Astrid Klein i Mark Dytham de Klein-Dytham Architecture (KDa) a Tokio en el  2003 com un punt de trobada per a joves dissenyadors. Els Pecha Kucha s'han extès de manera vírica per tot arreu del món. 

Perquè els meus alumnes varen fer un Pecha Kucha? A cada trimestre, els hi faig fer una activitat d'avaluació en la qual han de desenvolupar la competència comunicativa oral: 
  • 1r trimestre: preparar un tema per debatre, exposar-lo en format PPT o vídeo, i gestionar el debat.
  • 2on trimestre: preparar un cara a cara de 15 minuts amb un altre company.
  • 3er trimestre: aquest any vaig decidir un Pecha Kucha.

Amb el Pecha Kucha es poden treballar vàries habilitats, extretes de www.educacontic.es (http://www.educacontic.es/blog/pecha-kucha-20-x-20 ):

 

Malgrat aquestes habilitats visuals i comunicatives molt importants per millorar l'ocupabilitat dels alumnes, he pogut apreciar un altre aspecte molt més profund. 

Els alumnes podien triar qualsevol tema per desenvolupar-lo, i això és el que més m'ha impressionat i del que més he après aquest any d'aquests alumnes.  Els temes que van escollir van ser molt diversos, però si una cosa era comuna a tots ells era la passió

En Miqui ens va explicar les seves vivències al voltant de les motos (voleu dir que no hi tornarà?); en Gerard sobre les guitarres elèctriques (bona evolució en competència comunicativa del Gerard i curiosa passió molt amagada); en Dani va parlar sobre el seu esport preferit: el futbol (que bé que s'ho va passar exposant!); el Ferran, dels seus "capgrossos" (bones i doloroses vivències, no?); l'Alba va explicar com desenvolupar part de la seva futura ocupació: les exposicions orals (agrair la disponibilitat de l'Alba pels "bolos" que va haver de fer);  l'Albert, la seva experiència als USA amb el bàsket (arribarà lluny i amunt aquest noi?); la Mireia del món Disney (quins recods més dolços);l'Oriol i el món de la vela (pare i fill amb un hobby comú); l'Hèctor ens va explicar el seu plat preferit que fins i tot el cuina: la paella (una altra passió amagada); la Gemma el seu futur negoci: la gestoria familiar (que orgullosa se sentia del projecte familiar); el Borja no podia explicar una altra cosa que no fos el "seu" Real Madrid (segur i contundent com sempre, però a la vegada tranquil i orgullós); en Joan va parlar sobre la Fòrmula 1(món apassionant per sí sol)  i en Jordi al voltant de la seva experiència amb la màgia (aquest noi acabarà emprenent, però si amb 14 anys ja muntava espectacles de màgia i tot el que es proposava ho acaba fent!). 

Els professors del Màster que estic cursant, no paren de repetir que quan a un emprenedor li brillen els ulls, vol dir que el projecte està viu i que el propi emprenedor creu amb ell mateix, i sovint, això fa que els inversors s'acabin de convèncer de posar-hi capital. Doncs és el que vaig viure amb aquests dies de Pecha Kucha: cada presentació era una onada de passió i s'il.luminava la classe.

I ho vull relacionar amb Ken Robinson. Estic acabant el seu llibre "El Elemento" (ja sé que fer una Màster en Innovació i encara no haver llegit aquest llibre és un crim!), però he entès amb aquesta experiència el que Robinson diu: quan algú troba el seu element es quan el temps no passa, quan t'apassiona el que fas, quan ets feliç i  quan ets capaç de transmetre aquesta felicitat al teu voltant. Crec que cadascun dels temes que varen triar, es van trobar en el seu element: els ulls els hi brillaven, els nervis van desaparèixer, van gaudir de la seva exposició, i van fer gaudir als que estaven al seu voltant.

Tal com diu Robinson si ets capaç de poder vehicular el teu element amb la teva feina, és que els astres s'han alineat!. Però totes les persones haurien de trobar en algun moment el seu element, ja que és una experiència vital. Et fa sentir-te viu i et fa donar sentit a la vida. Els elements de cadascú s'han de descobrir; descobrir-los et donarà la felicitat. Però sovint t'han d'ajudar a conèixe'ls; d'aquí la importància dels mentors, els tutors, els professors,...

