7 de maig 2012

Pecha Kucha: gran activitat d'aprenentatge.

Dins de la optativa Comunicació i Societat de 2n de Batxillerat que imparteixo a l'Escola Pia de Mataró, he fet realitzar en els meus alumnes un PeCha Kucha. Un Pecha què? Això mateix vaig dir jo la primera vegada que ho vaig sentir.

El terme el vaig conèixer en el BizBarcelona de l'any passat. Em vaig trobar amb el Ricard Coma, el qual acabava de lliurar els premis Fp Emprèn, i em va dir que podíem anar a veure els Pecha Kucha, una de les moltíssimes activitats que es feien en el Saló. Ens hi varem acostar una estona, després d'anar al SIME (no us la perdeu si hi aneu a la segona edició), i em va fascinar. Es tractava de presentar un projecte en 20 slides de 20 segons cadascuna: les presentacions eren molt àgils.

Segons la Wikipedia, un Pecha Kucha és una manera de presentar de manera informal un projecte. Originalment va ser creat per Astrid Klein i Mark Dytham de Klein-Dytham Architecture (KDa) a Tokio en el  2003 com un punt de trobada per a joves dissenyadors. Els Pecha Kucha s'han extès de manera vírica per tot arreu del món. 

Perquè els meus alumnes varen fer un Pecha Kucha? A cada trimestre, els hi faig fer una activitat d'avaluació en la qual han de desenvolupar la competència comunicativa oral: 
  • 1r trimestre: preparar un tema per debatre, exposar-lo en format PPT o vídeo, i gestionar el debat.
  • 2on trimestre: preparar un cara a cara de 15 minuts amb un altre company.
  • 3er trimestre: aquest any vaig decidir un Pecha Kucha.

Amb el Pecha Kucha es poden treballar vàries habilitats, extretes de www.educacontic.es (http://www.educacontic.es/blog/pecha-kucha-20-x-20 ):

 

Malgrat aquestes habilitats visuals i comunicatives molt importants per millorar l'ocupabilitat dels alumnes, he pogut apreciar un altre aspecte molt més profund. 

Els alumnes podien triar qualsevol tema per desenvolupar-lo, i això és el que més m'ha impressionat i del que més he après aquest any d'aquests alumnes.  Els temes que van escollir van ser molt diversos, però si una cosa era comuna a tots ells era la passió. 

En Miqui ens va explicar les seves vivències al voltant de les motos (voleu dir que no hi tornarà?); en Gerard sobre les guitarres elèctriques (bona evolució en competència comunicativa del Gerard i curiosa passió molt amagada); en Dani va parlar sobre el seu esport preferit: el futbol (que bé que s'ho va passar exposant!); el Ferran, dels seus "capgrossos" (bones i doloroses vivències, no?); l'Alba va explicar com desenvolupar part de la seva futura ocupació: les exposicions orals (agrair la disponibilitat de l'Alba pels "bolos" que va haver de fer);  l'Albert, la seva experiència als USA amb el bàsket (arribarà lluny i amunt aquest noi?); la Mireia del món Disney (quins recods més dolços);l'Oriol i el món de la vela (pare i fill amb un hobby comú); l'Hèctor ens va explicar el seu plat preferit que fins i tot el cuina: la paella (una altra passió amagada); la Gemma el seu futur negoci: la gestoria familiar (que orgullosa se sentia del projecte familiar); el Borja no podia explicar una altra cosa que no fos el "seu" Real Madrid (segur i contundent com sempre, però a la vegada tranquil i orgullós); en Joan va parlar sobre la Fòrmula 1(món apassionant per sí sol)  i en Jordi al voltant de la seva experiència amb la màgia (aquest noi acabarà emprenent, però si amb 14 anys ja muntava espectacles de màgia i tot el que es proposava ho acaba fent!). 

Els professors del Màster que estic cursant, no paren de repetir que quan a un emprenedor li brillen els ulls, vol dir que el projecte està viu i que el propi emprenedor creu amb ell mateix, i sovint, això fa que els inversors s'acabin de convèncer de posar-hi capital. Doncs és el que vaig viure amb aquests dies de Pecha Kucha: cada presentació era una onada de passió i s'il.luminava la classe.

I ho vull relacionar amb Ken Robinson. Estic acabant el seu llibre "El Elemento" (ja sé que fer una Màster en Innovació i encara no haver llegit aquest llibre és un crim!), però he entès amb aquesta experiència el que Robinson diu: quan algú troba el seu element es quan el temps no passa, quan t'apassiona el que fas, quan ets feliç i  quan ets capaç de transmetre aquesta felicitat al teu voltant. Crec que cadascun dels temes que varen triar, es van trobar en el seu element: els ulls els hi brillaven, els nervis van desaparèixer, van gaudir de la seva exposició, i van fer gaudir als que estaven al seu voltant.

Tal com diu Robinson si ets capaç de poder vehicular el teu element amb la teva feina, és que els astres s'han alineat!. Però totes les persones haurien de trobar en algun moment el seu element, ja que és una experiència vital. Et fa sentir-te viu i et fa donar sentit a la vida. Els elements de cadascú s'han de descobrir; descobrir-los et donarà la felicitat. Però sovint t'han d'ajudar a conèixe'ls; d'aquí la importància dels mentors, els tutors, els professors,...

De l'activitat vaig fer fotos, vaig filmar,... però per allò de la protecció de dades no les publico. I és més me les quedo com a record d'una experiència que m'ha enriquit i m'ha continuat confirmant que el meu element l'he trobat.  

No hi ha edat per trobar-lo!

Llegiu Ken Robinson, si us plau, si encara no ho heu fet!





22 d’abr. 2012

VIII Jornada dels Ensenyaments Econòmics, Administratius i Comercials (2a part)

Continuaré amb l'Alfons Cornella. Tal com ja vaig piular, era la xerrada que estava esperant. Si l'Oliver és un pou en matèria econòmica, en Cornella és un pou d'innovació: un autèntic "gurú" de la innovació en el nostre petit país. Alfons Cornella, entre moltes altres coses és fundador d'Infonomia.

Va fer una exposició amb ajut d'imatges, però que va ser un bombardeig d'informació; ell sempre diu que ho fa expressament perquè  no vol  formar sinó que incentiva a que els espectadors descobreixin com està canviant el món i com canviarà!

Tal com va dir Núria Sarsanedas a la presentació, l'Alfons Cornella mai deixa indiferent. La xerrada es titulava: Innovació i comunicació en el món de l'empresa. 

Hi ha una cosa que sempre diu Cornella (a mi m'encanta perquè jo també vaig pensar el mateix quan vaig començar la carrera, però quasi em van considerar una "delinqüent" de l'economia), i és que és impossible que una ciència que estigui basada en la racionalitat de les persones pugui anar bé! Cada vegada hi ha més economistes de prestigi que tendeixen a justificar el contrari: la irracionalitat en la presa de decisions i els seus efectes sobre l'economia mundial. En aquesta línia està el Nobel d'Economia Daniel Kahneman: molt recomanable el llibre Thinking, fast and slow (només en anglès)

Doncs bé, Cornella va parlar de  moltíssimes coses, això sí, amb ordre. Va parlar d'educació (informà sobre el projecte Movimiento E3 des d'Educared i Infonomia - molt interessant - ), i sobretot de com havia de canviar. Va justificar quins haurien de ser  els nous aprenentatges:

1) capacitat de comunicar  les idees, sobretot en imatges (molt poques persones en tot el món són capaces de fer-ho!!!!)
2) capacitat en edició de vídeos
3) capacitat de conèixer "Software"

 La justificació rau en que patim d'"infoxicació" (excés d'informació i cada vegada més ens costa prendre decisions)  i necessitem que algú ens l'organitzi, ens la personalitzi, i ens ho la faci  fàcil d'entendre. No tindrem temps per a llegir-ho tot! El diferencial entre l'entrada d'informació que tenim i la nostra capacitat d'atenció serà més gran: augmenta l'ample de banda cap a infinit  i disminueix la capacitat d'atenció tendint cap a 0. S'ha de saber comunicar de manera ràpida, efectiva però sobretot rellevant. Cal "ibiqüitat" en la informació: tenir-la en el moment que la necessitem (Saber el que trigarà a arribar el metro a l'estació ha d'estar a dins l'estació o a fora? On seria més útil per prendre la decisió d'agafar el metro?).