De l'activitat vaig fer fotos, vaig filmar,... però per allò de la protecció de dades no les publico. I és més me les quedo com a record d'una experiència que m'ha enriquit i m'ha continuat confirmant que el meu element l'he trobat.  

No hi ha edat per trobar-lo!

Llegiu Ken Robinson, si us plau, si encara no ho heu fet!





22 d’abr. 2012

VIII Jornada dels Ensenyaments Econòmics, Administratius i Comercials (2a part)

Continuaré amb l'Alfons Cornella. Tal com ja vaig piular, era la xerrada que estava esperant. Si l'Oliver és un pou en matèria econòmica, en Cornella és un pou d'innovació: un autèntic "gurú" de la innovació en el nostre petit país. Alfons Cornella, entre moltes altres coses és fundador d'Infonomia.

Va fer una exposició amb ajut d'imatges, però que va ser un bombardeig d'informació; ell sempre diu que ho fa expressament perquè  no vol  formar sinó que incentiva a que els espectadors descobreixin com està canviant el món i com canviarà!

Tal com va dir Núria Sarsanedas a la presentació, l'Alfons Cornella mai deixa indiferent. La xerrada es titulava: Innovació i comunicació en el món de l'empresa

Hi ha una cosa que sempre diu Cornella (a mi m'encanta perquè jo també vaig pensar el mateix quan vaig començar la carrera, però quasi em van considerar una "delinqüent" de l'economia), i és que és impossible que una ciència que estigui basada en la racionalitat de les persones pugui anar bé! Cada vegada hi ha més economistes de prestigi que tendeixen a justificar el contrari: la irracionalitat en la presa de decisions i els seus efectes sobre l'economia mundial. En aquesta línia està el Nobel d'Economia Daniel Kahneman: molt recomanable el llibre Thinking, fast and slow (només en anglès)

Doncs bé, Cornella va parlar de  moltíssimes coses, això sí, amb ordre. Va parlar d'educació (informà sobre el projecte Movimiento E3 des d'Educared i Infonomia - molt interessant - ), i sobretot de com havia de canviar. Va justificar quins haurien de ser  els nous aprenentatges:

1) capacitat de comunicar  les idees, sobretot en imatges (molt poques persones en tot el món són capaces de fer-ho!!!!)
2) capacitat en edició de vídeos
3) capacitat de conèixer "Software"

 La justificació rau en que patim d'"infoxicació" (excés d'informació i cada vegada més ens costa prendre decisions)  i necessitem que algú ens l'organitzi, ens la personalitzi, i ens ho la faci  fàcil d'entendre. No tindrem temps per a llegir-ho tot! El diferencial entre l'entrada d'informació que tenim i la nostra capacitat d'atenció serà més gran: augmenta l'ample de banda cap a infinit  i disminueix la capacitat d'atenció tendint cap a 0. S'ha de saber comunicar de manera ràpida, efectiva però sobretot rellevant. Cal "ibiqüitat" en la informació: tenir-la en el moment que la necessitem (Saber el que trigarà a arribar el metro a l'estació ha d'estar a dins l'estació o a fora? On seria més útil per prendre la decisió d'agafar el metro?).

I aquí uns petits exemples, de com es pot simplificar la informació amb l'ajut de mapes, imatges, ...:






Alfons Cornella també va fer incidència en la necessitat de millorar la clàssica productivitat (output/input), i això es pot aconseguir de moltes maneres, i una d'elles és la col.laboració: opensource, aliances, open innovation, el treball en xarxa, ...L'automatització ajudarà a millorar-la, i també la deslocalització. S'ha d'augmentar la cadena de valor i quina millor manera de fer-ho que sintonitzant amb el client. 




Molts exemples en molt poc temps, però l'objectiu de fer-nos despertar l'interès cap a la innovació el va aconseguir.

Una de les peculiaritats que té l'Alfons Cornella en les seves conferències és triar algunes lletres que el porten a definir algunes paraules clau, com la b de buscar, la  i d'ibiqüitat, la u de "you", ... i que aprofita per exposar i fer més amena la xerrada.

Una cosa sí que va deixar clara i és que s'ha de posar molt d'esforç en tot el que es faci. De les preguntes que li varen fer, una d'elles va ser precisament aquesta, com s'ho feia per conèixer tot el que coneix i la resposta va ser clara: destinar-hi temps, no hi ha una altra, i moure't pels cercles que sumin valor al que tu ja tens.  Va criticar les xarxes socials de la manera com les utilitzen els joves avui en dia, i que aquest fet no afavoreix, precisament, la innovació, tot al contrari: perden molt de temps!

Interessant també el comentari sobre l'estudi d'una companya seva al voltant de la normalitat: què és normal? Doncs el que la societat accepta per normal. Va posar l'exemple d'en Gordon Bell. És normal implantar-se un xip? Potser ara no, però segur que ho serà.

Us deixo algunes intervencions  d'Alfons Cornella a diferents TED's i també d'en Daniel Kahneman.







"Fer coses senzilles és complicat" Alfons Cornella .












   








21 d’abr. 2012

VIII Jornada dels Ensenyaments Econòmics, Administracius i Comercials (1a part))

Aquest divendres vaig assistir a la VIII Jornada dels Ensenyaments Econòmics, Administratius i Comercials organitzada per l'ICE de la UAB i amb la col.laboració de l'Associació d'Ensenyants d'Economia i Empresa.

Començaré per la sessió inaugural que va anar a càrrec del Dr. Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada a la UAB.  El títol va ser:  La situació econòmica. Perspectives.

Va fer una ponència sense PPT i va mostrar, una vegada més, la seva capacitat de bon orador. Va descriure amb pèls i senyals com hem arribat a la situació que estem i també va donar algunes pistes de com sortir-ne. L'Oliver és un pou de dades, però les sap dosificar de manera que mentre l'escoltes et permet fer una fotografia de cadascuna de les etapes que va descriure. 

Iniciar l'exposició tot explicant la funció de l'economia: ha de servir per millorar les condicions socials de les persones i de la societat; a continuació, va començar fent una diagnosi de la situació (on estem, perquè hi estem) i finalment un Què hi podem fer?

Va definir el moment actual com una suma de tres crisis: la "nostra", la financera i la del deute sobirà. A la " nostra" hi haguéssim arribat de totes maneres, però sense la crisi financera que la va seguir, possiblement hagués estat una més de les moltes que hem tingut en l'economia espanyola, quasi totes elles provocades pel "totxo". I sumant la del deute sobirà és el que ha provocat que la situació actual sigui tan crítica.  El joc de números, dades, dates i personatges que va fer sorgir mostrà una vegada més la capacitat memorística i analítica de l'Oliver: la caiguda del mur, l'entrada a l'euro (que va néixer malament - va comentar -), la baixada dels tipus d'interès, el creixement immobiliari, el creixement demogràfic, el deute de les empreses espanyoles, el miratge de que érem rics, la UE, Merkel i Sarkozy, possible sortida d'Alemanya de l'euro, Helmut Kolh, George Bush pare,  ...

Oliver va plantejar que potser tot va començar amb la caiguda del mur de Berlín: l'èxit de l'economia de mercat per sobre de l'economia comunista, i la conseqüent reunificació alemana: no hagués pogut ser Prússia, per exemple? Hi havien altres possibilitats que no fossin la reunificació? Simplement va ser un plantejament...

En resum, la situació no és bona; una sola dada impactant: en el 2012 el deute exterior net espanyol és quasi d'1 bilió d'euros: es podrà pagar?

Oliver va destacar que les retallades són sí o sí (és com fer una devaluació antiga de les nostres pessetes) i  que hem de millorar les exportacions en allò que som bons: sobretot en turisme.Ara bé, va criticar que no és normal que a 7 mesos d'acabar l'any encara no es tinguin clars els pressupostos de l'Estat. Aquest fet no ajuda a conèixer quin és el camí a seguir.








20 d’abr. 2012

Res s'ha de donar per perdut!


Un petit vídeo molt il.lustratiu en el que es veu que els prejudicis i les creences no serveixen per a massa. Res s'ha de donar per perdut.