I aquí uns petits exemples, de com es pot simplificar la informació amb l'ajut de mapes, imatges, ...:






Alfons Cornella també va fer incidència en la necessitat de millorar la clàssica productivitat (output/input), i això es pot aconseguir de moltes maneres, i una d'elles és la col.laboració: opensource, aliances, open innovation, el treball en xarxa, ...L'automatització ajudarà a millorar-la, i també la deslocalització. S'ha d'augmentar la cadena de valor i quina millor manera de fer-ho que sintonitzant amb el client. 




Molts exemples en molt poc temps, però l'objectiu de fer-nos despertar l'interès cap a la innovació el va aconseguir.

Una de les peculiaritats que té l'Alfons Cornella en les seves conferències és triar algunes lletres que el porten a definir algunes paraules clau, com la b de buscar, la  i d'ibiqüitat, la u de "you", ... i que aprofita per exposar i fer més amena la xerrada.

Una cosa sí que va deixar clara i és que s'ha de posar molt d'esforç en tot el que es faci. De les preguntes que li varen fer, una d'elles va ser precisament aquesta, com s'ho feia per conèixer tot el que coneix i la resposta va ser clara: destinar-hi temps, no hi ha una altra, i moure't pels cercles que sumin valor al que tu ja tens.  Va criticar les xarxes socials de la manera com les utilitzen els joves avui en dia, i que aquest fet no afavoreix, precisament, la innovació, tot al contrari: perden molt de temps!

Interessant també el comentari sobre l'estudi d'una companya seva al voltant de la normalitat: què és normal? Doncs el que la societat accepta per normal. Va posar l'exemple d'en Gordon Bell. És normal implantar-se un xip? Potser ara no, però segur que ho serà.

Us deixo algunes intervencions  d'Alfons Cornella a diferents TED's i també d'en Daniel Kahneman.







"Fer coses senzilles és complicat" Alfons Cornella .












   








21 d’abr. 2012

VIII Jornada dels Ensenyaments Econòmics, Administracius i Comercials (1a part))

Aquest divendres vaig assistir a la VIII Jornada dels Ensenyaments Econòmics, Administratius i Comercials organitzada per l'ICE de la UAB i amb la col.laboració de l'Associació d'Ensenyants d'Economia i Empresa.

Començaré per la sessió inaugural que va anar a càrrec del Dr. Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada a la UAB.  El títol va ser:  La situació econòmica. Perspectives.

Va fer una ponència sense PPT i va mostrar, una vegada més, la seva capacitat de bon orador. Va descriure amb pèls i senyals com hem arribat a la situació que estem i també va donar algunes pistes de com sortir-ne. L'Oliver és un pou de dades, però les sap dosificar de manera que mentre l'escoltes et permet fer una fotografia de cadascuna de les etapes que va descriure. 

Iniciar l'exposició tot explicant la funció de l'economia: ha de servir per millorar les condicions socials de les persones i de la societat; a continuació, va començar fent una diagnosi de la situació (on estem, perquè hi estem) i finalment un Què hi podem fer?

Va definir el moment actual com una suma de tres crisis: la "nostra", la financera i la del deute sobirà. A la " nostra" hi haguéssim arribat de totes maneres, però sense la crisi financera que la va seguir, possiblement hagués estat una més de les moltes que hem tingut en l'economia espanyola, quasi totes elles provocades pel "totxo". I sumant la del deute sobirà és el que ha provocat que la situació actual sigui tan crítica.  El joc de números, dades, dates i personatges que va fer sorgir mostrà una vegada més la capacitat memorística i analítica de l'Oliver: la caiguda del mur, l'entrada a l'euro (que va néixer malament - va comentar -), la baixada dels tipus d'interès, el creixement immobiliari, el creixement demogràfic, el deute de les empreses espanyoles, el miratge de que érem rics, la UE, Merkel i Sarkozy, possible sortida d'Alemanya de l'euro, Helmut Kolh, George Bush pare,  ...

Oliver va plantejar que potser tot va començar amb la caiguda del mur de Berlín: l'èxit de l'economia de mercat per sobre de l'economia comunista, i la conseqüent reunificació alemana: no hagués pogut ser Prússia, per exemple? Hi havien altres possibilitats que no fossin la reunificació? Simplement va ser un plantejament...

En resum, la situació no és bona; una sola dada impactant: en el 2012 el deute exterior net espanyol és quasi d'1 bilió d'euros: es podrà pagar?

Oliver va destacar que les retallades són sí o sí (és com fer una devaluació antiga de les nostres pessetes) i  que hem de millorar les exportacions en allò que som bons: sobretot en turisme.Ara bé, va criticar que no és normal que a 7 mesos d'acabar l'any encara no es tinguin clars els pressupostos de l'Estat. Aquest fet no ajuda a conèixer quin és el camí a seguir.








20 d’abr. 2012

Res s'ha de donar per perdut!


Un petit vídeo molt il.lustratiu en el que es veu que els prejudicis i les creences no serveixen per a massa. Res s'ha de donar per perdut.





15 d’abr. 2012

Typpex: la creativitat no té límits

L'any passat ja ens van sorprendre amb el viral llençat pel Youtube.


I aquest any, continua la saga, i s'han superat. Realment, tal com diu Pau Garcia-Milà en el seu primer llibre: Tot està per fer. Viral brutal!. Aneu triant anys, és divertidíssim! Felicitats a la "troupe" de Typpex.

 









8 d’abr. 2012

TEDxManresa

Conec TED des de fa temps;  pels qui estem vinculats d'alguna manera amb  el món de l'emprenedoria i de la innovació desconèixer aquesta  iniciativa seria com per un cinèfil no haver  vist "Casablanca". 

No obstant, descobrir TED, per mi va ser una nova manera de poder constatar que hi ha llum al final d'aquesta crisi, i que hi ha persones que malgrat estiguin en  aquest entorn tan fatalista, pensen en positiu i  pensen  diferent i això em fa descansar més tranquil.la;  hi ha persones al voltant del planeta  que té idees, i a més molt bones,  i hi ha una institució que les vol difondre per tot el món: són "Ideas worth spreading". 

Cada vegada trobo més gent que em comenten que no se'n van a dormir sense escoltar algun "TED". I és que realment et dóna forces.  Són uns 20 minuts. Podeu fer la cerca per temes o per conferenciant. Les temàtiques són molt diverses i els ponents també, des de molt mediàtics a d'altres que no ho són tant, però que tenen idees per explicar i el que més em fascina és com les saben transmetre!

Aquí en teniu un exemple:




Bé, doncs TED s'expandeix mundialment i també ha arribat a Manresa. Fa pocs dies vaig rebre una piulada i  vaig conèixer TEDxManresa. La jornada es va celebrar el 16 de març d'aquest any i tots el ponents (Pau Garcia-Milà, Nando Jubany, Carles Capdevila, Xavier Guix,...) van estar a l'alçada. Des d'aquí vull felicitar totes les iniciatives com aquestes i que ajuden a pensar que les coses encara poden canviar,  que " tot està per fer"  . Us deixo la ponència d'en Carles Capdevila parlant d'"Emprenedors contra Emprenyadors". Una delícia... com no podia ser d'una altra manera.




Enhorabona!

Guanyador Premis Inspiring Young Entrepreneurs

Enllaç a la notícia d'ESADE

Premis Inspiring Young Entrepreneurs 2012

Cal apostar pels joves!